Vinculat al bàsquet des de sempre, i sobretot des que va acabar els estudis d’INEFC a Lleida, Jordi Sargatal és un clàssic del bàsquet gironí. Havia estat a Primera Catalana com a jugador al Salt, a l’Onyar i al Vidreres, era «un base generador, bon defensor, no molt anotador». Els seus orígens vénen de La Salle, i com a tècnic bàsicament ha dirigit equips de base. Va viure l’esfondrament de l’Akasvayu i del Sant Josep, va fer de preparador físic, d’ajudant, i va viure la Minicopa amb l’infantil en la darrera temporada d’Edu Torres. Del Sant Josep va ser assistent i preparador físic de Borja Comenge a LEB Bronze, i també coordinava el vinculat que tenien a Cassà. Combinava el bàsquet amb altres feines com la Càtedra d’Esports de la UdG o la feina de professor a Sant Feliu a l’escola Fundació Cor de Maria Sant Josep. Ara s’ha agafat una excedència per gaudir del repte que li ha proposat Marc Gasol: dirigir l’ambiciós Bàsquet Girona a LEB Or, amb el caramel de fer-ho amb l’expivot NBA a la plantilla.
Quin és el seu primer contacte amb el club? Abans de la creació ja estava al corrent dels primers moviments. Just abans d’entrar entrenava el GEiEG de Copa i estava vinculat al CEB Girona. Com que coneixia Txus Escosa i Marc Pena, que eren els dos responsables de captació, vaig entrar al projecte. Estava en la dinàmica de proves de selecció, confessió d’equips. El primer any jo estic més en temes de tecnificació individual. La resta de temporades he alternat d’entrenador del cadet o el júnior, i a nivell de club hem anat creixent. Va ser dur guanyar-nos la plaça de Preferents contra Barça, Penya, Manresa, i ho hem pogut anar consolidant. Després el 2017 es va crear el sènior, que era un pas més. L’any passat em van proposar donar un cop de mà a Carles Marco al primer equip, combinant-ho amb la feina de professor. Per mi és una etapa bona. Vaig viure la defeta d’Akasvayu, i del Sant Josep, fent d’assistent de Comenge, Casas i Tabak. Esportivament va ser una bona experiència, però no va anar del tot bé.
Què vol dir ser un tècnic de la casa? Li posa més pressió? És un orgull. A vegades costa valorar la gent de casa, que es reconeguin els seus coneixaments i experiència. En aquest sentit puc representar altres companys que també estan a la casa des de fa molt temps. Per altra banda és una responsabilitat. No és ni gran ni petita. M’ho prenc com alguna cosa positiva, fent el que ja he estat fent des de fa temps, sabent que ara hi ha més focus i exigència.
De tècnic assistent i mestre, a primer entrenador a LEB Or. Li ha canviat la vida? Ara he agafat una excedència a la feina. No m’ha canviat especialment la vida, com es podria pensar. Tot va venir molt ràpid. No m’ho esperava estar en aquest punt, el meu objectiu era ajudar l’entrenador però es va produir la circumstància del canvi. Quan es decideix la sortida d’en Carles Marco em proposen dirigir l’equip a Sant Sebastià, i no em plantejo res més sabent que podria arribar qualsevol altre persona per agafar la banqueta. A Sant Sebastià només pensava en el dia a dia i aquell partit. Els jugadors i l’staff vam afrontar una situació difícil amb naturalitat. Allà vaig pensar que si m’oferien seguir, m’ho podria plantejar. No em vaig trobar incòmode, ni insegur. Em vaig sentir amb el suport del club i del grup. Jo tenia clar que estava preparat, a nivell familiar la situació m’ho permetia, i a nivell laboral ho vam plantejar amb l’escola i vam acordar l’excedència. Tot es va alinear.
Què li va demanar Gasol? Principalment vaig tractar amb en Jordi Plà, el director esportiu, tot i que òbviament vaig tenir una conversa amb en Marc. No va ser tant el que em va demanar sinó un intercanvi d’impressions de la situació, després de la ratxa de derrotes. Volia que seguís la línia que s’ha anat treballant al club aquests anys, i fer millorar una plantilla jove que necessita molta ajuda i mà esquerra.
I no només li donen la banqueta, sinó que li posen el caramel de tenir Marc Gasol a la plantilla. Sí, es va ajuntar tot. Segurament les circumstàncies podien haver sigut diferent però aquells dies ja es parlava molt de la situació d’en Marc. Jo estava molt tranquil perquè en el pitjor dels casos seguia com a assistent en un equip on entrava Gasol. I en el millor dels casos podia tenir l’oportunitat que un espera després de tants anys.
Ho esperava dirigir un equip professional tot i no haver-ho fet mai? No m’he plantejat mai directament això o allò, m’he mogut sempre per reptes. Per crèixer en l’àmbit en què estic, amb la màxima exigència. Aquesta era una possibilitat que no descartava perquè en aquest sentit, no me n’amago. Però com potser altres persones s’exposen o ho verbalitzen més, jo ho tenia com una cosa meva, un repte intern. Quan vaig començar de preparador físic ja havia estat d’assistent a LEB Or.
Quina és la seva idea de bàsquet? Un joc valent, a camp obert ofensivament parlant, i en defensa que hi hagi matisos i que sempre es pugui atacar la pilota. Poder ser proactius. A segons quins nivells aquests plantejaments són complicats. Amb un equip jove i amb la idea que tots tenim de portar la iniciativa, m’encaixa molt. He aportat al club el meu granet de sorra tots aquests anys.
Era l’assistent de Carles Marco. Hi va parlar quan li van proposar ser el seu substitut? El va animar a fer-ho? Vaig tenir una petita conversa amb ell. Evidentment tot va anar molt ràpid. Ell ho va entendre i se’n va alegrar que pogués tenir aquesta oportunitat. Mantenim el contacte.
Què ha canviat amb l’arribada de Marc Gasol més enllà dels resultats? Es pot somiar amb fer el «play-off»? Podem somiar moltes coses però hem de ser conscients de com hem començat la temporada, de l’equip que tenim, que pot crèixer molt però que és jove i juga en una categoria exigent. Hem d’anar de mica i en mica i veure com evolucionem. A curt termini tindrem bons testos per veure si podem traslladar a la pista el que volem. Si mirem resultats i classificació no estem lluny del play-off però hem d’anar poc a poc perquè les lesions o el context covid poden marcar molt.
Imposa donar ordres a Marc Gasol? Més que imposar, jo soc conscient del gran jugador que és i de la seva trajectòria i experiència. A partir d’aquí hem d’aprofitar-ho. No seria imposar però tots som conscients de amb qui estem parlant quan li donem ordres. Ens coneixem des de fa temps. La relació és més natural del que la gent del carrer pot pensar. En Marc quan entra a la pista es posa la granota de jugador i a nosaltres ens ajuda a prendre decisions. La relació i el vincle que tenim és aquest, Com la relació que tenim amb jugadors més experimentats com Sàbat, Franch o Jawara. En Marc suma amb tot, per exemple amb la comunicació dins la pista. L’equip és jove i els veterans han de donar un plus per generar sinèrgies amb la resta.
Un mes sense competir, porta l’equip, pel Covid. Tres partits ajornats, Oviedo, Lleida i Melilla. Com es gestiona això? Per una banda amb certa resignació. És el que hi ha. Però és una oportunitat de preparar-nos bé per tot el que vindrà. Haurem d’agafar el ritme de competició que teníem, ajustant al màxim les carregues. Potser aquest mes ha tingut la sensació, quan no competeixes, de pretemporada, però esclar, ja portem molt de rodatge i és una falsa pretemporada. Hem planificat càrregues i treballs perquè ens puguin ajudar a afrontar el que ha de venir.
Què té de diferent el Bàsquet Girona respecte els anteriors projectes fallits d’Akasvayu i Sant Josep? El club és sòlid en tot el que va fent. Intenta crèixer de manera meditada, i tot es fa escoltant a la gent i a l’entorn. La meva percepció és que abans s’anava més a la babalà i que certes decisions no es meditaven prou. Ara hi ha una solidesa per crèixer amb més seguretat. En tots els sentits. Vulll contribuir, vull veure com Girona consolida per fi un projecte de bàsquet masculí com el que hi va haver fa anys, però amb sentit, comptant amb la gent de casa, i intentant tenir la perspectiva d’intentar arribar el més amunt possible. Veure’m on arribem. La principal diferència és que ara tot és més estable. Jo vaig viure el pas de LEB Bronze a LEB Or amb elo Sant Josep i tot va ser molt ràpid, hi havia pressa per tornar-hi, i potser era el moment de fer el que estem fent ara, coure les coses, fer que la gent s’animi, i que la ciutat ho visqui. Ho estem treballant bé. Hi ha molt de rigor i sentit comú. S’està intentant fer les coses bé.
