El curs ja tocava a la seva fi i els estudiants de l’últim curs començaven a pensar més en el seu futur professional que no pas a aprovar les assignatures que els faltaven per obtenir el títol.

- I tu, què faràs?

- Tornaré cap a Figueres. El meu pare hi té consulta.

Manuel Lluís Pagès va néixer el 21 de febrer de 1787 a Figueres. Era descendent d’una nissaga de professionals de la medicina. Tant el seu avi matern, Pere Pagès, com el seu pare, Josep Lluís Pagès, eren cirurgians.

Ell va seguir els passos dels seus predecessors i després de completar la secundària, va anar a estudiar medicina a la universitat de Montpeller. Aleshores era un dels centres educatius més prestigiosos del sud d’Europa i, gràcies a un conveni signat amb les autoritats del bisbat de Girona, hi havia places reservades per als estudiants d’aquesta diòcesi.

Manuel Lluís Pagès hi va fer la carrera en els complicats moments de les guerres napoleòniques però, tot i així, va aconseguir acabar-la. El 6 de desembre de 1815 va defensar la seva tesi doctoral titulada Recherches sur la cataracte, que va publicar a Montpeller mateix. Pels comentaris de metges posteriors sembla que el treball va tenir certa importància en el camp de l’oftalmologia, en el qual es va especialitzar.

Tant al llarg del segle XIX com en bona part del XX, era habitual que els fills de metge que seguien els passos del progenitor s’incorporessin a la consulta del pare per mantenir la clientela. Això feia que la majoria es quedessin a la seva vila natal. Aquest va ser el cas del doctor Manuel Lluís Pagès, que una vegada finalitzats els estudis va tornar a Figueres.

Val a dir, però, que més enllà de la seva ocupació habitual també es va interessar per temes de salut pública. El 1833, per exemple, va publicar un article al Diario General de Ciencias Médicas, on analitzava els episodis de febres intermitents endèmiques que es declaraven entre els efectius dels destacaments militars que hi havia al Castell de Sant Ferran.

El seu compromís no era només científic, sinó que també es va preocupar pel bon funcionament de l’administració. El 1837 va acceptar el càrrec de Subdelegat Mèdic. Una figura que, per llei, havien de tenir totes les localitats que fossin cap de partit judicial. Tenien la missió d’assegurar-se que tothom de la seva zona que treballés en l’àmbit de la salut i l’atenció sanitària tingués el títol i els permisos en regla per poder exercir.

Malauradament no s’ha pogut esbrinar fins a quin any va ocupar el càrrec perquè aquell 1837, quan tenia cinquanta anys, se li perd la pista.