El primer taxi que va començar a circular a Girona va obtenir el permís per al servei de cobrament fa un centenar d’anys. Feia tots just dues dècades que l’automòbil havia arribat la ciutat i alguns emprenedors de l’època ja van veure l’oportunitat d’implantar un nou servei: tenir automòbils de lloguer amb un conductor encarregat de transportar els passatgers. Als diaris de l’època, amb lletres cridaneres, hi apareixien els primers anuncis de tallers, garatges que oferien «automòbils de les millors marques europees i americanes», venda de tractors «amb prou existències com per entregar a l’acte», i vehicles de lloguer. Enmig de tots aquests anuncis, n’hi havia un on s’hi podia llegir: «servei d’autos per al Santuari dels Àngels», amb sortida a les vuit del matí de Girona i retorn des del santuari a les cinc de la tarda. S’havia de fer per encàrrec i només era vàlid per als diumenges i festius amb un preu de cinc pessetes (0,0301 euros) el viatge d’anada i tornada. L’anunci es podia llegia el 31 de març de l’any 1922 a la pàgina 2 del Diario de Gerona de Avisos y Noticias.
El viatge «inaugural» s’informava que seria el 2 d’abril del 1922. El propietari era Narcís Alsina, del Garatge Alsina del carrer Ciutadans. Alsina va ser un dels primers taxistes de Girona, tot i que no està documentat si va ser el primer. Hauria obtingut el permís a finals d’octubre del 1921. El mateix Alsina ja apareixia al noticiari uns mesos abans (9 de setembre de 1921) oferint automòbils de lloguer. En concret, «un cotxe oficial per a famílies amb capacitat per a vuit passatgers i els seus equipatges». Aquell mateix dia hi havia un altre avís d’automòbils de lloguer d’Adroher Germans, amb seu al carrer Abeuradors.
Mentrestant, el 19 de juny de 1921 consta que en una sessió plenària ordinària de l’Ajuntament, es va tractar una instància d’Antonio Companys Cabús demanant «una llicència per establir una parada de cotxes taxímetres a la plaça de la Constitució», l’actual plaça del Vi. Més tard, a l’ordre del dia del ple municipal del 8 de juliol de 1921 s’hi esmentava, de nou, una petició de la mateixa persona per tenir una parada d’un auto-taxi a la plaça del Vi, aleshores anomenada plaça de la Constitució. Consta que se li va concedir el 24 de setembre de 1921: «S’acorda assenyalar a Antonio Companys el lloc vacant a la plaça de la Constitució davant del primer arc dels porxos de la casa Reig, para a la parada del seu cotxe automòbil». Companys doncs, també va ser dels primers taxistes de la ciutat.
De mica en mica els taxis anirien guanyant lloc i presència en la vida quotidiana de les ciutats. I van ser protagonistes d’accidents, tal com evidencia una informació del Diario de Gerona de l’1 de març de 1927, on es relaten dos accidents a la zona de Figueres. Un correspon a un pas a nivell al Pont del Príncep on un tren va topar amb un carro, va ferir els cavalls i va deixar inconscient el conductor. L’altre va ser al carrer Lausaca de la capital de l’Alt Empordà on van col·lidir «un taxi i un automnibus amb el resultat que el primer va acabar amb tots els vidres trencats».
L’any 1927, el Govern civil de l’època va decidir regular les tarifes i per exemple es determinava que per anar al cementiri s’havien de pagar 2,25 pessetes (0,0135 euros) i fins al Pont Major, tres (0,0180 euros). Quatre anys més tard va aparèixer el primer vehicle amb taxímetre registrador. Cobrava seixanta cèntims (0,0036 euros) per quilòmetre, tal com s’explica al llibre 75 anys de Girona (1909-1984) de Ramon Alberch i Narcís- Jordi Aragó, a més de la baixada de bandera, també per seixanta cèntims. Els preus dels serveis regulats per l’administració sempre es miren amb lupa i els dels taxis de Girona, en els darrers anys, han estat a l’ull de l’huracà. En les comparacions amb la resta de capitals de l’Estat, els taxis gironins solen estar entre els tres més cars.
El primer vehicle que va començar a funcionar com a taxi adaptat a Girona no va iniciar el seu servei fins el 21 de febrer de 1992. Era un Nissan blanc i les persones que es movien en cadira de rodes podien entrar-hi per darrera i quedaven falcats amb un sistema d’ancoratge. El vehicle costava quatre milions de pessetes (24.040,48 euros). El 50% es va finançar amb aportacions de l’ONCE, Mifas, l’Inserso i la Federació de Municipis. L’aleshores president de Mifas, el ja traspassat Pere Tubert, admetia que era una «millora molt important» per al col·lectiu i per a les persones que temporalment han d’utilitzar una cadira de rodes. De fet, Girona va ser pionera, en aquest àmbit, perquè va ser el primer taxi de Catalunya «polivalent». Ràpidament, només reclinant un seient, es permetia l’entrada de la persona amb cadira de rodes.
Durant molts anys, el servei de taxi podia operar 24 hores i els 365 dies de l’any. No obstant això, l’any 2016, l’Ajuntament va decidir regular aquest aspecte obligant-los a tenir descans un dia a la setmana.
A la ciutat de Girona actualment hi ha 68 llicències de taxi. N’hi ha 56 que són titularitat d’homes, set són de titularitat de dones i els altres cinc són titularitat de societats. Nou permisos tenen adscrits vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Ara mateix, tenen parada a l’avinguda Ramon Folch (davant de Correus), a l’estació de Renfe (plaça d’Espanya), a l’estació d’alta velocitat i autobusos (plaça de Joan Brossa), a l’hospital doctor Josep Trueta, a la plaça de Salvador Dalí i a l’avinguda de Sant Francesc.
La presència dels taxis a les pàgines dels diaris ha anat lligada molts cops a les seccions de successos, ja que han patit atacs i robatoris i han estat protagonistes de vagues per reclamar millores en la seguretat i per defensar diferents drets. El món del taxi, com molts altres sectors, ha patit també intrusisme. Els transportistes «pirates» que ofereixen serveis no regulats i que suposen una competència deslleial als taxistes fa anys que es mouen per les carreteres gironines. L’agost de l’any 2014 va haver-hi un seguit d’inspeccions, en sis mesos, que van fer aflorar 23 conductors que oferien aquests serveis no reglamentaris.
I més recentment, tot i que a Girona encara no ha causat estralls en el sector, hi ha l’aparició de plataformes com Uber o Cabify, que també transporten passatgers cobrant un import i que han provocat diferents protestes dels taxistes a poblacions com Barcelona. Potser d’aquí a cent anys caldrà buscar qui va ser el primer conductor gironí d’alguna d’aquestes plataformes.
