Quan el noi li va comunicar que ja havia aprovat els darrers exàmens, el pare li va preguntar: «Has pensat què voldràs fer?» «Buscaré alguna plaça vacant a algun lloc...», i després de quedar-se un moment en silenci, va continuar: «Ara, el que no voldria és haver de marxar gaire lluny...».
- Mira noi, el teu avi va néixer a la Seu i va acabar a Sant Joan, i d’allà vaig sortir jo, i fixa’t on som ara! Les coses s’han d’agafar com venen. No tinguis pas manies i aprofita l’ocasió que et surti, que la palla va cara.
Ramon Llirós Delhom va néixer el darrer terç del segle XVIII a Torroella de Montgrí, on el seu pare, Tomàs Llirós, exercia com a metge després d’haver-se titulat a la universitat de Cervera el 1767. De fet, Tomàs havia seguit els mateixos passos que el seu progenitor, Josep Llirós. Ell havia nascut a la Seu d’Urgell i també havia estudiat per metge al centre universitari cerverí. Va obtenir el títol el 1742 i, trenta anys més tard, el 1772, va haver de passar una prova de revàlida per poder continuar exercint. Josep Llirós va passar bona part de la seva etapa professional a la localitat ripollesa de Sant Joan de les Abadesses, on va fer arrels i va néixer Tomàs.
Quan el seu nét, Ramon Llirós Delhom, va decidir que també volia ser metge, es va convertir en la tercera generació de professionals de la salut de la família. En el seu cas, però, en comptes de formar-se a Cervera va cursar el que aleshores s’anomenava Batxillerat a Osca. El va acabar el 1802 i va fer la revàlida preceptiva el 1804. A causa de la invasió napoleònica del 1808, a partir d’aquell moment costa seguir la seva trajectòria biogràfica i, per tant, no tenim prou dades per explicar quina raó el va portar a instal·lar-se a la localitat maresmenca d’Arenys de Mar.
A mesura que va anar avançant el segle XIX, l’administració espanyola va intentar organitzar-se imitant el que feien altres països més avançats d’Europa i va implantar la divisió provincial. En aquell context es van desplegar una sèrie de metges a les principals localitats. Aquests facultatius tenien l’encàrrec d’assegurar-se que no hi hagués intrusisme professional a la seva zona, realitzar tasques bàsiques en temes de salut pública i garantir el compliment de les lleis sanitàries en vigor a cada moment.
El 1837 Ramon Llirós Delhom va ser nomenat sotsdelegat d’Arenys de Mar, on a més va seguir tenint la seva consulta particular fins com a mínim el 1840, any en què semblaria que hauria cessat la seva activitat
