El Santuari Gaia, ubicat al terme municipal de Camprodon, al Ripollès, és el refugi d’animals amb més seguidors del món; al voltant d’un milió de persones estan pendents cada dia de les vides de les espècies que hi viuen. Ho fan a través dels vídeos i les fotografies que els fundadors del projecte, Ismael López i Coque Fernández, pengen a les xarxes socials de què disposen, on se’ls veu alletant nadons, ajudant a mares a parir o presenciant els salts d’alegria d’algun nouvingut després d’un rescat.

El refugi va néixer el 2012 com a projecte en comú de l’exparella que el segueix tirant endavant de forma conjunta. L’objectiu principal, diuen, és «salvar vides»; «el dia que deixem de rescatar animals, no tindrà sentit», explica López. Per això, cada cop necessiten més terreny i construir nous habitacles pels que van arribant.

Un habitacle del Santuari amb el logotip del refugi ubicat al veïnat de Salarça. ARIADNA RECHE

Des que es va fundar, el Santuari ha salvat un total de 1.739 vides. Primer ho feia des d’Ogassa i després es va traslladar uns quilòmetres més al nord -dins la mateixa comarca- fins al veïnat de Salarça on disposen de més espai, passant dels 5.000 metres quadrats inicials a una extensió de 40 hectàrees.

HI CONVIUEN 500 ANIMALS

Actualment, aquesta enorme extensió de terreny acull uns 500 animals de granja de diferents espècies. Els fundadors han aconseguit repoblar així un veïnat de muntanya que havia anat disminuint d’habitants per la distància -mitja hora en cotxe- amb el nucli urbà de Camprodon, al qual pertanyen, i l’accés feixuc a través d’una pista amb trams sense asfaltar. «Mai abans hi havien viscut tantes persones aquí», diu López, que recalca que «tots som persones, encara que siguem de diferents espècies, perquè cadascú té la seva personalitat». I recorda: «A vegades, ens oblidem que nosaltres també som animals».

En aquesta línia, per refermar la identitat dels exemplars que van arribant al Santuari, es posa un nom únic a cada animal; 1.739 vides rescatades, 1.739 noms assignats. «A la indústria se’ls identifica amb un número. Nosaltres, quan els rescatem, els posem un nom d’humà perquè els comencem a tractar com a iguals; els tornem la dignitat», expliquen.

La majoria dels animals que han acabat al Santuari Gaia han tingut «la sort» de patir alguna malaltia o malformació i no ser aptes pel consum. Això, els ha permès deixar les granges i viure al refugi. D’altres han patit maltractament per part de la indústria i han estat decomissats i entregats al projecte. «Abans els mataven, però cada cop estem més conscienciats i es porten als refugis», explica Fernández.

ELS PORCS, GRANS DESCONEGUTS

Actualment, al Santuari Gaia hi treballen nou persones que tenen cura diàriament de les vaques, porcs, cabres, xais, oques o gallines que hi viuen. «Necessiten cuidadors fixos perquè cada animal té les seves necessitats i quan crees un vincle, només amb la mirada saps què li passa». A banda, a Salarça hi solen tenir unes sis persones fent voluntariats temporals.

Com més temps passen els cuidadors amb els habitants del refugi, més diuen conèixer-los. Per això, afirmen amb contundència que «els grans desconeguts són els porcs» i ho justifiquen: «Utilitzem la paraula ‘porc’ despectivament, però no són gens bruts; quan estan plens de fang és perquè no suen i necessiten posar-se’n per protegir-se. De fet, són molt escrupolosos; si els tires el menjar sobre zones brutes, no s’ho mengen i, en canvi, a les granges viuen sobre les seves defecacions; pateixen molt», diu López.

Una altra de les característiques que els cuidadors diuen que han descobert dels porcs és que són «molt afectuosos». Al llarg d’aquests anys, «hem après que fan servir sons diferents per comunicar-se; per dir-te ‘hola’, ‘t’estimo’, ‘tinc gana’ o ‘tinc por’».

Una comunicació que és més fàcil entre mamífers «perquè reconeixem les expressions facials» que amb les aus, per exemple. Un fet que relacionen amb la falta d’empatia per aquestes espècies, que asseguren que tenen els mateixos sentiments. Per exemplificar-ho, comparteixen la història de dues gallines que van viure al refugi: la Yolanda i la Irene. Havien arribat juntes al Santuari i no se separaven mai. Una nit, quan una agonitzava, l’altra va anar corrent a picar la porta dels cuidadors per avisar-los i conduir-los fins a la companya, que va acabar morint d’un atac de cor. Passades unes hores, el cor de la gallina sana també es va parar «de tristesa».

Una altra de les vides que han passat pel Santuari -i continuen allà- és la de la truja Paola. La seva paràlisi del terç posterior la va salvar d’acabar a l’escorxador quan van buidar l’explotació de Manresa on vivia; la van abandonar per no poder pujar al camió. El Santuari va portar el cas als jutjats després de recollir-la i ara està pendent de citació, com en altres casos paral·lels de maltractament animal que ha denunciat.

A Camprodon, la Paola viu en un estable de fusta, envoltada de bales de palla perquè no es doni cops amb la paret quan s’aixeca. «Quan va arribar no es podia moure, però ara amb poca ajuda es pot anar aixecant. Ha millorat molt». I és que ha passat de necessitar la grua -que van instal·lar per ella- o la força d’unes vuit persones, a aixecar-se amb l’ajuda d’un únic cuidador. Davant nostre, López li fa força al tronc i després d’un parell o tres d’intents enèrgics, l’animal s’asseu sobre una bala i inhala i exhala ràpidament de l’esforç.

Des de la porta, un xai espia l’escena amb curiositat. «La gent que ens visita se sorprèn que no tinguin por», diu Fernández i aclareix que això passa sobretot amb els que arriben de petits o neixen al Santuari. «Als que venen de grans, els costa més. Especialment, els que han viscut situacions de maltractament; alguns ho superen, però d’altres no».

A BASE DE FRUITA I VERDURA

El refugi de Camprodon és coherent i no només salva animals, sinó que ha deixat d’explotar-los en tots els sentits. Per això, els humans del Santuari Gaia són vegans i també ho són totes les altres espècies amb les que conviuen, inclosos els gats i els gossos. «Seria incoherent salvar una gallina, un porc o l’animal que sigui i donar als gossos i als gats pinso de carn», diuen. A més, expliquen orgullosos que el seu projecte aconsegueix canvis socials: «Hi ha molts veïns del poble que s’han fet vegans, és l’evolució. Ja no fa falta ni que sigui pels animals, si t’importa el futur dels que vindran, t’has de fer vegà. No hi ha temps per salvar el planeta, ja anem tard. I l’única solució passa pel veganisme», assegura amb rotunditat López.

ARIADNA RECHE

PROJECTE PIONER

Els santuaris fa relativament poc que existeixen. De fet, el de Camprodon va ser un dels pioners a Espanya; inspirat en el primer santuari del món que es va crear als Estats Units. «Vaig veure’n un documental i vaig tenir clar que allò era el que volia fer», comparteix López. Ara, la història d’algunes de les vides que han canviat a Salarça està recollida al llibre Animales como tú, escrit pel cofundador.

A part de salvar animals, expliquen que una altra tasca important del santuari és «difondre el missatge i conscienciar la població perquè no només se salvin els que arriben aquí, sinó que ho facin d’altres». Tenen constància que almenys tres ramaders han deixat d’explotar animals després de conèixer el projecte i molts seguidors s’han fet vegans.