Ja hauria vist el lector que fa uns dies parlàvem aquí de la subhasta recent del segell més car de la història, el famós «Guaiana britànic», per uns nou milions de dòlars. Doncs bé, avui passem de la filatèlia a la seva germana numismàtica, per comentar un altre rècord d’aquells que es produeixen molt de tard en tard. Es tracta de la venda el passat 8 de juny a Nova York, a càrrec de la prestigiosa casa de subhastes Sotheby’s, de la moneda de curs legal més cara de tots els temps, l’únic exemplar conegut i confirmat, com podrem veure més avall, del «Double Eagle», una peça d’or de 20 dòlars encunyada a Filadèlfia l’any 1933, i per la qual ara s’han pagat gairebé 19 milions de dòlars.

El valor de tot tipus d’antiguitat se sol donar primer de tot d’acord amb la seva raresa, que no pas amb els anys de la seva producció. Per exemple, en el camp de les postals, un exemplar circulat en període de guerra, com ara la civil espanyola del 1936, valdrà moltíssim més que un bon grapat, fins i tot de centenars i milers, de postals del tipus romàntic, d’extraordinària execució, artesania i prestància, però que en el seu moment gaudirien d’unes edicions milionàries i a l’abast de tothom.

En el cas que tractem avui del «Double Eagle» nord-americà, el govern autoritzà la comercialització d’una sola unitat, atès que les poques restants haurien de romandre als arxius/museus del país. Durant l’època de la Gran Depressió, la majoria de les monedes d’or serien foses per poder comptar amb prou metall noble per a les obligades transaccions. Algunes d’aquelles monedes se salvarien de la fundició, i el mateix govern les perseguiria tenint en compte que eren propietat dels EUA i que havien estat sostretes de manera il·legal. Aquestes peces extraordinàries han anat canviant de mans i sempre en poder dels grans col·leccionistes i museus privats, i els litigis judicials entre ambdues parts han perviscut durant dècades.

I ja que estem parlant de numismàtica nord-americana, afegir que aquesta nació ha estat històricament molt procliu i favorable a multitud d’emissions de gran facial, atenent al preu dels metalls nobles com l’or i l’argent. Fins i tot han encunyat exemplars i sèries dedicats a personatges vius, com resulta el cas dels presidents, que des de l’any 2007 veuen com, també retrospectivament, se senten immortalitzats gràcies a l’emissió i divulgació de monedes com aquesta que reproduïm, amb l’efígie de George H.W. Bush i amb el facial ben popular d’un sol dòlar. En una altra il·lustració es pot veure un grapat de monedes històriques i de gran valor numismàtic.