L’escriptor Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) excel·lí en art i en periodisme i esdevingué un personatge faceciós i popular de la vida literària amb uns tocs de frivolitat i bonhomia empordanesa i barcelonina. Disposà d’una formació humanística, es llicencià en Lletres a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Homer. Participà en la penya de l’Ateneu barcelonès amb Sagarra, Riba, Ors... Amic de Dalí, que il·lustrà el seu primer llibre Les bruixes de Llers (1924), reeditat amb pròleg de Ventura Gassol (1977) i per tercera vegada el 2003, obra que li atorga força popularitat. De la seva producció destaquen les notes històriques d’avantpassats Climent (1969), teatre El bruel (1927), La dama d’Aragó (1955)…; tot i que on excel·lí i fou conegut fou per la poesia, que va conrear al llarg de la vida: El poema dels tres Reis (1950, 2001), La balada del Sabater d’Ordis (1954, 2003), Sonets a Maria Clara (1938), Epigrames (2002), Tots els sonets (2003), Somni de Cap de Creus (2003)... Com a articulista, excel·lia per l’enginy i habilitat. Així, amb articles creatius i agosarats, col·laborà en diaris com La Veu de Catalunya i La Publicitat i, després de la guerra civil, a La Vanguardia, ABC, Tele-eXprés… recuperats el 2003 per Jaume Guillamet.

Procedia de família de propietaris rurals benestants, la casa pairal era a Castelló d’Empúries, això feia que passés habitualment camí de Figueres per Vila-sacra. El detall té la seva importància. Són molt populars els epigrames, sota el pseudònim de «Lo Gayter de la Muga», aplegats el 2002, on satiritza el món i el comportament que no li plau.

La seva relació amb Vila-sacra és ben singular. Diversos llibres seus són publicats amb peu editorial del poble tot i ser només mecanografiats i distribuïts per l’autor. Són: Primer Llibre d’Epigrames (1953), Segon Llibre d’Epigrames, (1957) i Cent consells d’amor (1960, 1994), Poètica i mística de l’Empordà (2000) i Les Bruixes de Llers (1924). Es pogueren veure a l’exposició, i catàleg, del 2002 que se li féu a Figueres. Al poble li dedicà el llibre famós que ens ocupa i apareix en diverses referències. Vila-sacra el recordà amb un carrer (1984), Figueres bateja la biblioteca amb el seu nom i Empuriabrava va inaugurar una estela amb uns versos seus. Montserrat Vayreda digué que era el primer poeta de l’Empordà i que «mereix que els seus versos es mantinguin esculpits en pedra de Figueres».

L’escriptor ha estat recuperat i les seves obres tornen al mercat en un impuls d’editors i institucions combinat amb la voluntat familiar d’acostar-lo als lectors. Ha estat força estudiat i reeditat, l’Institut d’Estudis Empordanesos li dedicà un volum el 1983, el 2002 la Revista de Girona li dedicà un número monogràfic i, finalment, l’Ajuntament de Figueres publicà aquest any del centenari del naixement la singular i rellevant obra col·lectiva Carles Fages de Climent (1902-1968) Poètica i mítica de l’Empordà, alhora que s’impulsà la reedició i edició d’obres seves com Els meus difunts (2012, Brau edicions a cura de N. Garolera).