Han aconseguir ja reobrir tots els hotels? Tots. L’1 de juliol estaven oberts els nostres vint hotels; els tres de Mèxic, els quatre de República Dominicana i els tretze de Mallorca.

Antonio Horrach a l’hotel HM Balanguera, el disseny i l’interiorisme del qual va servir d’inspiració a tota la xarxa de la cadena hotelera. tolo ramón

Com va l’any? Juliol va ser un mes difícil per les restriccions a països com Alemanya o Anglaterra, dels quals depenem. A Holanda els viatges de turisme van deixar de considerar-se essencials i els holandesos van deixar de venir d’un dia a l’altre. Al juliol, amb tarifes entre un 20% i un 30% més baixes, vam fer un 60% d’ocupació en la comparativa amb el 2019. Agost va ser una mica millor i vam arribar a ocupacions properes al 75% respecte a fa dos anys. No comparo amb l’any passat perquè van estar tancats la majoria dels hotels.

«Tancarem l’any amb una baixada de més del 50% respecte del 2019»

Quina és la previsió de tancament per a aquest any? Falta molt per sentir la recuperació? Ens falta moltíssim. Aquest any tindrem una baixada de més del 50% de l’Ebitda, del resultat d’explotació, respecte del 2019, que és un any precovid. És la projecció que fem tenint en compte com anem a dia d’avui i del que esperem el que queda d’any. Però, després de la patacada terrible que vam rebre el 2020, estic contentíssim.

I està comparant xifres amb el 2019, que va ser l’any en què vam assistir a la fallida de l’operador turístic Thomas Cook, que a HM Hotels el va afectar molt. Efectivament. Estem comparant amb el 2019, que va ser pitjor que els dos anys anteriors perquè ens va colpejar de ple la fallida de Thomas Cook. Van ser més de dos milions d’euros els que ens van deixar de pagar. Vam prestar un servei que no hem cobrat mai.

Està sent dur... Sí. Aquest any hi ha hotels amb un resultat d’explotació positiu, però quan li traiem el lloguer, el management, els costos financers (que són forts perquè s’ha hagut d’estirar de l’ICO) i les amortitzacions, imagina’t. En el nostre cas som propietaris de gairebé tots els hotels, però es paga un lloguer a la nostra societat holding. Amb tot, és un èxit? Sí, i això que no estem recuperant ni les inversions que hem fet.

El turisme nacional ha compensat la caiguda de l’internacional? És cert que no ha compensat perquè el turisme nacional, en un any normal, era residual, però s’ha quadruplicat. Ha estat quatre vegades més gran del que era. I després hi ha el turisme francès, que ha estat un sorprenent en el nostre cas. A França han estat molt restrictius i els francesos han dit: ·volem anar-nos a algun costat, a prop d’aquí», i el francès ha pujat moltíssim. A la nostra companyia és ara mateix la quarta o la cinquena nacionalitat.

Com se sobreviu en pandèmia? La pandèmia ens ha posat molt a prova. Quan no entra ni un euro perquè ho tens tot tancat i has de mantenir la plantilla -en el nostre cas, uns 1.500 empleats-, és difícil de gestionar i cal fer molt d’equip. És molt dur que tinguis una central que ha de treballar per presentar uns resultats, encara que siguin de zero vendes. I els que són als hotels, en ERTE al cent per cent, excepte alguns serveis de manteniment..

En el vessant humà, molt dolorós, no? Em sabia fatal. Ells sabien que jo no en tenia cap culpa, però ells tampoc! Ha estat duríssim. A mi m’ha desgastat molt personalment. Me n’anava a dormir cada dia pensant en les persones. Quan jo dic que l’empresa i la gent de l’empresa són com la meva segona família és que és veritat. Ells ho han passat malament, i jo em sentia molt malament per això. Però m’he trobat que, en una prova de foc com aquesta, la gent ha respost i això m’ha emocionat.

A moltes persones aquesta situació els ha fet canviar la perspectiva de les coses... A mi. No és tocar fons només econòmicament és tocar fons com a persona. Relativitzes a la vida. Et preguntes: «I això et compensa, Toni?» Potser és que, quan tot anava bé, no es tractava d’estar treballant tot el dia. També es pot treballar una mica menys i recuperar altres aspectes de la teva vida que has deixat una mica: la família, els amics. Això és nou per a mi. He après, a nivell personal i com a empresari, que no tot és treballar. M’agrada estar amb la meva filla i ara faig coses que abans no feia, coses que la meva activitat diària no em permetia fer.

I com veu el futur del sector? Hi ha lloc per a cert optimisme? Estem molt lluny encara de les xifres precovid, però valoro molt positivament el canvi de tendència. Sóc força optimista amb l’any que ve. Hi ha un termòmetre que tenim els empresaris de parlar amb la gent i, encara que és un pronòstic personal, crec que el 2022 ja serà millor que el 2019. N’estic convençut. Hi ha moltes ganes de viatjar i crec que hem fet molt bé les coses. Quan passi el covid ​​i es recuperi el mercat, els bons productes -els que hem fet un important esforç d’inversió- tenim avantatge.

Les ajudes al sector han estat suficients? Em sembla molt injust no posar en valor quatre coses que s’han fet molt bé. Si no ho diguéssim, faltaríem a la veritat. Primer, els ERTE. No se m’acut un model millor per tractar el problema. És un model molt necessari, que ens ajuda molt, i que s’ha perllongat en el temps. Segon, els préstecs ICO, que han estat fonamentals. Tercer, les mancances hipotecàries, que ens han permès als que tenim préstecs només pagar els interessos i perllongar l’amortització del deute de forma anual. Ha estat importantíssim. I quart, i potser el punt més important de tots, que les ajudes per covid del Govern central han passat a les comunitats autònomes, i de les comunitats autònomes a les companyies, i ja són al compte corrent. Hem demanat els ajuts, s’han concedit i els hem tingut en temps rècord. Jo no he vist una cosa igual a la meva vida, ni la tornarem a veure. Això cal dir-ho.

Tot s’ha fet bé? No. Em sembla també molt injust que quan un hotel està tancat, hagi de pagar consums que no té. Tinc hotels que no han consumit ni un metre cúbic d’aigua al mes i han pagat cànons mínims de 10.000 i 15.000 euros. Em sembla increïble. Ha passat també amb les escombraries. Si no genero escombraries, per què pago escombraries? És un cànon fix que ens ha fet perdre molts diners en hotels tancats. No ho entenc.

La vacunació, tard i lenta? És veritat que va començar tard, però no sé fins a quin punt és responsabilitat del Govern perquè venien d’Europa. Em consta que hi ha hagut conflictes i indemnitzacions amb les empreses de les vacunes, amb multes brutals. Nosaltres tenim hotels a diferents països. A la República Dominicana, per exemple, una de les primeres coses que van fer va ser vacunar el nostre personal. Van considerar els treballadors del turisme com a essencials, i això crec que hauria estat bé prioritzar-ho també a Espanya considerant el personal dels hotels com a essencial. Es va dir que a l’estiu s’hauria vacunat el 70% de la població i, tot i que a mi em semblava poc perquè es perdia la temporada turística, el cert és que s’ha complert.

I han estat a l’alçada les comunitats autònomes? Sí. Crec que les comunitats han acompanyat. A les Balears s’han demanat esforços i s’han pres decisions oportunes. Aquí es va considerar que vivim del turisme i que depenem molt dels mesos de vacances, i es va prioritzar ser molt restrictius fins a la temporada d’estiu. I penso, francament, que ho van fer molt bé. El Govern de les illes va demanar un esforç, especialment al món de la restauració i l’hostaleria, i ho va encertar. I en política, prendre decisions d’aquest estil té valor perquè et poses enfront de molta gent. Va ser una decisió difícil però valenta, i per a mi va ser la millor.

Després de passar-ho molt malament, la família de HM Hotels creixerà. Aviat inaugurarà, en el 20è aniversari, un nou hotel a Palma. Sí. Un nou hotel que encara no té nom i que encara s’està construint. Crec que per Pasqua de l’any que ve podrem inaugurar-lo. Té llicència per a 176 habitacions i, al final, en tindrà 118. Hem decidit fer en moltes plantes, de cada dues habitacions, només una. Això no és gens habitual. És un 4 estrelles superior. Les qualitats són d’un 5 estrelles, però no n’hem volgut cinc per un tema comercial. Hi ha empreses que, per ordre intern, no deixen que els seus executius vagin a hotels de 5 estrelles, i això ens deixaria fora.

Es parla molt de modernitzar i transformar el model turístic... I aquest hotel és una mostra de cap a on anem. A les habitacions, per exemple, quan el client se’n vagi podrà veure a la factura l’estalvi energètic que ha suposat la seva estada amb totes les mesures de sostenibilitat que hem posat en marxa per a la reducció del CO2, el consum d’aigua, el consum d’energia, etc. Al terrat instal·larem plaques solars per a l’autoconsum.

Amb la que ha caigut, cal ser valent per invertir en un nou hotel! Amb la pandèmia, ens ho han dit fins i tot els bancs: «Toni, no és el moment, no?». Però jo crec que sí. Si la idea és que estigui fet per quan això s’acabi, ho hem de fer ara. Ara hi ha un munt de dificultats per accedir al finançament des del sector turístic perquè som, juntament amb la restauració i l’oci nocturn, els que hem patit més en pandèmia.

Temps de crisi, temps també d’oportunitats... Sóc conscient de la situació tan terrible que hem passat, però també crec que ara apareixeran oportunitats de mercat. I estem mirant coses. Tinc molta confiança en el futur. De fet, recentment vam estar veient dos hotels a Budapest on veig una oportunitat. No sé si al final ho farem, però m’agradaria col·locar una bandera a Budapest, a Europa ja.

Tenen hotels a Espanya, Mèxic i Dominicana, per on els agradaria créixer? La nostra expansió passa per continuar fent-nos grans on som i ens sentim còmodes, com al Carib, a Mèxic especialment. Però també estem mirant altres coses. A més de Budapest, veurem coses a Praga, a Centreeuropa, i també al Mar Roig, a Hurghada i Sharm el Sheik. Creiem que ara han d’aparèixer oportunitats. Un responsable comercial nostre ara veurà un hotel a Mèxic que crec que pot ser interessant.

Pensen a comprar els hotels, en la propietat, o a créixer a través de la seva gestió? Gairebé tot ho tenim en propietat, però ara, per les circumstàncies, haurien de ser projectes més encaminats cap a la gestió i no pas tant la propietat. Volem créixer en la gestió d’hotels portant la nostra marca, que s’ha consolidat. Avui, dues terceres parts del negoci són venda directa en línia. Ja era una tendència, però el covid ​​l’ha accelerat.