«He tocat en curses de muntanya, en veure’m, els corredors flipaven»

Què fa un músic en un poble de 200 habitants? 

El mateix que fa un músic que viu en una ciutat, però fent més quilòmetres. M’haig de desplaçar una mica més, però a canvi tinc la natura a tocar, i això m’agrada.

Com hi va venir a caure?

Sóc de Barcelona, i quan tenia 10 anys vam venir a viure a Sant Llorenç. Hi vaig estar fins que vaig anar a estudiar a Barcelona, fins que fa un parell d’anys vaig tornar. Treballava al Vallès i en una escola de música a Olot, i quan em va sortir una altra feina per aquí, a Torroella, vaig pensar que era el moment de tornar.

M’haig de desplaçar una mica més, però a canvi tinc la natura a tocar, i això m’agrada

A l’altra banda d’aquestes muntanyes hi ha Prada, on va viure tants anys Pau Casals.

En línia recta segur que són pocs quilòmetres. Sóc gran admirador de Pau Casals, com a celista i com a humanista, així com tot el que ha fet per la cultura, per la pau i per Catalunya. Ara bé, a Prada hi he anat algunes vegades a escoltar concerts, però no és que ho tingui com una cita ineludible.

Vaques i gallines són el seu públic quan assaja? 

Ha, ha, no és un poble amb gaire ramaderia. El que sí que sento, només de sortir de casa, són els ocells. I fins i tot sense sortir de casa. És una cosa inspiradora.

Vostè sent els ocells, o els ocells el senten a vostè?

Cadascú sent els altres (riu).

Només de sortir de casa sento els ocells. I fins i tot sense sortir de casa. És una cosa inspiradora

Què aporta artísticament, un entorn rural?

Una tranquil·litat que per a mi és molt important. Quan vaig a Barcelona, amb tant de trànsit i tant de soroll, no és el mateix. Quan hi vivia, sentia el soroll des de casa. Valoro molt poder estar en calma i en silenci, com estic a Sant Llorenç.

La gent del poble el coneix com el paio estrany que toca el violoncel?

És un poble amb força músics, això que som estranys, però potser ho som una mica menys. Comptant els que hi vénen de vacances, devem ser una desena, en un poble de 200 habitants.

Percentualment, més que a Barcelona. 

Jo diria que sí.

Quan vaig a Barcelona, amb tant de trànsit i tant de soroll, no és el mateix. Quan hi vivia, sentia el soroll des de casa

A banda de la música fa tasques agràries?

Malauradament, la música m’absorbeix quasi tot el temps. O sóc a casa estudiant, o sóc a fora, ensenyant o fent concerts. El poc temps lliure, l’aprofito per caminar per la muntanya.

Quan va a la muntanya hi va amb el violoncel?

Doncs miri, he tocat en algunes curses de muntanya. L’organització em ficava en un corriol, i quan els corredors apareixien esbufegant, quedaven flipant de trobar un paio allà, tocant el cel·lo.

No és perillós publicitar aquests petits pobles? A veure si es massificaran.

Ja hi ha més gent que quan jo hi venia de petit, es veuen grupets de visitants. I els caps de setmana i a l’estiu, encara més. S’ha de mirar de mantenir l’equilibri, que aquests pobles no estiguin massificats, però tampoc abandonats. 

S’ha de mirar de mantenir l’equilibri, que aquests pobles no estiguin massificats, però tampoc abandonats

No canviaria Sant Llorenç per una gran capital, amb auditoris i sales de concerts? 

No, perquè ja ho poc tenir. Puc anar a Barcelona quan vulgui, i en canvi ,a Barcelona no tindria aquesta tranquil·litat. 

I Nova York?

Ostres! Visitar-lo m’agradaria, però per viure-hi... no crec. A Sant Llorenç estic molt bé.

Subscriu-te per seguir llegint