Explica Victoria que, de petita, li cridava l’atenció veure el seu avi patern, Ángel, enginyer de mines i fundador de Crimidesa, fent experiments amb les paelles a la cuina de casa. «Era un geni. Muntava una mena de laboratori casolà i, provava d’escalfar l’aigua a diferents temperatures per dissoldre la glauberita i separar el sulfat sòdic del sulfat càlcic».
El recorda amb afecte. També al seu avi matern, José María, que aportava la seva visió comercial i es va unir al seu consogre per potenciar el negoci.
El seu pare va donar un gran impuls a Crimidesa. Va ser ell qui va pensar que si volien produir grans volums calia deixar la mineria interior i passar a un jaciment a cel obert. Així es va fer.
La mort prematura del seu pare -va morir ofegat a Eivissa- va despertar en Victoria, des de nena, una clara vocació per l’enginyeria de mines. La seva família encara somriu en recordar que una vegada, amb 11 anys, va anar a un programa de televisió, amb altres nens, i García Tola li va preguntar: «I tu què vols ser de gran?». «Jo, enginyer de mines», va contestar ella amb molta seguretat. «Imagino que no sabia molt bé de què parlava. Ho vius al poble i sents parlar tot el dia de la mina a casa», assenyala intentant explicar l’origen precoç del seu amor per la professió.
En l’esfera personal, confessa que, avui dia, amb tanta responsabilitat, rares vegades aconsegueix desconnectar del tot, encara que ha après a prendre’s la vida amb serenitat. Li ha ajudat molt el mindfulness i la meditació, que practica sempre que pot perquè l’ajuden a enfocar els problemes d’una altra manera. La jardineria és una altra de les seves grans passions: «És un relax, una meravella».
