El que anava al davant va fer un gest i tots es van aturar en sec. Una mica més lluny se sentien crits en francès. Van contenir la respiració. Sabien que si els pescaven estaven perduts. Per sort, les veus s’allunyaven en direcció contrària. Ja faltava menys per arribar a Llagostera.
Tomàs Vidal Llobet, nascut el 1776 a Llagostera, ha passat a la història per haver protagonitzat un episodi que sembla tret d’una novel·la. Era el notari del poble i, quan el 1808 les tropes de Napoleó van envair la península ibèrica, va fer tot el possible per preservar els protocols notarials, arribant a posar en risc la seva vida. El més interessant del cas és que coneixem aquells fets gràcies a l’informe que va redactar ell mateix una vegada es va haver acabat el conflicte. Volia que qui el succeís en el càrrec sabés la raó per la qual part de la documentació havia quedat malmesa.
Gràcies al seu relat, que és un dels testimonis més interessants per conèixer com es va viure a les comarques de Girona aquell període, sabem que l’exèrcit francès va saquejar i destruir tot el va poder a mesura que anava controlant el territori. Vidal explica que els llagosterencs, atemorits, van abandonar la localitat, deixant-la pràcticament deserta. Ell va intentar aguantar una mica més per protegir el seu arxiu, però finalment va haver d’escapar amb l’esposa, la minyona i l’escrivent. Van anar a Tossa de Mar, on els semblava que estarien més segurs.
Com que havien hagut de marxar cuita corrents, no havia pogut recollir la paperassa. Decidit a recuperar-la, va contractar un grup d’homes de Tossa que, encapçalats per ell mateix, el seu ajudant i la minyona, van tornar a Llagostera per arreplegar-ho tot, mentre les forces d’ocupació rondaven per la zona. Gràcies a aquesta agosarada acció es van salvar 490 protocols notarials datats entre el 1322 i el 1808. Davant la possibilitat que els francesos saquegessin Tossa, els va embarcar en un vaixell, que quedà fondejat a la costa mentre va durar la guerra.
Mentrestant, al veure que la conquesta s’allargava, va tornar a Llagostera però poc després l’administració napoleònica el va incorporar a Girona, com a jutge de pau i del Tribunal d’Apel·lació, juntament amb Ramon Vilar Llobera i Francesc Batlle.
Amb la derrota francesa el 1812, el seu cas fou examinat i fou considerat lliure de tota sospita de col·laboració amb l’invasor. Va tornar a Llagostera, on a més de notari també va ser secretari de l’ajuntament fins que es va retirar, el 1853, als 77 anys. A vegades no cal fabular gaire per trobar una biografia de pel·lícula. La història te les ofereix en safata.
