Viure en un món virtual està deixant de ser una utopia tecnològica. Ara accedeixes a internet a través d’una pantalla, però i si poguessis connectar tot el teu cos? Això és el que pretén el Metavers, un espai cridat a enderrocar els murs d’internet per transformar el futur i en el qual Facebook i altres gegants digitals hi estan invertint milions de dòlars. A mitjans de juny, Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va comunicar als seus empleats que el futur de la companyia se centrarà en materialitzar aquest somni, mons digitals interconnectats on els humans podran interactuar de forma simultània i on florirà una economia de participació. «Pots pensar en el Metavers com un internet incorporat, on enlloc de veure el contingut hi seràs», va dir.
Què és el Metavers? Com va passar abans amb termes com el núvol o l’internet de les coses, és difícil definir una cosa que està en les primeres fases de construcció. Això succeeix amb el Metavers, un concepte nascut i millor explicat a través de la ciència ficció. En la novel·la Snow Crash, de 1992, l’escriptor Neal Stephenson el va imaginar com «mons alternatius, on els personatges accedien per evadir-se de les dureses de la realitat». En l’actualitat, els avenços tecnològics han permès començar a construir parts d’aquesta idea.
La irrupció de la pandèmia del coronavirus ha accentuat el salt a la digitalització i ha popularitzat experiències -com les videotrucades, la moneda digital o els videojocs, que permeten crear nous mons- que donen pistes sobre la propera evolució d’internet. Un espai en el qual convergiran la realitat física, la virtual i l’augmentada i on, amb l’ús d’ulleres virtuals, l’usuari se submergirà en un univers paral·lel en tres dimensions. No serà la creació d’una única companyia, sinó un espai que, prometen, involucrarà i revolucionarà a tota la indústria.
La novel·la distòpica de 2011 Ready Player One -d’Ernest Cline i adaptada al cinema per Steven Spielberg- ha traduït millor que cap altra la complexitat d’aquest concepte amb la història de Wade Owens, un nen orfe que, gràcies a ulleres de realitat virtual i sensors endollats al seu cos, es connecta a un món virtual de competicions multijugador on es transforma en Parzival, el seu alter ego.
SER UNA ALTRA PERSONA
Aquesta fantasia està cada vegada més a prop de la realitat. Des de fa anys, experts tecnològics han estudiat el desenvolupament d’un món virtual en el qual pots ser una altra persona i viure una vida paral·lela sense les limitacions de la realitat analògica. El popular videojoc The Sims va permetre a l’usuari crear-se un avatar digital per simular una vida paral·lela i poc després ho va fer Second Life, un univers de rol llançat el 2003 que va arribar a reunir un milió de jugadors.
No obstant això, un punt d’inflexió clau ha estat la incorporació del comerç en línia a populars videojocs com World of Warcraft, Final Fantasy XI, Minecraft o Fortnite. En aquests mons l’usuari pot invertir diners en comprar armament, canviar el seu pentinat o millorar les habilitats dels seus personatges per vèncer als seus rivals i obtenir beneficis econòmics.
Passa el mateix a Roblox, una plataforma on es desenvolupen videojocs online la popularitat dels quals s’ha disparat especialment entre menors de 25 anys arran de la pandèmia i que exemplifica la direcció en què va el Metavers. Aquests mons són tan reals com el físic, ja que aquí es produeixen relacions socials entre amics, transaccions financeres i fins i tot casaments virtuals, com va fer una parella a Animal Crossing. Com amb la nostra interacció amb internet, la línia entre ambdues realitats es difumina.
LA MINA D’allò VIRTUAL
La introducció d’incentius econòmics a la virtualitat ha obert la porta a noves oportunitats per a la vertebració del Metavers. Els gegants de la indústria hi han vist una oportunitat i estan destinant grans sumes de diners a accelerar la construcció d’aquest espai per a experiències socials. Sony, per exemple, va anunciar a l’abril que invertia 200 milions de dòlars a Epic Games, creadora de Fortnite, per millorar la interacció digital entre els seus usuaris. El seu director executiu, Tim Sweeney, propugna des de fa mesos que el Metavers sigui alguna cosa cooperativa i descentralitzada.
Facebook també està centrant els seus esforços en liderar aquesta nova evolució del món digital. «El seu negoci publicitari pot alimentar la màquina de guerra en un camí cap al Metavers que pot anar de tres a set anys», ha apuntat l’analista Eric Seufert. És per això que el 2014 la xarxa social va comprar la companyia de realitat virtual Oculus per 2.000 milions de dòlars i un any després va estudiar l’adquisició d’Unity, una coneguda plataforma de desenvolupament de videojocs. Al costat de la firma EssilorLuxottica, ja preparen unes ulleres Ray-Ban intel·ligents per accedir a aquest nou internet.
INTERCONNEXIÓ COOPERATIVA
Dues de les claus del Metavers són la seva accessibilitat i la seva «interoperabilitat sense precedents», com ha definit l’inversor en capital risc Matthew Ball, autor d’un dels assaigs de referència sobre aquesta matèria. El primer punt vol dir que el Metavers mai deixarà d’estar actiu i s’hi podrà navegar des de qualsevol dispositiu o sistema operatiu.
El segon, que els usuaris podran saltar d’una web a una altra sense necessitat de canviar de compte. La teva rèplica digital podrà participar en un videojoc, parlar amb persones de tot el món, guanyar diners treballant o visitar una botiga en línia per comprar coses, albergant així tot tipus de negocis. Aquest pont de connexió seria entre diferents plataformes privades amb diferents interessos, el que pot complicar la seva realització.
El Metavers busca ser un espai polièdric en el qual poden succeir milers de coses diferents alhora. Aquesta diversitat es comença a veure en el món de l’oci. Aquí, Fortnite ha actuat com a pioner, usant el seu món per a actes històrics com la projecció de pel·lícules o concerts en directe. A l’abril de l’any 2020, els seus usuaris van poder pagar per veure actuar una gegantina rèplica digital del raper Travis Scott. Fins a 27,7 milions de persones a tot el món van participar en un ball virtual col·lectiu que crearà tendència. Altres grans estrelles com Lil Nas X ho ha fet a la plataforma Roblox -que al juliol va tancar un acord amb Sony- i Ariana Grande ho farà properament.
ECLOSIÓ D’UNA NOVA ECONOMIA
Com han anticipat els videojocs, en aquest ecosistema els diners no són una divisa, sinó un criptoactiu (o token), monedes virtuals com Bitcoin o Ethereum. El codi obert serà un pilar clau del Metavers, ja que permetrà als usuaris crear coses noves, posseir-les i donar-les un valor real. És el que permeten plataformes virtuals descentralitzades com Upland o Decentraland -que té la seva pròpia criptomoneda, MANA-, on ja hi ha usuaris com la firma immobiliària digital Republic Realm que han invertit més de 900.000 dòlars en comprar parcel·les de terreny virtual per construir-hi edificis. La casa de subhastes Sotheby’s ha fet el mateix per crear museus i galeries d’art digital.
L’objectiu d’aquest emergent ecosistema és que els actius digitals que posseeixi l’usuari puguin traslladar-se sense problema d’una plataforma a una altra. Això serà possible gràcies als tokens no fungibles (NFT), una tecnologia que permet certificar la propietat d’un objecte digital únic. Si l’usuari paga per obtenir una parcel·la de terra virtual a Somnium Space, una nova armadura a Fortnite o axies, una mena de Pokémon del videojoc Axie Infinity, aquest sistema ha de garantir la seva propietat. En els tres casos esmentats, l’objecte adquirit és únic i escàs, el que permet rellançar el seu valor.
La creació en cascada de nous mons com aquests és una oportunitat econòmica per als usuaris, que busquen obtenir beneficis. Així, passaran més temps dins dels videojocs perquè els seus èxits es podran traduir en diners. L’eclosió d’una nova economia virtual és l’aspiració més ambiciosa del Metavers, un reclam també per a marques que volen ocupar aquests espais abans que ningú. És el cas de Gucci, la llegendària firma de moda que ha creat un espai per promoure els seus productes a Roblox.
L’economia construïda amb NFT en aquest ecosistema mou ja vendes superiors als 96 milions de dòlars. I és que, en el camí cap al Metavers que ha albirat i pel qual aposta el creador de Facebook, també hi pot haver múltiples bombolles especulatives. Hi ha qui decideix aixecar una botiga de llaminadures al costat d’una escola i qui compra pisos en barris humils per rebentar el seu preu quan arribi la gentrificació i els converteixi en el lloc de moda. El mateix comença a passar en l’entorn virtual.
No obstant això, no tot són elogis per a la creació d’aquest món paral·lel. No són pocs els experts que es mostren escèptics amb l’impacte real que pugui tenir aquesta idea i que assenyalen l’alt volum d’interessos corporatius que s’amaguen darrere de la seva promoció com una cosa totalment revolucionària.
