La persistent pandèmia que ens ve assolant des de l'any passat ha continuat castigant tanta activitat artística, cultural, multitudinària, i en aquest punt no podia romandre aliena la gala dels premis de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, popularment coneguts com els Oscars. Malgrat les obligades restriccions, el passat diumenge, dia 25 d'abril, acabà celebrant-se la 93ª gala, envoltada per les circumstàncies de tots conegudes i que han seguit la línia dels grans esdeveniments arreu del món.

Diverses han estat les novetats i anècdotes especials viscudes a la meca del cinema enguany en el decurs de la seva gran festa, com ara el molt reduït aforament, la manca de les acostumades actuacions en viu, i l'escàs ambient que mostrava la mateixa ciutat californiana, així com bona part de la litúrgia a què ens tenien acostumats a presenciar. Enmig de tan justificades retallades, l'atenció central es podria dir que va ser un cop més la glamurosa passarel·la de la catifa vermella, l'exhibició dels més originals models de l'alta costura, tant en dones com en homes, i l'entronització de la cineasta nord-americana d'origen xinès Chloé Zhao, guanyadora dels millors trofeus, el de la pel·lícula i el de la direcció, amb la cinta Nomadland, per cert que ja era la gran favorita al palmarès.

Amb aquest excepcional resultat, la directora es converteix en la segona dona reconeguda com a millor directora, rere de Kathryn Bigelow, en un món dominat pels homes durant aquests gairebé cent anys de competició dins d'una indústria convertida en l'espectacle que més públic ha mobilitzat i que segurament més alegries haurà provocat al llarg de la història, i que a hores d'ara, i talment com succeeix a la resta dels espectacles i actuacions culturals en viu, està patint segurament la major crisi coneguda, llevat dels parèntesis a resultes dels grans conflictes bèl·lics mundials.

Des que el 28 de desembre del 1894 els germans August i Louis Lumière van presentar al cafè del Boulevard des Capucins de París la considerada com la primera gala cinematogràfica comercial, el fenomen ha propiciat un dels esbarjos col·leccionistes més destacats, amb l'aparició de milions d'exemplars de programes de mà, cartells, postals, fotos, fulletons, revistes, cintes, dvds, aparells de projecció, figuretes, insígnies, i la glosa de tants personatges de ficció i reals, popularitzats eternament gràcies al cel·luloide.