Ahir, la nació catalana tornà a reviure un any més la Diada de l’11 de setembre, segurament la més popular de totes les festes que se celebrem al país. Rememoracions, reivindicacions històriques, recepcions i actes organitzats per les institucions públiques, i en definitiva una data festiva per a la gran majoria ciutadana. Des del món del col·leccionisme, de la documentació d’altres temps, i de l’edició dels clàssics i acostumats signes d’identitat, aquests dies torna l’oportunitat un cop més de repassar, compilar i conservar vestigis de tota mena, en la seva majoria impresos, per allò de representar una major facilitat a l’hora de trobar-los, ben assequibles, i amb una gamma sempre cridanera i diversa.
Trobem a faltar, tanmateix, que per part de les institucions públiques i de les iniciatives associatives i particulars, no s’hagin organitzat prou exhibicions d’imatges i documentals, basades en tants fons i col·leccions que hi pugui haver. I en aquest punt, que ningú no parli de costos i d’esforços econòmics, no; simplement es tracta de donar facilitats a tots aquells que desinteressadament voldrien contribuir amb el seu material a glosar i publicitar amb les majors de les il·lussions tot allò que romana mig oblidat i amagat a la vista de la gent i que com diem i en nombrosos casos, els seus propietaris estarien disposats a cedir-lo de molt bon grat.
Fins i tot dona la sensació que les associacions independentistes farien la vista grossa, de no apel.lar a la sensibilitat patriòtica i ciutadana des dels vessants culturals que estem comentant, i que es pensen que amb la venda de samarretes, per exemple, n’hi hauria prou. Com trobem a faltar aquelles edicions de fa unes dècades, i en ple franquisme no ho oblidem, per part d’entitats com l’Òmnium Cultural, amb unes periòdiques i ben rebudes sèries de targetes, fotos i efectes postals que feien les delícies dels col·leccionistes en primer lloc, i per descomptat del públic en general.
Les reivindicacions via postal per ser aquestes cartolines uns elements fàcils d’aconseguir, barats, divulgatius i a l’abast de tothom, rarament es troben en les edicions contemporànies de la Diada. I el que podria encara fer més mal, la circumstància que per a la història immediata i la futura, poca cosa n’estaríem deixant. Les il·lustracions mostren l’oli d’Antoni Estruch, titulat «L’11 de setembre de 1714»; i una postal acolorida i circulada el 7-12-1906, amb la llegenda «Els ulls al cel y al cor nostra bandera».
