Demà diumenge, a les onze, arribarà a la nostra ciutat el primer ciutadà de Catalunya, l’il·lustre president de la Generalitat En Francesc Macià, acompanyat de diverses personalitats que amb ell comparteixen les responsabilitats i les preocupacions del moment actual. Són apòstols de les llibertats civils i ciutadanes; són cavallers d’ideals caríssims; són homes exemplars, ungits per la voluntat tota de Catalunya i del Govern provisional de la República, a les magistratures supremes de casa nostra». Amb aquestes paraules anunciava el llavors alcalde de Girona, Miquel Santaló, en un article publicat a El Autonomista, la visita que Francesc Macià va fer a la ciutat el 21 de juny del 1931, demà dilluns en farà 90 anys. El President de la Generalitat arribava a Girona en un moment de gran efervescència política: el 14 d’abril havia estat proclamada la República, havia estat recuperada la Generalitat, i s’estava redactant l’Estatut de Núria, que seria aprovat en referèndum el 2 d’agost d’aquell mateix any. La ciutadania de Girona va voler donar suport a Macià en aquell moment determinant de la història i li va proporcionar un autèntic bany de masses durant la seva estada a la ciutat.
De fet, en aquells mesos van proliferar les visites de Macià a diferents indrets de Catalunya; després de la victòria de les forces republicanes en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 (que van provocar que el rei Alfons XIII marxés d’Espanya), i de la proclamació de la República Catalana per part del mateix Macià, amb la voluntat que fos un estat integrat dins una Federació Ibèrica, a Madrid s’havia proclamat la República espanyola i el govern provisional havia negociat amb les autoritats catalanes la recuperació de la Generalitat de Catalunya com a govern autònom dins de l’Estat espanyol, amb la primera missió d’elaborar un Estatut que determinés les seves competències.
Aquest encàrrec, i les imminents eleccions a les Corts Constituents del 28 de juny del 1931, van marcar la visita de Francesc Macià a Girona i a la resta de localitats gironines i catalanes en general a les quals es va desplaçar en aquells mesos. De fet, l’article de l’alcalde anunciant la visita de Macià a Girona figurava a la portada d’El Autonomista del 20 de juny del 1931 al costat d’un altre signat pel mateix Miquel Santaló, entre d’altres, en el qual es demanava el vot per a la candidatura d’Entesa Republicana en aquelles eleccions.
«Infatigable en su cruzada a favor de las reivindicaciones catalanas, el dignísimo Presidente del Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Sr. Macià, hizo ayer un viaje por tierras gerundenses. Fue, como los que ya lleva realizados, un viaje triunfal». Aquest era el primer paràgraf de la informació sobre la visita que el dilluns 22 de juny va publicar El Autonomista, el diari de la família Rahola, d’ideologia republicana i en aquell moment encara bilingüe. En el mateix exemplar, un article en català exposava que «la ciutat assenyada va manifestar serenament, sense estridències, el seu afecte a Francesc Macià i a les coses que ell en aquests moments representa. Una gentada ciutadana anà a rebre’l i l’acompanyà en manifestació fins a Casa la Ciutat. Molts balcons estaven endomassats amb les quatre barres o amb la senyera tricolor; en força llocs apareixien simbòlicament agermanades les dues banderes».
Francesc Macià va viatjar des de Barcelona en tren, en concret «en el expreso de las 8.50», i va arribar a dos quarts d’onze a Fornells de la Selva, on l’esperaven Miquel Santaló, altres autoritats, representants d’entitats, associacions i d’ajuntaments de municipis propers, i un nombrós grup de curiosos. «Aplausos y vivas. La multitud, rodeando al señor Macià, le rindió el primer homenaje de la jornada (...) Todos querían pasar para estrechar la mano del ilustre patricio».
El viatge fins a Girona va continuar en cotxe, però la gran quantitat de gent que esperava Macià va fer que el trajecte s’aturés a l’alçada de l’escola Vedruna i que continués a peu, encapçalat per un grup de persones que portaven banderes i estendards. El seguici va passar per la plaça Marquès de Camps, pel Pont de Pedra i va arribar a la plaça del Vi, que era plena a vessar des de feia una bona estona.
Després de descansar una breu estona a l’Ajuntament, Francesc Macià, Miquel Santaló i altres autoritats van sortir al balcó de la Casa de la Vila, des d’on el President de la Generalitat va pronunciar un discurs l’inici del qual transcrivia d’aquesta manera El Autonomista: «Ciudadanos hijos de Gerona y de su comarca. Vosotros sois los descendientes legítimos de aquellos catalanes que llevaron las conquistas de Cataluña a las Baleares, a Cerdeña, a Sicilia y a Nápoles. Aquellos tiempos en que la fuerza era superior al derecho, a la razón y a la cultura. Sois descendientes de aquella raza digna, fuerte y viril que no puede olvidar sus anhelos de libertad. Vosotros sois, gerundenses, hijos preferidos de Cataluña. No en vano habéis conseguido por tres veces el título de inmortal. Soig dignos hijos de Cataluña».
No només la premsa republicana es va fer ressò de la visita de Macià a Girona. El Diario de Gerona, portaveu del catalanisme burgès, de la Lliga Regionalista, i també bilingüe, publicava una àmplia crònica en català sobre la presència del president de la Generalitat a la ciutat, en la qual també es detallava el contingut d’aquell discurs: «Es refereix a l’antiga unitat catalana i diu que és precís tornar-la a assolir. Evoca els Usatges i diu que no foren més que la codificació del usos i costums del poble, i que aquests son les úniques lleis autèntiques perquè se les imposa el poble mateix lliurement. Fa història per deduir que el poble de Catalunya quan estava en possessió de les seves llibertats, era el més liberal i demòcrata del món fins en la qüestió religiosa. La llibertat de Catalunya -afegeix- és ara un fet; jo vull un poble on per damunt de tot regni l’amor».
Al marge de declaracions més genèriques, Macià també va anunciar en aquell discurs algunes de les mesures que pensava posar en marxa des de l’executiu. Com escrivia el cronista, «el Govern de Catalunya fomentarà principalment la cultura; avui el 50 per cent del poble no sap llegir ni escriure; cal establir escoles on siguin tractats per un igual tots els fills del poble que hi acudeixin. A Catalunya -diu- el servei militar serà voluntari, però l’assistència a l’escola, obligatòria».
Macià també va fer referència al temor que a les comarques gironines i en altres indrets de Catalunya havia aixecat el possible centralisme del nou Govern de la Generalitat: «Desment el suposat caciquisme de Barcelona, i diu que si les Corts no aprovessin l’Estatut seria pitjor per Espanya perquè el problema català, que no pot suprimir-se, s’agreujaria considerablement. Afegeix que és l’hora de les esquerres i són elles les que han de governar mentre les dretes col·laborin a la seva labor preparant-se per a governar després. Diu després que ell aspira a la unitat material i espiritual de Catalunya dintre la República Federal Espanyola».
El discurs de Macià va acabar, segons la crònica del Diario de Gerona, amb l’anunci que «un altre dia tornarà a Girona i llavors espera trobar al poble més satisfet, puix que les seves profecies seran ja realitats». «El parlament del President fou interromput en vàries ocasions pels aplaudiments, així com també al finalitzar», postil·lava el cronista.
Acabat el discurs, Macià va presidir una recepció a l’Ajuntament i un grup de nens de l’escola d’Amer van cantar Els Segadors i la Marsellesa. Després, el seguici es va traslladar a la Devesa, on es va servir un vermut, preludi d’un àpat d’honor a l’Hotel dels Italians, un cop acabat el qual el president de la Generalitat va tornar cap a Barcelona, passant abans, segons Diario de Gerona, per Flaçà, la Bisbal, Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Com resumia El Autonomista, «havent dinat, el president de la Generalitat continua per terres gironines el seu viatge triomfal per a Catalunya i per a la República espanyola que donarà satisfacció a les justes aspiracions del nostre poble concretades en l’Estatut que s’està elaborant».
