Aquest cap de setmana comença una edició especial de Girona, Temps de Flors, l'exposició que cada any acostumava a portar al barri vell de la ciutat desenes de milers de visitants procedents d'arreu i disposats a contemplar els muntatges més o menys florals, més o menys vegetals, que s'instal·laven en places, patis, escales, racons i altres espais de la Girona antiga. La pandèmia del coronavirus va provocar l'any passat que aquest certamen, un dels grans reclams turístics de la ciutat, fos suspès, i aquest any en condiciona la celebració: s'ha ampliat a nou barris, s'han defugit els espais tancats optant per l'aire lliure, i hi haurà controls d'aforament i altres mesures de seguretat especials per prevenir el contagi de la COVID-19.

El mes de maig de 2019, però, el coronavirus encara no s'havia manifestat, i Girona, Temps de Flors es va poder celebrar amb tota normalitat. Entre els muntatges que s'hi van poder veure, n'hi va haver un, Sota el gel, dissenyat per l'arquitecta Laia de Quintana i Vilà i instal·lat a la casa de Lleó Avinay, que va ser reconegut en els Premis de l'Arquitectura de les comarques de Girona 2020; en concret, va rebre una menció del jurat en la categoria d'espais efímers. I és que, per al jurat, integrat per les arquitectes Maria Rubert de Ventós, Eileen Liebman i Marta Sequeira, en aquest espai tan emblemàtic s'hi va fer una «intervenció lleugera i delicada que organitza una vela floral amb el mínim de material per aconseguir l'efecte màxim. Un espai construït de manera pacient i tenaç, com una teranyina». La proposta de Laia de Quintana, afegien les integrants del jurat, «evoca una experiència sensorial pròxima a la contemplació d'un gran llenç impressionista o a un recorregut sota els túnels arbrats de les carreteres de la Provença».

En la memòria del projecte inclosa en el catàleg dels premis, Laia de Quintana donava algunes pistes sobre la seva intenció a l'hora de plantejar aquesta intervenció en una casa amb una llarga història (sobre la construcció original del segle XII, que havia estat la seu dels rectors de l'aljama jueva, s'hi va edificar entre 1496 i 1592 un casal renaixentista que va ser reformat el 1973 per part de Ricard Fina i Rosa Labayen): «En començar el maig, la temperatura s'enfila i es formen rierols coberts de neu, coves glaciars. El moviment de l'aigua secreta renova la vida sota les superfícies de fred. El projecte Sota el gel evocava la natura que reneix cada primavera. La cúpula floral que cobria el jardí es va teixir amb una estructura de fil de niló subjectada als arbres i als pilars que delimiten l'espai. D'aquesta xarxa lleugera en penjaven més de tres mil flors blanques naturals, a manera de gel. A la part inferior, l'herba i les flors, fràgils i efímeres, amb la seva empenta delicada, trencaven el glaç que es resistia a desfer-se al centre. Al maig, la terra somriu i rius de colors preparen el triomf de l'estiu, dels camps de blat segats a ple sol. I així, el jardí de la casa Lleó Avinay guardava el secret de l'esperança: la confiança que tot endemà serà lluminós».