La Conca de Barberà és una comarca vitícola per excel·lència, amb una vocació iniciada pels romans. Més tard destaca l’aportació els monjos del monestir de Poblet, fundat l’any 1153, que hi varen impulsar aquesta cultura; els seus monjos del Cister, orde procedent de França, foren els primers a plantar ceps després de l’ocupació islàmica. Al monestir es pot visitat l’imponent celler del segle XIII. Uns vins robustos, que s'acorden a la cuina de la zona. Bacallà dolç i coent -una de les receptes més originals de Cataluya-, bacallà amb mel- una altra agradable sorpresa-, escarola amb romesco, cargols a la cassola, amb romesco, etc. conill amb cargols, tupina (confitat de porc, que es menja amb verdures, fideus, etc.), i de postres els deliciosos cócs, les orelletes i el menjar blanc.
Encara avui es produeixen vins que porten l'apel·latiu de Poblet (Codorniu) o el de «Grans Muralles» (cellers Torres), un dels millors negres de tot el país, elaborat amb un cep antic recuperat, el garrut o garró; també s’hi ha adaptat el cabernet sauvignon. Igualment s’hi produeix un dels millors blancs, el chardonnay. Destaquem també el «vi pimentat», que reprodueix una recepta medieval, el piment o clarea (vi aromatitzat amb espècies).
Després dels romans , dels cistercencs i el temple, que varen revolucionar el cultiu de la vinya i la vinificació, aquest conreu va fer un altre pas de gran importància a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjan del segle XIX. L’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca. Va ser l’època de la construcció de marges i bancals a les serres per aconseguir més quantitat de sòl conreable, i també els anys de la construcció de la línia ferroviària Reus-Montblanc, a fi de transportar més ràpidament i de forma fàcil i econòmica vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.
S’hi produeixen vins de Catalunya, i els acollits a la prestigiosa Denominació d’Origen Conca de Barberà; hi destaquen els blancs i els rosats, però també negres cada cop més ben elaborats, tant de l'any com envellits, així com vins generosos, excel·lents per a les postres o per cuinar.
Pel que fa a les característiques dels seus vins, en destaquen les dades geogràfiques i climàtiques: la plana definida pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l’envolten, especialment la serra de Prades per ponent. La moderada altitud de la serra de Miramar i l’estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però per altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades a les parts baixes. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat, secs aromàtics i suaus. L’altitud mitjana és de 500 metres. El sòl és bàsicament calcari. La marinada que bufa a la comarca serveix per refrescar i netejar les vinyes. Diversos microclimes donen vivacitat als seus vins. Els sòls són, en la seva quasi totalitat, de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color rogenc o d’una textura més lleugera i un coloració fosca. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l’extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades també hi són presents els sòls de llicorella, que ens apropen al Priorat.
La zona de la denominació d’origen s’estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
Per als blancs hi trobem : Macabeu i Parellada -varietats tradicionals- Chardonnay, Garnatxa blanca, Chenin, Moscatell de gra petit, Sauvignon blanc. També hi ha Moscatell d’Alexandria.
Pel que fa als negres, Cabernet franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa negra, Monastrell, Merlot, Pinot noir, Syrah, Trepat, Ull de llebre i Samsó.
Però el Trepat és la varietat autòctona de la Conca de Barberà. També es pot trobar a la zona del Riu Corb, Baixa Segarra i també una petita proporció a la Conca de Tremp. És sensible a les gelades de primavera. Presenta sensibilitat a l’excoriosi. Força resistent a la botrytis. Tem la sequera; els sòls una mica frescos resulten els més adequats. S’adapta bé a la majoria de portaempelts utilitzats.
Quan el Trepat s’elabora com a rosat s’obté un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa gerd, net i lluminós. En l’elaboració en negres s’obté un vi fresc i lleuger, poc tànic, amb aromes de pebre negre, lleuger, amb un color entre cirera i robí i violaci. En boca destaquen les notes de fruites vermelles i regalèssia, amb un toc especiat de pebre i fulla de llorer. El color, l’aroma i el paladar els fan únics. També és apte per a negres joves o bé amb fusta, rosats, blancs de noirs, escumosos...
Les varietats tradicionals productores de vi blanc són el Macabeu i la Parellada. El Chardonnay és una varietat d’introducció recent, que pot participar en un cupatge amb les dues varietats anteriors aportant corporeïtat i consistència, o bé destinar-se a una elaboració monovarietal amb les tècniques més modernes de fermentació i criança en bótes de roure i originar uns vins de gran prestigi, que ja han arribat, per exemple, als prescriptors americans.
Els vins negres procedeixen tradicionalment de l’Ull de llebre i la Garnatxa. Però les varietats foranes com el Cabernet sauvignon, el Merlot, el Pinot noir i el Syrah s’han adaptat perfectament al clima i sòls de la Conca.
