El falciot negre, l’oreneta i l’oreneta cuablanca són tres espècies d’aus urbanes insectívores les poblacions de les quals es troben en clar declivi. I, tanmateix, juguen un paper imprescindible contra les plagues d’insectes i aquí rau la importància de la seva conservació. No són les úniques espècies que actuen com a insecticides naturals, però sí són algunes de les més eficaces.
La destrucció dels seus hàbitats de nidificació i l’ús de plaguicides són les principals amenaces a què s’enfronten aquestes tres espècies migratòries, tot i que són clares aliades de l’home.
Fa anys que la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-BirdLife) o Ecologistes en Acció desenvolupen campanyes per protegir les tres espècies d’insectívors amb més presència a les ciutats espanyoles. Són tres «aus de barri» que tornen cada primavera a les ciutats i els pobles d’Espanya després d’un viatge llarguíssim i que aporten «un benefici indubtable en el control de plagues que afecten tant cultius com la salut humana».
Totes tres estan estrictament protegides per la llei, per la qual cosa l’eliminació de zones de cria i la destrucció de nius són delictes legalment perseguits. Tot i això, és també una mica freqüent, perquè orenetes, orenetes cuablanques i falciots negres ubiquen els seus nius en edificis, les dues primeres de forma molt visible, cosa que és valorada per algunes persones com un problema per a l’estètica i la neteja.
La destrucció de nius passa principalment per les reformes dels edificis on s’ubiquen, en modificar-ne les condicions (tancament de buits, eliminació de ràfecs…). A més, la construcció de nous edificis, de parets completament llises, no ajuda que puguin colonitzar altres espais urbans.
Altres amenaces per a aquestes espècies són l’ús de plaguicides, que acaben amb la seva font d’aliment i minven la seva capacitat reproductiva; la contaminació atmosfèrica urbana i el canvi climàtic, que ja està afectant les seves estratègies migratòries.
Durant la recent onada de calor, cries de falciot queien «per milers» a terra dels carrers incapaces de suportar la calor dels seus nius, sobretot a Andalusia. Molts moren i és un problema que cada vegada anirà a més, segons els experts.
Les dades que maneja Ecologistes en Acció sobre l’evolució de les poblacions d’aquestes aus a la primavera, entre el 1998 i el 2019, revelen un declivi pronunciat, en el cas del falciot negre del 27,2%, i en el de l’oreneta, molt superior al 30%, cosa que suposa per a aquesta última espècie la pèrdua al voltant d’un milió d’exemplars a l’any a Espanya.
La dieta d’aquestes espècies es compon principalment d’insectes. Les orenetes cuablanques s’alimenten de mosques i mosquits, mentre que les orenetes també consumeixen xinxes i petits escarabats, entre d’altres. Estudis científics han trobat al tracte digestiu d’algunes espècies de falciot negre localitzades en territori espanyol fins a 445 preses ingerides, de les quals més del 99% eren insectes.
Una sola oreneta consumeix 850 mosques i mosquits al dia, cosa que suposa més de 310.000 a l’any, un festí d’evident utilitat per a l’agricultura i, per tant, l’alimentació.
Així doncs, la capacitat d’ingesta d’aquestes aus suposa un servei ecosistèmic essencial per a l’ésser humà, ja que és un control natural de plagues. La ciència ha identificat el falciot negre, l’oreneta cuablanca i l’oreneta com a depredadors naturals d’espècies d’insectes que són una amenaça per als cultius.
A més, també alliberen les persones de contraure malalties per picada d’insectes. La seva capacitat depredadora contribueix a delmar les poblacions d’insectes que són vectors de malalties infeccioses que afecten l’ésser humà.
«Garantir la supervivència de falciots negres, orenetes i orenetes cuablanques requereix un esforç contundent per part de les administracions públiques municipals i un compromís clar amb aquest objectiu», apunta Ecologistes en Acció.
Per aquest motiu, campanyes com «Les tres mosquiteres» pretenen que els ajuntaments espanyols aprovin ordenances que incloguin mesures urbanístiques que afavoreixin la conservació de les poblacions d’aquestes espècies. Altres iniciatives previstes a la campanya inclouen accions per a l’establiment de noves colònies, mesures per evitar possibles molèsties a la població i eines per facilitar el cens de poblacions d’espècies actuals.
El falciot negre i l’oreneta són les dues espècies més amenaçades actualment. SEO/BirdLife calcula que cada any es perden a Espanya un milió d’exemplars d’oreneta, una de les més apreciades per la ciutadania. A la resta d’Europa, la situació encara és pitjor.
El declivi poblacional de l’oreneta és alarmant: va ser del 41% entre el 1998 i el 2012 i se situa en el 33% en l’últim decenni. A més, hi ha un 10% de probabilitats que l’espècie s’extingeixi a la península ibèrica en els propers cent anys, segons un informe de l’ONG. Tot i això, de moment, l’oreneta només està catalogada com a espècie amenaçada en quatre comunitats autònomes: Andalusia, Balears, Castella-la Manxa i Extremadura.
Un viatge de 5.000 quilòmetres
Orenetes cuablanques, falciots i orenetes volen 5.000 quilòmetres des del Sahel, a l’Àfrica, travessant tot el Sàhara, per arribar puntualment fins a Espanya a la primavera i romandre aquí tot l’estiu, complint la seva funció important. Però el canvi climàtic també està provocant l’avançament de la migració d’aquestes aus: actualment arriben a Espanya amb quatre setmanes d’avenç respecte al que passava a mitjans del segle passat.
Un altre efecte del canvi climàtic: ja fa anys que s’està registrant un augment en el registre d’aus migratòries transaharianes que es queden a Espanya a passar l’hivern. En el cas de l’oreneta aquest comportament s’ha incrementat de manera molt notable des de fa un decenni.
Tots aquests canvis seran la primera baula en una llarga cadena de transformacions.
