Ens trobem a poques hores de poder celebrar la festa cabdal del col·leccionisme a les contrades gironines, i sens dubte un dels principals i més atractius actes de l’àmplia programació de les Fires de Sant Narcís a la capital, si més no per l’extraordinària afluència de gent ben diversa. Si el temps acompanya i el públic torna a emplenar de manera massiva i ordenada la bona part del casc antic destinada a la ubicació i consegüent rebuda, ens haurem oblidat de les suspensions de l’any passat a causa de la pandèmia, i de nou recuperarem la ja tradicional fira que tant atreu als visitants de la ciutat per aquests dies.

Tots Sants, la gran festa

La cita que ve organitzant des de l’any 1986 la Comissió que integren les associacions de comerciants i de veïns de Ballesteries, Sant Feliu i Cort Reial, en poc temps es convertí en punt de referència per a gent de moltes sensibilitats i aficions, i la trobada que any rere any ha anat a més, congrega bon nombre de venedors, compradors i aficionats vinguts d’arreu de Catalunya.

Des de primera hora de la jornada i quan en alguns casos es poden veure parades en ple muntatge i exposició dels objectes a vendre, observarem com coneguts col·leccionistes, d’aquells ferms i que en diem de tota la vida, seran els primers a recórrer els punts de venda i d’intercanvi. Curiosament, en aquests primers compassos dels mercats, són els mateixos comerciants els que en alguns casos fan de compradors de material tant per a les seves pròpies col·leccions com per atendre a llurs clients.

Com a il·lustracions per a la present ocasió, hem triat unes vistes de la plaça de la lleona (de Sant Feliu, en realitat), al barri de la Barca, veritable epicentre d’aquest gran mercat que només un cop a l’any i per la diada de Tots Sants hi té lloc. Unes imatges que corresponen a temps força pretèrits. Un gravat publicat per la revista barcelonina El mundo en la mano, i que aparegué en fascicles entre els anys 1876 i 1878; i una aquarel·la de F. Lloveras de l’any 1941, pertanyent llavors a la col·lecció de la vídua de Narcís Vila Sabater, d’uns 145 i 80 anys, respectivament.

Es poden observar els canvis que s’hi han produït al llarg del temps, i l’evolució urbanística enregistrada sobre aquest punt de la Girona vella, un indret que atrau l’atenció dels turistes i gent forastera, i com no, que suscita una profunda estimació per part dels gironins.