El saló de plens de l’ajuntament estava ple com un ou. Tots els prohoms de la ciutat havien volgut ser testimoni del naixement d’aquella entitat, que segons deien havia de fer grans coses per la província.
Narcís Sicars Lligonya va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 9 d’abril de 1801. Era fill d’una família benestant i això li va permetre poder fer estudis superiors. Va cursar la carrera de dret a Osca i es va llicenciar el 1824.
Qui més ha investigat la trajectòria d’aquest guixolenc ha estat l’historiador Lluís Buscató, arran de la seva biografia sobre la protecció del patrimoni històric de la província de Girona. I és que Narcís Sicars va tenir un paper rellevant en aquesta qüestió, tot i que inicialment no semblava que seria així quan va ser nomenat jutge de Mataró. Ben aviat, però, va ser traslladat a la ciutat de l’Onyar, per esdevenir-hi jutge de primera instància.
El 1840 la seva vida va agafar un altre camí en ser escollit diputat a les Corts i va començar a una nova etapa vinculada a la política. Al cap de pocs mesos va abandonar l’escó i el 1841 va ser designat alcalde de Girona, però tan sols va presidir el consistori durant disset dies, entre l’1 i el 18 de gener. Aleshores va ser substituït per Joan Urgell Marí. Després, durant el bienni 1844-1846, Sicars va tornar a ser membre del Congrés dels Diputats a Madrid.
Al llarg d’aquells anys es va implicar en tota mena d’iniciatives. Va ser membre d’algunes de les entitats més influents de l’època com ara la Societat Econòmica d’Amics del País o l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. A més, també formà part de l’ens promotor de la línia ferroviària entre Mataró i Girona.
Així mateix va destacar pel seu interès en la protecció del patrimoni. Aleshores hi havia un grup d’erudits interessats en els vestigis del passat que volien obrir una delegació gironina de la Sociedad Arqueológica Matritense y Central de España y sus colonias. La van batejar com Diputación Arqueológica. Segons Buscató, l’entitat es va constituir amb gran pompa al saló de plens de l’ajuntament gironí, i entre els seus fundadors hi va haver aquest guixolenc.
Una de les primeres feines de l’entitat va ser elaborar un llistat dels elements patrimonials més importants i això va permetre donar un impuls definitiu a les excavacions del jaciment d’Empúries, que tot just es començava a descobrir.
En aquells moments, però, ja s’havia incorporat a l’Audiència de Barcelona. La seva darrera etapa la judicatura la va passar a Mallorca, on va treballar fins a la jubilació.
Narcís Sicars Lligonya tornaria a la capital catalana per passar-hi els últims anys. Morí el 15 de desembre de 1877, quan tenia 76 anys.
