Crimidesa és el més gran productor de sulfat sòdic a Europa. Primer de tot, per situar els lectors, per a què s’utilitza aquest sulfat? El seu principal ús, el que comporta aproximadament el 70% de la producció, és la fabricació de detergent en pols. Encara que també s’utilitza per fixar els tints de la roba, elaborar la pasta de paper o fabricar el vidre pla, entre altres aplicacions.
I a qui venen? Qui són els seus clients? Venem a grans multinacionals que tenen centres de producció a tot el món. En el sector dels detergents treballem, per exemple, amb empreses importants que es dediquen al home care com Unilever o Procter & Gamble.
I com els va en pandèmia? Han notat el seu impacte en el negoci? Aquest és un negoci que té molta inèrcia i en el qual les crisis ens arriben amb un cert retard. Som una mica anticíclics, en aquest sentit. La veritat és que el 2020 no vam notar la crisi. De fet, va ser un any amb resultats històrics per a la companyia. No obstant això, el 2021 ja ho hem notat i aquest any 2022, si bé encara és aviat per a saber-ho, ho notarem més perquè a la crisi de la covid, que a nosaltres ens afecta més tard, cal sumar-li la crisi de preus energètics que tenim a Europa. Som molt intensius en el consum d’energia i ens afectarà.
Pugen les tarifes de l’electricitat, els costos logístics, el preu del transport marítim internacional... Competim amb la Xina i l’encariment del gas i de l’electricitat ens està afectant molt als productors europeus. L’impacte en la indústria és brutal. I, després, tenim l’augment dels costos logístics, del transport marítim i, fins i tot, del transport per carretera, amb la pujada del gasoil. I a tot això, per a una tempesta perfecta, s’hi suma la inflació, que es tradueix en una pujada de gairebé el 7% dels costos salarials.
I a conseqüència d’aquesta tempesta perfecta, puja el preu del sulfat sòdic? Ho intentem, però és difícil traslladar la pujada de costos als nostres clients. Ja m’agradaria que el que estigués pujant fos el preu del mineral al ritme que estan creixent tots els costos.
On és la competència de Crimidesa? A dins o a fora d’Espanya? Al nostre país també són importants Sulquisa i Minera de Santa Marta. A dins i a fora. Les dues empreses que esmentes tenen volums rellevants de producció i són també exportadores perquè el consum del sulfat sòdic a Espanya, i fins i tot a Europa, és inferior a les produccions de les tres companyies juntes. I després hi ha altres grans productors al món, com els russos, que ens trobem en bastants mercats i, sobretot, els xinesos.
És dur competir amb les empreses xineses... Sí. Fins a l’any 2000 pràcticament no competíem amb els xinesos, però ara tenen una capacitat de producció anual de 14 o 15 milions de tones a l’any. El seu consum intern, a la mateixa Xina, està augmentant, i tenen també una gran capacitat d’exportació. Les condicions a la Xina, amb costos molt baixos, no són les mateixes que a Europa i competir amb el seu mercat és molt complex. Són els que dominen el mercat i marquen la pauta. De les diferències que existeixen entre la Xina i la resta del món en el capítol mediambiental ja ni en parlem...
Quins són els principals mercats de Crimidesa a fora? A quants països exporten? Som presents en més de 55 països. A part d’Europa, Llatinoamèrica és un dels nostres principals mercats. El Brasil, per exemple, sempre ha estat important per a nosaltres. Té molta població, molt de consum i una classe mitjana bastant desenvolupada. En el seu moment també Veneçuela, encara que aquest mercat va començar a decaure en els temps d’Hugo Chávez.
I després hi ha un país molt important per a vostès perquè fins i tot hi produeixen, que és el Marroc... Sí. Al Marroc hi tenim, des de l’any 2004, un jaciment en el qual produïm feldespat sòdic.
Feldespat sòdic? En què s’utilitza? El feldespat sòdic s’utilitza, sobretot, en el sector de la ceràmica, i els principals països productors som Espanya i Itàlia, que marquem tendència i som exportadors nets. És un mercat que lògicament depèn molt de com li vagi al sector de la construcció, que és el gran consumidor de ceràmica. El 2008 les empreses ceràmiques van passar una crisi enorme i vam haver de deixar de produir i exportar. Vam haver de reinventar-nos i desenvolupar el consum del feldespat sòdic al mateix Marroc. Vam aguantar i, per sort, s’ha remuntat i ara sí que estem creixent i exportant. En els dos últims anys hem multiplicat gairebé per vuit la nostra producció de feldespat al Marroc.
Per què... quin és el seu volum de producció en tones? En sulfat sòdic estem en xifres rècord de producció, unes 780.000 tones. Si li sumem la nostra producció de 350.000 tones de feldespat sòdic al Marroc, superem com a grup el milió de tones a l’any.
I tenen també un jaciment de wol·lastonita a Salamanca... Ccom els va, aquí? Està funcionant. La nostra wol·lastonita és un mineral que té unes característiques especials i el seu principal ús és la fabricació d’ampolles de vidre que porten color. El jaciment té encara un consum petit, però estem investigant en quins sectors, per la singularitat de la nostra wol·lastonita, pot utilitzar-se. Es pot aplicar, per exemple, en la indústria del ciment per reduir les emissions de CO₂.
L’empresa es troba des dels seus orígens a Cerezo del Río Tirón, a Burgos, on s’extreu sulfat sòdic. Les apostes pel Marroc i per Salamanca, responen a una estratègia de diversificació per minimitzar riscos? Totalment. Al final, ser una empresa monoproducte sempre és un risc perquè estem veient com de ràpid canvia tot. De sobte, demà t’inventen una roba que no cal rentar-la, que es neteja sola, i es deixa de comprar detergent. És millor tenir diverses potes en les quals aguantar-te.
La mineria en general té, a vegades, mala premsa en l’aspecte mediambiental... La mineria està subjecta a unes normes. Tot està regulat per llei. Les empreses mineres tenen declaracions d’impacte ambiental que l’administració aprova. Ningú pot arribar i fer el que li doni la gana. En el nostre cas particular, sempre anem més enllà del que la pròpia administració i la llei ens exigeixen.
Millorar la seva imatge és un dels grans reptes del sector, imagino. És molt important canviar la percepció que la societat té de la mineria. Això posa en perill al sector. Cal oblidar-se d’una vegada d’aquesta mineria tradicional i cal pensar que la mineria que es realitza avui dia és una mineria moderna i sostenible que no és nociva per al medi ambient. Que continuem pensant que la mineria ve a deteriorar la naturalesa és un error garrafal. Hi ha un desconeixement enorme i tenim el gran repte de canviar aquesta percepció.
A més de regulada, és una activitat necessària. Els ciutadans hem de ser conscients que la mineria és, ha estat i serà sempre necessària per a l’evolució i el progrés de l’espècie humana. Avui dia, sense matèries primeres no hi ha res. La roba que portem posada, la tecnologia que utilitzem, l’habitatge que habitem... tot requereix de matèries primeres i les matèries primeres s’obtenen de l’activitat minera. Així ha estat des de l’origen dels temps.
Com aborda Crimidesa l’impacte de la seva activitat en la naturalesa? Com enfoca la seva vocació per la sostenibilitat? Invertim constantment a reduir o eliminar l’impacte que podem causar en l’entorn. Som molt conscients que hem de tenir-ne cura. De fet, Crimidesa va ser la primera companyia minera espanyola a obtenir, el 1996, la norma ISO 14001 de protecció del medi ambient. Són milions d’euros els que s’han invertit, des de fa moltíssims anys, per millorar i restaurar constantment les zones afectades per l’activitat.
Reforestació? Sí. A més de restaurar els terrenys, hem desenvolupat projectes de plantació d’alzines per a la captació de CO2 i hem reduït ja en un 40% les emissions de diòxid de carboni.
I autoconsum? També. Actualment estem desenvolupant un projecte d’energia solar fotovoltaica i eòlica. La llei ha canviat, la tecnologia ha avançat i l’eficiència ha millorat. Els costos són ara menors i projectes que abans no eren viables, ara ho són.
Cerezo del Río Estirado és un poble de poc més de 500 habitants. Les mines no es poden deslocalitzar, amb el que aporten oportunitats en un entorn rural. Sí. El jaciment és on és, no pots canviar la seva ubicació, i lògicament, l’empresa es recolza en la població del poble i de l’àrea d’influència. És important tenir present que és una indústria i que la indústria aporta llocs de treball de qualitat, amb salaris de qualitat. Aportem també a altres indústries els serveis de les quals necessitem per a la nostra activitat, amb el que dinamitzem l’economia de tota l’àrea. I després tenim una consciència social que ens porta a concedir beques de formació i a organitzar activitats socials, culturals i esportives, etc.
És també la presidenta de l’Associació de l’Empresa Familiar a Madrid; quin estat de salut presenta l’empresa familiar després de l’impacte de la pandèmia? La mirada a llarg termini és una característica fonamental de l’empresa familiar, la qual cosa fa que porti una gestió potser més conservadora. Això significa que, en la majoria dels casos -estem generalitzant-, hi hagi menys deute i menys exposició. Per això, quan venen les crisis, aguanten millor. Es va demostrar el 2008 i s’està demostrant ara, en aquesta crisi de la pandèmia, pel que veiem en els sondejos que realitzem a Adefam i que realitza l’Institut d’Empresa Familiar.
L’empresa familiar resisteix millor? En aquests sondejos s’aprecia, per exemple, que realment hi ha hagut pocs ERTO i que a penes hi ha hagut destrucció d’ocupació en les empreses familiars. La majoria asseguren estar ja en la senda de recuperar els resultats anteriors a la crisi de la covid. Una empresa familiar, en general, quan ve una crisi no tendeix a acomiadar a part de la seva plantilla. L’empresa familiar està forta. Està estirant del carro una altra vegada.
