Parece confirmarse el rumor de que en Gerona se filmará una película americana en colores». La portada de Gerona-Hoja del Lunes del 13 de març del 1950 donava per certa una informació sobre la qual s’havia especulat en els mesos anteriors: el rodatge a les comarques gironines de Pandora y el holandés errante, una pel·lícula dirigida per Albert Lewin i interpretada per Ava Gardner, James Mason i Mario Cabré, que va suposar una autèntica revolució en molts sentits per a Tossa de Mar, la localitat on es va concentrar el gruix del rodatge durant la primavera d’aquell mateix any 1950. Tanta importància va tenir aquell film per a Tossa que l’Ajuntament de la localitat acaba de presentar un programa d’activitats per commemorar els setanta anys de la seva estrena, que va ser la tardor del 1951, encara que a l’Estat espanyol no hi arribaria fins l’any següent. Una exposició de fotografies del rodatge a la Casa de Cultura, una projecció a la fresca de la pel·lícula (dimarts 27 de juliol, a les 10 de la nit, a la platja gran), un concert del músic Litus Ruiz i les receptes del Vermut Pandora i el Flam Sinatra rememoren aquells dies en els quals els veïns de la localitat van formar part de l’univers de Hollywood.
De fet, entre les moltes anècdotes que aquests dies es recorden sobre el rodatge de Pandora a Tossa hi ha que va ser el primer film de la indústria nord-americana en el qual se sentia la llengua catalana: Albert Lewin va contractar pescadors locals per fer d’extres (feien el paper de pescadors i havien de feinejar), i entre ells parlaven en la seva llengua habitual de comunicació, el català, que es va mantenir en la versió original.
Encara que hi ha coincidència a dir que Pandora va donar a Tossa una projecció que seria determinant per a l’esclat de l’activitat turística en les dècades de 1950 i 1960, el cert és que a la localitat hi ha datada des de l’any 1916 la presència d’alguns personatges del món artístic internacional com el dadaista Otto Lloyd i la seva esposa Olga Sacharoff. Nancy Johnstone i el seu marit hi van fundar el 1920 el primer hotel, Casablanca, i a la dècada de 1930 s’hi va generalitzar l’afluència dels turistes alemanys que s’allotjaven a la pensió Steyer i també d’artistes europeus, entre els quals Marc Chagall; Tossa era llavors anomenada la Babel de les arts.
Però el cinema era una altra història. I quan es va saber que Albert Lewin rodaria Pandora y el holandés errante a Tossa de Mar, amb Ava Gardner i James Mason, l’expectació es va disparar. I encara més quan, en ple rodatge, es va presentar a la localitat Frank Sinatra, que en aquell moment tenia una relació sentimental amb l’actriu, segons sembla gelós pels rumors que ella havia intimat amb el torero, actor i escriptor Mario Cabré, company de repartiment. Aquest triangle passional entre l’actiu, l’actor i cantant i el torero va fer les delícies de la premsa de l’època, que en va publicar pàgines i pàgines.
Però abans de tot aquest embolic sentimental, l’equip de rodatge de Pandora es va instal·lar a la localitat i el mes d’abril hi va portar a terme el gruix de les filmacions. Gerona. Hoja del lunes explicava el 17 d’abril del 1950, en un article titular Tomavistas en Tossa. El pueblo transformado en Meca cinematográfica, alguns detalls del rodatge i de la trama del film: «En la playa, los técnicos, en colaboración con los carpinteros indígenas, han levantado un embarcadero de notables proporciones en el que atracarán las naves ‘piratas’, construyendo, además, a poca distancia, una taberna típica que lleva por nombre ‘Tortuga’. Según han declarado, la película será retrospectiva, iniciándose en aquellas mismas aguas, donde unos pescadores encuentran, preso en las mallas de sus redes, al cuerpo escultural de la bellísima Pandora, que no es otra que Ava Gardner. Luego viene la trama, que no es otra que una serie de luchas turbulentas entre millonarios, toreros y artistas para conquistar el amor de ese fantasma, de Pandora».
En l’equip de rodatge destacaven els dos intèrprets principals, James Mason i Ava Gardner. I sobretot ella. A més de programar totes les activitats abans esmentades, l’Ajuntament de Tossa ha editat una revista que rememora aquells dies i que explica sobre la protagonista del film que quan va arribar a Tossa «Ava era considerada una deessa del cinema. Ja havia sigut Venus era dona, o la femme fatale de Forajidos, interpretant papers torbadors amb una forta bellesa melancòlica». «Ava Gardner -afegeix la publicació- caigué rendida als encants de Tossa de Mar. (...) Moltes són les fotos d’Ava en actitud natural i propera a la gent, passejat i gaudint de l’entorn fora dels moments de rodatge. També trobà en Mario Cabré a un atent i ben plantat company de rodatge i a algú que l’ajudaria a descobrir les particularitats de la Costa Brava i la cultura local». Encara que a Frank Sinatra no li acabés de fer el pes, la cosa.
La revista dóna altres detalls de l’estada d’Ava Gardner a Tossa. «Només en arribar a Tossa, el poblet de pescadors que en la pel·lícula s’anomena Esperanza, Ava Gardner s’allotjà a l’Hotel Àncora, avui ja desaparegut. Uns dies més tard fou convidada a instal·lar-se a casa de l’empresari Francesc Draper. Una finca que avui encara existeix, just sobre la cala Es Codolar i amb unes precioses vistes de la Vila Vella. Fou allí on s’immortalitzà amb una sessió de fotos el famós cafè de retrobament entre Ava i Sinatra. El cantant havia arribat d’Estats Units alertat per l’aventura que la premsa atribuïa a l’actriu amb Mario Cabré». De fet, Ava Gardner i Mario Cabré van compartir un altre allotjament, durant aquell rodatge, l’Hotel Peninsular de Girona, on van fer nit el dia que s’hi van desplaçar per rodar escenes d’una corrida de toros a la plaça de braus de la ciutat. Aquell dia d’abril de 1950, un periodista de Gerona Hoja del Lunes, Melchor de Olaso, va aconseguir parlar amb l’actriu al vestíbul de l’hotel, un cop acabat el rodatge a la plaça: «Primeramente un saludo -ha dicho Ava en su lengua- al público gerundense.
- ¿España...? Es un país maravilloso. Me encanta haber venido y deseo que mi estancia sea un romance, un romance como el que ha escrito ese gran actor y gran torero que es Mario Cabré.
-¿Qué le ha parecido la Costa Brava? Algo incomparable.
(...)
- ¿Puede decir algo sobre ‘Pandora’? Que es un papel que me gusta. Mr. Al. Lewin es un gran director.
- ¿Y de Gerona? Poco he visto de ella. Nada puedo decir hasta otro día».
També va parlar amb la premsa l’alcalde de Tossa de l’època, Josep Vall-llosera, que es mostrava encantat amb la presència dels cineastes al poble: «Ello implica un reconocimiento mundial de lo incomparable de nuestros paisajes que se traduce en algo tan material como el de dar ingresos económicos en la localidad. Carpinteros, albañiles, mecánicos, pintores, transportistas, pescadores... todos han sido contratados por la poderosa empresa de Mr. Al Lewin en la ingente labor de rodar la película. Es pan y trabajo para la villa de Tossa y ello inunda de gozo nuestros corazones, ya que sabemos, por experiencia lo que son restrictivamente nuestros largos e infructuosos invuernos».
Lluís Molinas recull en el llibre Costa Brava plató de cinema (Ulyssus, 2009) el testimoni del fotògraf tossenc Manel Fàbregas, que va documentar àmpliament el rodatge de Pandora. «Aquell rodatge -explicava Fàbregas- va donar feina a molta gent com a figurants: homes, dones, nens... Cobraven unes 25 pessetes per dia, un jornal molt maco aleshores». Al marge d’aquesta beneficis econòmics que nombrosos tossencs van obtenir d’aquell rodatge, Manel Fàbregas va explicar a Lluís Molinas l’autèntic canvi que, segons ell, va suposar Pandora y el holandés errante per a la localitat: «La pel·lícula va ser molt important per a la gent de Tossa. Després d’estrenar-la a diferents països -a l’Estat espanyol no arribaria a les pantalles fins a dos anys més tard, el 1952- van comença a venir turistes estrangers. No teníem gairebé cap establiment hoteler presentable, ni tan sols aigua corrent a moltes cases, però aquella gent es conformava amb tot. Molts dormien rellogats en cases particulars sense lavabo. Tant els feia rentar-se amb una palangana o anar a la comuna en un racó de l’eixida. Després de Pandora, res no va ser igual per als tossencs. De fet, aquella filmació va fer canviar els destins de la Costa Brava».
