Donar una nova vida als llibres des de Girona

Sempre es diu que les coses que es fan amb amor surten millor, i un bon exemple d’això és la tasca que fan quatre entitats de la província de Girona que han convertit el seu amor per la lectura en una activitat en benefici de la societat. Concretament, entre altres activitats culturals, les associacions Connexió Papyrus (Celrà), Taberna Librària (Figueres), Vaixell de Paper/Mar de Llibres (Torroella de Montgrí) i Guimerà76 (Salt) recullen llibres en bon estat que els seus propietaris ja no volen per la raó que sigui (manca d’espai a les seves llars, cansament de tenir sempre els mateixos llibres, canvi d’habitatge...) per tornar-los a posar en circulació, de vegades de forma gratuïta i en altres ocasions a un preu simbòlic. Els seus membres dediquen part del temps lliure a catalogar i buscar una destinació als llibres en una època en la qual aquests han de competir amb el format digital. Si ho pensen bé, la veritat és que si no ens hi hem trobat personalment, a tots ens han fet la pregunta: escolta, saps on puc portar uns llibres que em sobren? I molts, lamentablement, no sabem a on dirigir aquestes persones. Aquest reportatge és un intent que això no ens torni a passar, així que entrem en matèria... 

Aquestes associacions compleixen la seva tasca de redistribució dels llibres a través de tres accions principals. Els alliberaments, que consisteixen a portar llibres a diversos punts específics de la ciutat perquè qualsevol persona els agafi gratuïtament, les vendes a preus simbòlics (2 euros per als adults i 0,50 o 1 euro per als nens) i les donacions, entre elles una gran campanya amb més de 14.000 llibres que properament arribaran a Hondures.

Per la seva part, Connexió Papyrus també fa alliberaments específics de llibres de més qualitat que tenen un preu de dos euros, diners que sempre són donats a entitats socials i culturals, ja que aquestes entitats no tenen cap ànim de lucre. Després d’haver viscut nombroses discussions internes sobre si fer pagar per aquestes obres, el fet d’establir un preu per a alguns dels llibres està directament relacionat amb la voluntat de les associacions de donar valor a obres que han requerit un esforç de creació i d’edició. En aquest cas, la intenció d’aquestes associacions no és competir amb les llibreries dels municipis on es troben, i precisament per això mai posen parada per Sant Jordi.

Pel que fa a les donacions que els fan, les accepten totes sempre que es tracti d’obres en bon estat i que no siguin llibres de text ni tampoc enciclopèdies.

Papyrus, l’entitat pionera

Connexió Papyrus és l’entitat pionera i la que ha estat una mena de referent per a les altres. Aquesta associació va néixer a Celrà l’any 2009 per iniciativa de tres bibliotecaris que es van adonar que la gent s’estava traient els llibres de sobre i que no volien que tot aquest patrimoni cultural es perdés. Tenen un conveni amb l’Ajuntament del municipi, que els va cedir inicialment un antic local de les cavallerisses de La Fàbrica, però quatre anys després el consistori els va deixar un altre local més gran, el de l’antiga biblioteca.

Jordi Artigal, un dels fundadors del projecte, explica que el col·lectiu està format per 20 persones, de les quals 12 s’organitzen per obrir dilluns, dimecres i dissabte de quatre a set de la tarda. Durant els seus 14 anys de vida, calculen que han redistribuït la sorprenent (per elevada) xifra de 200.000 llibres, i sobre això Artigal destaca que «al nostre espai entren molts més llibres dels que en surten, fet pel qual la nostra feina està molt en el local per catalogar aquests llibres, però també per trobar punts de redistribució, perquè n’arriben en quantitats industrials». Per això, tenen un conveni amb l’Ajuntament de Girona que els permet tenir 6 punts de redistribució de llibres. D’aquesta manera, Artigal explica que «un cop al mes ve la brigada de Girona i s’emporta unes cinquanta caixes de trenta llibres», és a dir, uns 1.500 llibres mensuals que es deixen a l’estació d’autobusos de Girona (el lloc on tenen més èxit), al GEiEG, a les Facultats de Ciències i Lletres, al Mercat del Lleó i al Centre Cultural de la Mercè. En aquests punts d’alliberament de llibres, qualsevol persona pot arribar-hi i emportar-se’ls gratuïtament. Paral·lelament, cada tres o quatre mesos envien uns 400 llibres a la presó de Figueres, sobretot (no és broma) novel·les policíaques, així com d’autoajuda i d’idiomes. 

Per altra banda, col·labora amb el Projecte Èxit de la Fundació Noguera, a la qual cedeix llibres perquè persones amb problemes d’inserció laboral els arreglin i els redistribueixin a diversos punts. Paral·lelament, treballa amb diverses biblioteques a les quals els guarda llibres molt determinats que els interessen. Per exemple, a la biblioteca de Caldes li cedeixen tots els llibres relacionats amb Joaquim Carbó, i a la de l’Estartit, les obres relacionades amb els pirates i el món del mar...

Entre les activitats fixes que desenvolupa, hi ha el Seminari de Biblioteca Escolar de la Llera del Ter, que reuneix una vintena de mestres de la Llera del Ter que reben formació sobre com portar una biblioteca escolar en vuit sessions a l’any. Fa quatre anys que organitzen tallers d’escriptura creativa, tenen un grup de lectura en veu alta que es reuneix els dijous i grups de lectura en anglès per a nens i adults. 

Per la seva part, Vaixell de Paper/Mar de Llibres va néixer el juliol del 2021 a Torroella de Montgrí després de conèixer la tasca que ja feia anys que realitzava Connexió Papyrus en una entrevista a la Revista de les Gavarres. Inicialment eren només sis persones que van decidir crear una associació i dirigir-se a l’Ajuntament de la localitat perquè els cedís un local, cosa que va succeir, i després d’unes obres de tres mesos es van instal·lar en un local petit a l’antic convent de les monges clarisses. Marina Comas, presidenta de l’associació, i Dolors Capellà, secretària, expliquen que ja fa un temps que estan demanant disposar de més espai perquè «no hi cabem», ja que en menys de dos anys han rebut més de 17.000 llibres, començant amb donacions dels seus «germans grans» Connexió Papyrus i Taberna Librària per no obrir amb les lleixes buides. A més, expliquen que els agradaria tenir més espai per habilitar una zona de lectura al propi local, una cosa que ara mateix no és possible.

En tot cas, comparteixen el pati amb l’associació de joves del municipi i amb el bon temps sí que es produeixen tertúlies espontànies en el seu dia d’obertura (dijous de cinc a vuit de la tarda) perquè l’espai hi convida. Properament, l’associació portarà a terme alliberaments de llibres a dos punts pactats amb el consistori.

Un sopar com a origen

Taberna Librària va néixer fa quatre anys a Figueres en un sopar de dones, on es va decidir constituir una associació relacionada amb els llibres i la lectura. També es van dirigir a l’Ajuntament, que els va oferir compartir local amb l’associació de veïns de l’Eixample. La seva presidenta, Agnès Sáez, explica que igualment estan reclamant al consistori tenir més espai, ja que, per una banda, «no surten tants llibres com entren, tot i que es facin donacions», i aquestes obres ocupen un espai, i per l’altra, també els agradaria generar més activitats sense haver de coordinar-se amb l’associació de veïns. 

Obren dimarts i dissabtes de quatre a vuit de la tarda i des d’un principi han apostat per organitzar activitats culturals, concerts gratuïts (el darrer dissabte de cada mes), tallers d’escriptura creativa, presentacions de llibres, rutes per les llibreries de Figueres i visites de les escoles i instituts. 

Taberna Librària també fa alliberament de llibres a centres cívics, a l’escola d’adults i a l’espai jove del municipi, destacant especialment la seva aportació al Festival Ceba Negra de Figueres, un certamen dedicat a la crònica negra, amb un alliberament de llibres específic i la presentació d’una obra al seu local.

Paral·lelament, també participa en el projecte Lecxit, promogut per la Fundació Bofill, que consisteix en un què un adult voluntari acompanyi un nen en el moment de llegir, quelcom que permet potenciar la comprensió lectora i el gust pels llibres dels menors. En aquest sentit, Sáez destaca que «és important que la lectura pugui arribar a tot tipus de nens i que ells tinguin un reforç lector perquè la seva afició no es vegi tallada». Els seus membres fan una reunió al mes per prendre decisions organitzatives i mantenir el contacte.

Finalment, hi ha el projecte Guimerà76, que va néixer fa tres anys a Salt i desenvolupa Saltfiction, una veterana associació formada per mestres, bibliotecaris i veïns que promou la lectura al municipi. Disposa d’un local al centre amb la idea que els nens puguin acudir-hi els dissabtes de quatre a set per constituir una biblioteca personal a casa, tenint en compte que a Salt, tot i que hi ha dues biblioteques, una d’elles infantil, no hi ha cap llibreria. D’aquesta forma, els nens, per 20 o 50 cèntims, podem adquirir llibres per crear una biblioteca personal a la seva habitació.

14.000 llibres a Hondures

Aquestes quatre entitats s’han posat d’acord per fer una donació conjunta de 14.000 llibres que formaran part d’un enviament que es farà properament a Hondures. Es tracta de la primera vegada que actuen conjuntament per fer una donació a un altre país, tot i que Papyrus ja ha fet alguna donació anteriorment a Gàmbia o a Colòmbia. En tot cas, des d’aquestes entitats traslladen que no es tracta d’una activitat fàcil perquè portar els llibres a l’estranger és molt car. En el cas d’Hondures, Artigal destaca que s’han decidit a ajudar perquè es tracta més d’un projecte «polític» que eminentment cultural, ja que el Col·lectiu Libre de Girona (una associació hondurenya propera al partit que ara governa al país centreamericà) els va assegurar que la nova presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, vol impulsar la creació de cases de la cultura que necessiten llibres. Així, davant aquesta necessitat concreta, les entitats van decidir coordinar-se per fer l’enviament més gran possible. En aquest sentit, Artigal explica que reben «moltes donacions en castellà, fet pel qual tenim molts excedents i és una forma de canalitzar-los». Aquest llibres estan ara mateix emmagatzemats a l’Església Elim de Girona, però recentment el Govern hondureny ha aprovat els fons que permetran el seu enviament. 

Artigal destaca que «aquests llibres han d’anar a algun lloc on hi hagi algú que hi entengui una mica, un espai on es puguin guardar i catalogar de forma adequada, decidint a quins punts aniran els llibres», i alerta que «si no es produeix aquest pas, l’enviament no haurà servit per a res, aquesta és la nostra insistència». A més, assenylana que «si aquest primer enviament va bé, aquest és un projecte que pot durar molts anys, però hi ha d’haver una certa estructura i recursos perquè els llibres arribin on han d’arribar; decidir on han d’anar aquests 14.000 llibres és molta feina, a nosaltres ja ens va portar molta recollir-los, sort en vam tenir del pastor Jimmy de l’Església Elim, que va posar a la nostra disposició els vehicles per fer els trasllats». 

Les entitats fins i tot no descarten si aquest projecte es consolida desplaçar-se a Hondures per veure de primera mà a on van a parar els llibres i visitar les localitats que es veuran beneficiades per l’enviament, així com Artigal també planteja la possibilitat que les persones que es responsabilitzin de rebre els enviaments «puguin venir aquí per veure el que fem, que ens expliqui què prefereixen i com ho prefereixen, que tot es vagi perfeccionant». 

Per la seva part, Mariela Sandres i Álex Arita, coordinadora i subcoordinador del Col·lectiu Libre de Girona, destaquen que «a diferència del Govern anterior d’Hondures, al qual la cultura no li importava gens», el nou Executiu de Xiomara Castro sí que hi té molt d’interés, però s’ha trobat amb manca de pressupost per a determinats assumptes, fet pel qual aquesta donació des de terres gironines pot marcar la diferència. Coneixent aquesta mancança i aprofitant que es van trobar amb membres de Connexió Papyrus en una reunió, des del Col·lectiu Libre van començar a fer les gestions per rebre una donació amb la Secretaria d’Art i Cultura del seu país, que de seguida es va mostrar interessada. Posteriorment, altres associacions es van sumar al projecte i es van recollir els llibres, traslladant-los a l’Església Elim de Girona, on han passat uns mesos fins que recentment, expliquen Arita i Sandres, les autoritats hondurenyes han aconseguit desbloquejar els 7.000 euros per fer front al trasllat dels llibres.

Fira a figueres

Conscients que la unió fa la força, aquestes quatre entitats van celebrar el passat 18 de març a Figueres la primera Fira dels llibres que canvien de mà, on van oferir 4.000 obres de temàtiques diferents que van seleccionar especialment per a aquest esdeveniment. La fira va sorgir d’una reunió fa un any a Celrà com una voluntat d’impulsar projectes les quatre entitats de forma conjunta, i per això hi ha la intenció de fer-ne una a cada any o cada dos anys a les ciutats que són seus de les associacions.

Pensen que aquesta fira serveix, a més de per fomentar la lectura, per donar a conèixer unes entitats que compleixen una funció tan important d’una forma desinteressada, només per amor a la lectura. 

Entrevista: Carolina Torres. Directora de la Direcció del Llibre a Hondures

«Els llibres arribaran aquest segon trimestre»

Les quatre entitats gironines que protagonitzen aquest reportatge han fet una gran donació de llibres a Hondures que la directora de la Direcció del Llibre del país centreamericà, Carolina Torres, confirma que es farà efectiva aviat. Torres destaca que aquesta donació pot ser l’inici d’una fructífera relació entre Girona i Hondures en matèria cultural.

Quan es durà a terme l’enviament dels llibres?

Pensem que al segon trimestre de l’any 2023, és a dir, en un rang de dates entre els mesos d’abril, maig i juny.

Els llibres arriben sense classificar, a quin lloc es realitzarà aquesta tasca?

El treball de classificació es realitzarà en un magatzem o espai destinat al resguard inicial dels llibres en el moment d’entrada a Hondures. Aquesta classificació serà realitzada per personal de la Biblioteca Nacional Juan Ramón Molina i personal capacitat en l’àrea de classificació literària.

Quins municipis d’Hondures rebran aquests llibres?

Seran distribuïts entre les cases de la cultura situades als diferents departaments d’Hondures, en aquest cas la Xarxa de les Cases de la Cultura i algunes biblioteques comunitàries afiliades a la Xarxa de Biblioteques Públiques d’Hondures a Francisco Morazán, El Paraíso, Yoro, Cortés, Comayagua, Olancho, Atlántida, La Paz, Copán, Valle, Colón, Choluteca i Intibucá.

Quins criteris seguiran per distribuir els llibres en un municipi o en un altre?

Els criteris de lliurament dels llibres els tenim molts clars. Primer volem que siguin espais d’accés públic, i en aquest sentit les biblioteques públiques i comunitàries són l’espai ideal. Paral·lelament, volem que es pugui assegurar que aquests espais tindran les degudes cures per al manteniment de les bones condicions dels llibres lliurats. És per això que es distribuiran a través de dues xarxes oficials, la Xarxa de les Cases de la Cultura d’Hondures i la Xarxa de Biblioteques Públiques d’Hondures. A més, la distribució dels mateixos no se centralitzarà en una sola zona del país, sinó que s’intentarà que sigui el més àmplia possible als diferents departaments que conformen Hondures. En aquest sentit, dels 18 departaments del país, la distribució arribarà a 13 d’ells.

Tenim interès que Girona i Hondures comparteixin projectes i espais d'art i de cultura per fer intercanvis

Les entitats que han donat els llibres han expressat la voluntat que aquesta relació de col·laboració continuï, hi ha possibilitats d’establir un vincle estable?

No tinc aquesta informació pel fet que no he pogut parlar directament amb les entitats donants. Ells ho haurien de verificar amb la gent que ha estat involucrada directament amb aquesta donació perquè els responguin aquesta pregunta.

Aquestes entitats també expressaven la seva intenció de viatjar a Hondures per visitar alguna biblioteca que s’hagi vist beneficiada per aquesta donació i la seva disposició a rebre la visita d’algú del seu país per mostrar-li el treball de redistribució que ells realitzen, existiria la possibilitat d’aquest intercanvi?

Sí, per descomptat, ens encantaria rebre la visita de les entitats donants perquè puguin visitar diferents biblioteques que s’han vist beneficiades per la donació de llibres.

Quines són les apostes culturals del Govern hondureny?

Al Pla del Govern Refundacional de la presidenta Xiomara Castro es prioritzen en el tema cultural i artístic la conformació d’arxius nacionals, cases de la cultura i biblioteques públiques a tot el territori nacional, ja que es té una visió que entén la importància de la cultura per al desenvolupament d’un país. El nou Govern vol impulsar la cultura i les arts per comprometre i alliberar els seus espais públics, alhora que es construeix un amor patri solidari, conscient i crític. Cal impulsar i reproduir la investigació de les nostres arrels, indispensable per conèixer-nos a nosaltres mateixos i divulgar la nostra diversitat cultural i la nostra història múltiple per construir una identitat nacional dinàmica i creativa. L’Executiu renovarà una política pública en matèria d’arts, cultura i patrimoni que garanteixi el ple accés, la promoció i la protecció de la cultura, l’art i el patrimoni, respectant la seva professionalització. Per això, en la reconstrucció de l’Estat es restabliran els organismes que regeixen les polítiques culturals i artístiques de la nació des de l’Estat.

Quina és la seva opinió sobre l’especial cas de Girona, zona on resideixen més de 30.000 persones originàries d’Hondures?

Com a Secretaria de les Cultures, les Arts i els Patrimonis dels Pobles d’Hondures creiem que Girona, com a espai territorial, ha obert els seus braços a una comunitat d’hondurenyes i hondurenys que representen una importància inigualable per a les seves persones properes, per la qual cosa hi ha un agraïment especial d’Hondures cap a Girona. En aquest sentit, tenim interès que Girona i Hondures comparteixin projectes i espais d’art i de cultura per fer els intercanvis culturals que són tan importants per a les persones.

Subscriu-te per seguir llegint