Recórrer amb Genís Matabosch les diferents sales que formen Circusland, el primer museu dedicat al circ que hi ha a Europa, és una gran experiència; explica amb tota mena de detalls la procedència dels objectes que s’hi exposen, com eren els artistes que els feien servir, quina anècdota havien protagonitzat o quin número els havia fet famosos. Ho fa de manera amena però rigorosa, amb molt coneixement però també molt divulgatiu. Aquest museu, on mostra una petita part de les més de 60.000 peces sobre el circ que ha anat reunint (entre vestuari, objectes, documentació, fotografies, cartells, programes, llibres, etc.), és la joia de la corona del vessant patrimonial del seu projecte per contribuir a difondre i dignificar el món del circ. I per aconseguir-lo ha dignificat, de retruc, un edifici noble de Besalú, Cal Coro, en un projecte que va arrencar el mes de desembre de 2020, en plena pandèmia, i que en els seus primers sis mesos de vida havia rebut uns 4.000 visitants, lluny dels objectius perseguits, però força tenint en compte els confinaments diversos i la resta de mesures per combatre el contagi del coronavirus, i els seus efectes
«El palau internacional de les arts del circ de Besalú proposa un recorregut per 1.500 metres quadrats distribuïts en 12 sales que ocupen l’edifici de Cal Coro de la plaça principal de Besalú, el mateix espai que antigament ocupava la Casa de l’Abat del Monestir de Sant Pere», precisa Genís Matabosch, que afegeix que en aquest espai «el visitant s’endinsa en el màgic món del circ a través d’una museografia que el fa viatjar per les grans famílies de disciplines de la pista, amb espais on descobreix el món dels pallassos, acròbates, malabaristes, equilibristes, trapezistes, mags...».
El mateix Matabosch explica que la seva col·lecció és «una de les més grans del món, amb milers de peces que repassen la història del circ: fotografies, vestits, aparells d’artistes, autògrafs, gravats, postals, cartells, maquetes, pintures, porcellanes, projeccions, etc. Fa més de 30 anys que col·lecciono documentació sobre el circ, és una feina que m’ocupa força temps i m’apassiona. Hem rebut arxius complets com els dels fotògrafs Villar, Vinyes o Oller, impressors com Fernández-Ardavín, col·lecionistes com Frederic Bollman o artistes com Rolf Knie».
Amb tant material, Genís Matabosch assegura que és difícil elegir alguna peça sobre les altres, encara que és evident que n’hi ha que tenen una especial significació:«Alguns dels tresors de la col·lecció s’exposen a Circusland, com el circ en miniatura més gran del món; la col·lecció de vestits de carablanca de la sastreria Vicaire de París, o el trapezi i vestuari de Pinito del Oro, entre d’altres vestits d’artistes cèlebres».
En qualsevol cas, Genís Matabosch assegura que més important que les peces que s’hi exhibeixen és el discurs que es vol transmetre:«Primer vam decidir què volíem explicar, i a partir d’aquí vam buscar quines eren les peces més adequades per transmetre aquest missatge». Per això la primera sala del museu mostra diversos objectes relacionats amb espectacles a cavall, que van ser l’origen del circ, ara fa uns 250 anys, i també una enorme maqueta elaborada durant més de 40 anys i que reprodueix amb molta precisió un dels circs ambulants més grans que han existit, l’alemany Gleich, que va visitar Barcelona l’any 1929: «Encara hi avui dos circs que s’hi acosten, el Circ Nacional Suís Knie i el també alemany Circus Krone, perquè aquesta mena d’organitzacions sempre han estat molt potents en la cultura d’aquella zona d’Europa»
A partir d’aquí, el visitant, després de veure el vestit de l’històric presentador britànic de circ Norman Barrett, que amb més de 80 anys seguia en actiu abans que esclatés la pandèmia, va passant per diferents sales que l’introdueixen en les diverses disciplines del circ:la comicitat dels pallassos, les acrobàcies, la presència dels animals en el circ («en els seus 250 anys d’història deuen haver estat ben poques les espècies que no hagin protagonitzat un número de circ», assenyala Matabosch), els jocs malabars, els equilibristes, els vincles amb les atraccions de fira, la màgia... A l’edifici també h ha espai per als diferents arxius de la Fundació, i també s’hi mostra una col·lecció de segells considerada la més gran del món de temàtica circense, amb més de 900 segells procedents de 115 països.
Al marge dels comentaris de Matabosch (que se sent molt orgullós també del vestit de la domadora d’elefants italiana Moira Orfei), al web del museus’hi destaquen igualment altres peces de la col·lecció:«Al costat dels vestits d’artistes cèlebres com la trapezista Miss Mara, el malabarista Pepito Álvarez, el pallasso Ramper o les ensinistradores Mary Chipperfields o Paulina Schumann; en la secció de vestuari destaca la sèrie de 27 vestits per a pallasso enfarinat elaborats per la històrica sastreria d’alta costura per a l’espectacle Maison Vicaire de París. Es tracta d’autèntiques joies brodades entre 1950 i 1980 que usaren destacats carablanques internacionals». També hi ha una remarcable col·lecció de porcellana.
Sobre els efectes de la pandèmia en els primers mesos de Circusland, i les seves perspectives de futur, Genís Matabosch comenta que «han estat temps molt durs: vàrem obrir el 18 de desembre, primer dia de confinament comarcal, i hem viscut confinaments municipals i provincials. Un drama i tot i així hem superat els 6.000 visitants, pocs en temps de normalitat però molts en aquest escenari».
Finalment, quan se li demana per què el museu s’ha acabat fent a Besalú i no a Figueres (la seva ciutat i on va néixer el Festival Internacional del Circ) o Girona (on es fa actualment el certamen), apunta que «a Figueres vaig estar 20 anys intentant-ho i el circ ja no podia esperar més. A Girona en canvi mai vàrem plantejar-hi el museu amb suport municipal, i finalment a Besalú es va donar l’oportunitat de reunificar els espais privats de l’antiga abadia benedictina de Sant Pere que estaven a la venda: el resultat és espectacular i està agradant moltíssim». De fet, Circusland ocupa actualment l’edifici de Cal Coro, una antiga fàbrica tèxtil construïda sobre les ruïnes de l’antic palau abacial, però la Circus Arts Foundation (entitat impulsada per Genís Matabosch i que hi té la seva seu) també va adquirir l’edifici annex, que de moment només ha estat netejat però que servirà en el futur per l’ampliació del museu:«L’objectiu de Circusland a nivell físic és reagrupar les parts privades del monestir, l’edifici Claustres, Cal Coro, que era l’antiga casa abacial, i les hortes de l’abadia. L’església encara no està en venda...».
