Si Gaudí hagués tingut a mà una xarxa social, s’hauria deixat el dit fent likes a José Antonio Coderch (Barcelona, 1913-Espolla, 1984), l’arquitecte homenatjat pel 48h Open House BCN aquest cap de setmana. Tots dos eren gent d’ordre, molt conservadors, es quedaven a dormir a la feina i eren al·lèrgics a seguir consignes de ningú. Dos outsiders, vaja. Només que Coderch, admirat pels arquitectes -Frank Lloyd Wright el recomanava a un amic que viatjava a Europa-, és un desconegut per a la resta. Té explicació (o més ben dit, prejudicis). Coderch tenia una actitud elitista -tot i que preferia el tracte amb sastres, fusters i pescadors, era un Sentmenat, membre del Gotha barceloní- i un caràcter autoritari, fugia de l’acadèmia i va treballar -sovint des del llit- sense traves durant el franquisme.
Oriol Bohigas explicava que Coderch, a qui va encarregar l’ampliació de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) -Diagonal, 649-, sabent que ell era del PSUC, arribava amb el diari ultradretà El Alcázar, el deixava sobre la seva taula i li ensenyava uns plànols en què comparava la forma de les aules amb els cascos dels soldats nazis. Reien, i a treballar. Però també podia agafar el 600 i anar a bufetejar un funcionari falangista de l’Ajuntament per un embolic administratiu. L’embafava la burocràcia franquista. «Era un provocador», diu Pati Núñez, autora del llibre Recordando a Coderch. «Mai va ser afecte al règim».
Als llimbs
El cert és que no va treballar en cap projecte públic o encàrrec del Govern i es va dedicar a dissenyar cases per a l’alta burgesia -la Catasús o la Gili a Sitges, per exemple- i vivendes socials, com l’edifici de la Barceloneta (Joan de Borbó, 43), que va abordar amb idèntica meticulositat. Fins i tot va idear uns sostres perquè els barraquistes poguessin cobrir les seves cases autoconstruïdes i, a fi d’introduir llum en lavabos sense finestres, va inventar un mirall inclinat.
Uns apunts ràpids d’estil: Coderch va ser alumne de Josep Maria Jujol, es va enamorar de la modernitat lligada al mediterrani en contacte amb Gio Ponti i l’escola italiana, va portar el racionalisme a un altre nivell i, segons Rafael Moneo, en ell coincideixen el popular amb els bons procediments constructius. «La casa no ha de ser ni sumptuosa ni original», repetia ell. Volia emocionar amb el senzill.
«El més rellevant de Coderch era l’actitud», remarca Pati Núñez. No donava res per fet. «Partia de zero, sempre». Quan li van encarregar l’Hotel de Mar de Mallorca, per exemple, en comptes d’empollar llibres d’hotels, s’hi va instal·lar en un durant cinc dies. Per calibrar la inclinació d’una rampa, va demanar un carro i un te per provar a dalt i a baix la dificultat que tindria el servei d’habitacions. «Era precís en la funcionalitat de l’arquitectura i amb un gran sentit de l’entorn, tant si feia cases per a obrers com per a rics», assenyala l’arquitecte Enric Soria, que va parlar durant una dotzena de sessions amb ell per alimentar el llibre Converses amb Coderch.
De Casa Ugalde a La Herencia
Cada especialista es queda amb un projecte. Rafael Moneo i Enric Soria trien el bloc de vivendes del carrer Johann Sebastian Bach (1958), per la seva intel·ligència i elegància. Pati Núñez opta per la Casa Ugalde (Caldes d’Estrac), el súmmum de la simplificació. Tots es rendeixen a La Herencia, on «demostra com funcionava la seva ment», segons Núñez. Coderch va imaginar un bloc habitacional en el qual les vivendes podien variar de configuració i mida segons les necessitats de la família (quan els fills se n’anaven de casa, cedia espai a altres veïns amb falta de metres quadrats). «Creia tant en el projecte que li va dir als seus fills que podrien viure d’aquell èxit». Va entregar els plànols set mesos abans de morir. I mai va veure la llum. La família va entregar l’arxiu al Reina Sofia, després del desinterès mostrat per Catalunya. Ha arribat el temps de la reparació.
I així, la 12a edició de festival 48H Open House Barcelona ret homenatge a l’obra de Coderch, arquitecte que, juntament amb Manuel Valls, va adaptar la tradició arquitectònica mediterrània als paràmetres del racionalisme. Entre les obres de Coderch -autor de la cèlebre frase «No són genis el que necessitem ara» (revista Domus, 1961) - visitables aquest cap de setmana destaquen les Torres Trade (1968) i l’Institut Français de Barcelona (1975). Molt relacionat amb l’arquitecte de l’any hi ha la ciutat convidada, Sitges, de la qual Coderch va ser l’arquitecte municipal entre els anys 1942 i 1945.
També hi ha nombroses obres de Coderch a les comarques gironines, un territori amb el qual va tenir una estreta relació: el 1958 va començar a passar períodes de vacances en una caseta de pescadors que havia restaurat a Cadaqués, i el 1964 va rehabilitar la casa natal Coderch a Espolla, on passaria llargues temporades en els últims anys de la seva vida. Altres obres destacades de l’arquitecte a Girona són la Casa Senillosa (Cadaqués, 1956), la Casa Ballvé (Camprodon,1957), la Casa Rozes (Roses, 1962), el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, cases unifamiliars a Cadaqués, Calella de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i altres projectes a Blanes, Puigcerdà, Santa Cristina d’Aro, Espolla, Girona, Palafrugell... José Antonio Coderch va morir a Espolla el novembre del 1984 i va ser enterrat al cementiri de la localitat.
