Un concurs de fotografia que tingui quasi mig segle d’història i al qual s’hi presentin gairebé quatre milers de fotografies arribades de 39 països, no és cosa de broma. En concret, van ser 3.862 obres que havien sigut realitzades per 228 autors. El prestigi del Trofeu Quillat, que es celebra a Blanes, és tal, que quasi deixaria com anecdòtic que els guanyadors d’aquesta 49 edició siguin l’argentí Raúl Villalba i el català Josep Recio. Però quedi aquí constància dels vencedors, que bé s’ho han treballat. Si algú vol comprovar la gran qualitat dels treballs presentats a concurs -cosa que augmenta el mèrit de Villalba i Recio- pot visitar l‘exposició que els mostra a Casa Saladrigas, complementada amb la història dels 60 anys de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica (AFIC), organitzadora dels guardons
De fet, la Casa Saladrigas va acollir en un mateix acte el lliurament d’alguns dels principals guardons del 49è Concurs Fotogràfic Quillat, (que compta amb el suport de l’Ajuntament de Blanes) i l’obertura oficial de dues exposicions: la que recull tant les obres guanyadores com les finalistes dels guardons internacionals, i la que ja es va poder veure l’any passat, recuperada de nou aquest 2021, sobre els 60 anys de l’AFIC. Totes dues es podran visitar a Casa Saladrigas fins al proper 4 de setembre. Una ocasió única per a gaudir d’autèntiques joies, obres d’art del món de la imatge internacional, i de la història de l’entitat. Al cap i a la fi un quillat és una embarcació de vela, lenta i de cabotatge, que servia per a pescar de manera artesana. La fotografia no deixa de ser això, una manera lenta de pescar imatges, lluny de la rapidesa del cinema i el vídeo, que les enllaça unes a altres fins a dotar-les de moviment. Pescar imatges, com pescar peixos, requereix paciència.
El veterà fotògraf calellenc, Quim Sitjà, va recollir el Premi d’Honor Quillat al millor autor de la 49a edició dels guardons internacionals, en nom del seu guanyador, el fotògraf argentí Raúl Villalba, a qui no li va ser possible desplaçar-se a Blanes per rebre el reconeixement en persona. El Premi d’Honor és la màxima distinció que s’atorga, gratificada amb 500€, així com amb el pin blau de la FIAP i altres distincions.
Ragrafia nascut a l’Argentina i reconegut per les seves obres a tot el món. La seva trajectòria professional arrenca a l’Argentina en els anys 70, iniciant la seva carrera en l’editorial Abril. Guanya el Gran Premi d’Honor de Salas Nacionales a l’Argentina l’any 1978, i la Copa del Món, en la Biennal de Reins, França, 1983. Ha aconseguit amb els seus treballs més de 1.600 primers premis a nivell mundial, cosa que si no és un rècord, s’hi aproxima molt. Villalba es defineix com a autodidacta. Quan es refereix a la seva obra diu: «Tracto de mostrar a través de les meves imatges el món dels somnis, de la màgia, de l’oníric, del místic i tots aquests mons de la fantasia que tinc dins de mi, que neixen i reneixen a cada moment, i així poder regalar-los-hi als espectadors de les meves fotografies, que tal vegada són, el món interior de cadascun d’ells».
En l’actualitat la imatge digital és el seu mitjà de creació. Utilitzant les tècniques més modernes unides a l’experiència en laboratori i muntatge que atresora des de fa anys, aconsegueix unes imatges pròpies d’un món de fantasia. Les seves fotografies són la conjunció perfecta entre el coneixement de la fotografia tradicional i d’un profund maneig del llenguatge digital. Les fotografies que va presentar al certamen blanenc, i que es poden veure a la mostra, són un bon exemple de la idea que Villalba té de la fotografia i de la importància que l’oníric hi cobra. Elefants, pallassos, ballarines o àngels que costa distingir si són un dibuix, una fotografia o un somni.
Qui sí que va poder recollir el premi en mà va ser el guanyador del Premi d’Honor del Quillat Social, el fotògraf blanenc Josep Recio, guardonat amb el Diploma AFIC i 50€. També van rebre en persona els seus respectius reconeixements del Quillat Social Carlos Haro i Josep Salip.
Pel que fa als premis estatals del 49è Trofeu Quillat, també van recollir els seus respectius guardons Lluís Cuminal, Medalla d’Or en la categoria que té com a temàtica central el mar; així com Toni Barbany, guanyador de dues medalles de bronze i un diploma.
EXPOSICIÓ DELS 60 ANYS D’AFIC
Ja es va poder visitar l’estiu de l’any passat en la mateixa Casa Saladrigas, però ja que a causa de la pandèmia i les mesures de restricció de la mobilitat, va passar notablement desapercebuda, s’ha volgut donar l’oportunitat de tornar a fer-ho, com a complement del 49è Trofeu Quillat. Es tracta de l’Exposició Fotogràfica del 60è aniversari (1960-2020) de l’AFIC, l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes. Representa una molt bona ocasió no tan sols de recordar el periple d’aquesta emblemàtica entitat, sinó també de recordar bocins de la història recent de Blanes a través de les fotografies que s’hi troben recollides.
La mostra es va preparar amb l’ajuda de l’arxiu municipal de Blanes, la col·laboració dels fundadors de la mateixa i diversos socis. El resultat, més que una exposició fotogràfica, és un recull de 60 anys d’AFIC i de la mateixa Blanes, a través de les seves fotografies.
L’AFIC va néixer l’any 1960 impulsada per l’artista Josep Maria Padern i el fotoperiodista Joaquim Robert, ajudats per Josep Closa, membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya de Barcelona, que passava els estius al municipi on comença la Costa Brava. Al llarg dels anys l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes ha impulsat molt diverses iniciatives.
Una de les que ha comptat amb una major projecció internacional ha estat precisament el Trofeu Quillat de Fotografia, creat l’any 1968 com a hereu del que anteriorment estava dedicat a temes de pesca i mar. Amb el temps, Blanes es va anar convertint en molt més que una vil·la marinera, i el certamen de fotografia la va acompanyar en aquesta transformació, obrint-se a tota mena d’imatges i de mètodes fotogràfics. També de temes, per descomptat, i així, el que en un principi eren quasi per complet imatges de barques, de pescadors i de dones arreglant xarxes, va anar abastant tot el ventall d’activitats que tenien lloc a la vil·la, amb el turisme i les que hi estan relacionades en lloc destacat però sense oblidar la transformació de la societat.
A partir del 1995, en col·laboració amb l’Ajuntament de Blanes, AFIC també organitza el Concurs Fotogràfic Focs i Festes de la Festa Major, del qual se n’han acabat fent en l’actualitat tres modalitats: focs, festes i correfoc.
La darrera convocatòria dels premis Quillat, i l’exposició que mostra la qualitat de les obres que s’hi van presentar, és una bona demostració de l’evolució de Blanes i de l‘art de la fotografia. Una forma de veure com eren una i altra en el passat. Per alguna cosa, la fotògrafa nord-americana Berenice Abbott , va deixar dit: «La fotografia només pot representar el present. Una vegada fotografiat, el subjecte passa a formar part del passat».
