L’extraterrestre que va arrasar als cinemes: 40 anys de l'estrena a Girona d'"E.T"

No s’havia vist mai a Girona un fenomen com aquell. Ni quan La Guerra de las Galaxias havia inaugurat els cinemes Catalunya el juny de 1978. Aquell Nadal de 1982 va marcar un abans i un després en l’exhibició cinematogràfica i tot per aquest relat d’amistat intemporal entre un nen (Henry Thomas) i un alienígena, E.T., l’extraterrestre, sorgida de la imaginació de Steven Spielberg a partir del record que tenia d’un amic imaginari que s’havia creat quan era petit. El film, estrenat al Teatre Ultònia el 20 de desembre, dimarts en farà 40 anys, va estar en cartell a la ciutat 75 dies, fins el 5 de març de 1983, i també va passar per les dues sales dels Catalunya. En total, xifres paranormals si les comparem amb l’època actual: 56.982 espectadors, unes dades que ni la segona part d’Avatar, que divendres va arribar a les sales, pot ser capaç d’igualar. Eren altres temps.  

«Va ser un gran èxit, una bogeria. Vam fer una première per a familiars i amics de la pel·lícula i els adults em preguntaven ‘vols dir que aquest bitxo tindrà tant d’èxit?’ I la veritat és que sí, en va tenir». Ho recorda com si fos ahir l’empresari Narcís Agustí, veterà exhibidor de la ciutat que en aquella època gestionava l’Ultònia i els Catalunya i que ara, amb els seus fills al capdavant, ha convertit la cadena Ocine en el líder a Espanya entre les que tenen exclusivament capital nacional. Tenen 21 complexes multicine (tres a la província, a Girona, Platja d’Aro i Blanes) i sumen més de 300 pantalles, fins i tot amb tres projectes a França. 

En aquella primera projecció, Agustí va veure la pel·lícula «a trossos» i admet que «no em va cridar gaire l’atenció», però després, quan va tornar-hi, «vaig haver de reconèixer que aquest l’Spielberg en sap molt». Fa 40 anys les pel·lícules no arribaven a tot arreu el mateix dia. A Espanya, E.T. es va estrenar primer a grans ciutats, el 6 de desembre del 82, i unes setmanes més tard va aterrar a l’Ultònia, que en tenia l’exclusiva. A la resta de localitats de la demarcació no s’hi va estrenar fins ja el 1983. Va ser tot un fenomen, una pel·lícula que va arrasar a la taquilla i que tot i que també ho havia fet en les nominacions als Oscar al final es va haver de conformar només amb quatre, de caràcter més tècnic, on sobresurt el de la icònica banda sonora de John Williams.

Agustí recorda que La Guerra de las Galaxias també va ser un èxit «però E.T. el va superar de llarg». «La pel·lícula va trencar molts esquemes. Per exemple, abans es feia programa doble, base i complement, i a partir d’allà vam treure el complement i només anàvem repetint E.T. I així es va quedar, amb només una pel·lícula, la bona», recorda l’empresari. Narcís Agustí també apunta que «els nens petits arrossegaven els pares i els avis al cine a veure E.T., a les escoles s’ho explicaven i tot Girona en parlava. No m’esperava res igual. Pensi que a Barcelona va estar un any en cartell. Nosaltres la vam tenir en exclusiva a la província, no com ara, que tot s’estrena a tot arreu».

Que a Girona fregués els quatre mesos de projecció també era excepcional, amb ben pocs títols capaços d’igualar-ho o superar-ho més enllà de Jurassic Park, també de Spielberg i també estrenada a l’Ultònia el 1993, o Titanic, tot i que en aquest cas, a la ciutat ja hi havia d’altres multisales i es podia veure en diverses pantalles, sense exclusivitat. O Soldados de Salamina, que va estar un any en projecció, amb la particularitat que estava rodada a la demarcació i es basava en un popular llibre de Javier Cercas.

E.T., l’extraterrestre es va poder veure, de nou, per televisió a La 2 coincidint amb el 40è aniversari de la seva arribada a Espanya. És curiós, però fa la sensació que si avui es projectés als cinemes per primera vegada seria impossible que repetís l’èxit del 1982. De fet, quan el 2002 el film va tornar a les sales per celebrar el 20è aniversari el públic no s’hi va interessar gaire. I la història era la mateixa: Un petit ésser d’un altre planeta es queda abandonat a la Terra i es fa amic d’un nen, que intentarà ajudar-lo a tornar a casa abans que les autoritats el descobreixin.

Narcís Agustí no amaga que «enyora» aquells temps en què anar al cinema era una experiència gairebé religiosa. Ara s’ha perdut l’hàbit, sigui per la pandèmia, per les plataformes en streaming o per una suma d’aquests i d’altres factors. «Abans els empresaris fèiem d’empresaris, regatejàvem, programàvem, vivíem el cinema, sabíem què calia anar a buscar... ara tothom fa el mateix. Ho gaudíem, coneixíem els clients. Tot allò s’ha acabat perquè el món canvia i tot és més unipersonal», apunta l’empresari, que admet que avui al cine «hi vaig poc» i que ara es dedica més a «llegir».

Però una cosa no treu l’altra. Agustí està convençut que «el cine no morirà mai», a pesar de tot. «A Girona, que érem una capital cinèfila, hem tocat fons, i dit això, també penso que les sèries al final la gent les acabarà avorrint i el cine no morirà mai», assegura amb convicció. I afegeix Agustí: «d’una manera o altre el cinema sempre existirà. El que estima la gran pantalla sempre hi serà, encara que ja no sigui en sales de 1.000 butaques». No farà els números d’E.T. però ara part d’aquest futur que ha de reanimar els cinemes és en mans de la seqüela d’Avatar.

Subscriu-te per seguir llegint