La llarga lluita pel viceconsolat d'Hondures

L’anunci el passat 23 d’octubre que Hondures obrirà al febrer un viceconsolat a Girona va suposar l’inici del final d’un procés de més de cinc anys en els quals la comunitat hondurenya a la província, juntament amb alguns gironins que han cregut en aquest somni, han lluitat per aquesta oficina tan necessària. El creixement exponencial de ciutadans del país centreamericà a les comarques gironines en els darrers anys (fins als 34.000 confirmats recentment al Diari de Girona per l’ambaixador d’Hondures a Madrid, Marlon Brevé Reyes) ha provocat que aquesta representació consolar fos una demanda recorrent des de poc després de l’obertura del consolat a Barcelona.

Dins d’aquesta tendència, l’Associació Social Cultural d’Hondures a la Província de Girona (ASCHPG) va presentar una moció que, entre d’altres coses, demanava l’obertura d’un consolat a Girona i que va ser aprovada per unanimitat pel ple de l’Ajuntament el 9 de juny del 2018. En aquesta moció, l’ASCHPG recordava que «malgrat la importància en nombre i nivell de participació de la comunitat hondurenya a les comarques gironines en general i a la ciutat de Girona en particular, no ha estat possible fins ara que el consolat a Barcelona atengués la nostra petició d’instal·lar una oficina permanent o mòbil a Girona», de la mateixa manera que destacava que «tenint en compte que som un col·lectiu nombrós, creiem en la necessitat d’una oficina consular local, ja que el trasllat de Girona a Barcelona per realitzar tràmits suposa una despesa important per al nostre col·lectiu, a més d’altres dificultats». 

En tot cas, l’aprovació d’aquesta moció no ha estat l’única mostra de suport del consistori gironí cap al desig de la comunitat hondurenya de l’obertura d’una oficina consolar a la província, ja que pocs mesos després, concretament al setembre, una tècnica de l’ajuntament de Girona, Paula Ballell, va aprofitar un viatge al país centreamericà (en el qual Xavier Ruiz, cap per a Amèrica Llatina del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va actuar com a amfitrió) per visitar diversos projectes susceptibles de rebre ajuda per part del consistori per reunir-se amb autoritats hondurenyes i parlar del consolat a Girona.

Reunió a Tegucigalpa

Concretament, Ballell va explicar en un informe la reunió que el dia 27 de setembre va mantenir a Tegucigalpa, capital del país centreamericà, amb autoritats hondurenyes: «Ens reunim amb la cap de supervisió consular de la direcció general d’assumptes consulars, el secretari de comissió de relacions internacionals del congrés i un altre diputat del congrés, així com amb José Baires, contacte de l’Ajuntament a Siguatepeque i que fa l’enllaç». Sobre el que es va tractar en la trobada, la tècnica del consistori afegia que «els de la Cancelleria (ministeri d’Exteriors) no sabien res del tema de Girona. Els hi expliquem que nosaltres només tirarem endavant amb un plàcet oficial. La cap de supervisió es compromet a parlar amb la vicecancelleria d’assumptes consulars quan torni dels EUA i el secretari de la comissió de relacions internacionals es compromet a que la comissió aprovi el tema del consolat d’aquí a poc». D’aquella reunió no en va sortir res concret i tot i contactes continus de la comunitat hondurenya a la província amb diverses autoritats del país, la manca d’aposta del Govern liderat per Juan Orlando Hernández (avui a la presó als Estats Units per narcotràfic), del Partit Nacional, per l’obertura d’una oficina diplomàtica va impedir que hi hagués passos endavant.

En tot cas, aquest desinterès no era compartit per altres líders polítics que en aquell moment es trobaven a l’oposició, que es van mostrar favorables a l’obertura de l’oficina diplomàtica. Així, Salvador Nasralla, en aquell moment líder del Partit Salvador de Honduras i excandidat a la presidència, i actualment primer designat presidencial, assegurava en una entrevista al Diari de Girona al novembre de 2019 que «si arribo al poder, òbviament obriria un consolat a Girona, on hi ha tants hondurenys concentrats», tot i que explicava que «en el moment en què hi hagi un canvi de govern a Hondures, on ara mateix hi ha una dictadura, la major part dels ciutadans voldran tornar al seu país, perquè Hondures és un país que ofereix moltes oportunitat».

Per la seva part, Luis Zelaya, en aquell moment president del Consell Central Executiu del Partit Liberal i també excandidat a la presidència, afirmava en una entrevista també en aquest mitjà al febrer del 2020 que «el Partit Liberal va plantejar en la seva campanya la reestructuració dels consolats en funció de la densitat d’hondurenys a cada zona després de fer un estudi, ja que ara mateix no hi ha un criteri per obrir consolats, no només a Espanya, sinó als Estats Units o Mèxic. Està clar que Girona entraria dins d’aquest esquema de reestructuracions».

En tot cas, la victòria de Xiomara Castro, candidata del partit Libre, a les eleccions del novembre de 2021 va significar un gir de 180 graus respecte aquest vell desig de la comunitat hondurenya de la província de Girona. Castro es va mostrar des de l’inici del seu mandat molt propera als seus compatriotes que es troben a l’estranger, conscient que les remeses de diners que aquests envien als seus familiars són la principal activitat econòmica del país centreamericà, ja que representen el 25% del seu producte interior brut. Aquesta nova sensibilitat es va traduir el juny del 2022 en la visita a la província del secretari d’Estat d’Assumptes Consolars, Tony García, la primera d’un alt càrrec d’Hondures a les comarques gironines.

García i altres funcionaris van visitar Figueres, Olot i Girona, on es van reunir amb diverses autoritats, entre elles Quim Ayats, en aquell moment vicealcalde de Girona i actualment segon tinent d’Alcaldia i regidor de Cultura. En aquelles reunions, l’obertura d’una oficina diplomàtica va estar a sobre de la taula, i en una entrevista al Diari de Girona, García va assegurar en aquelles dates que «en el nou pressupost que organitzarem per a l’any 2023 considerem augmentar la xifra de consolats al món i específicament obrir-ne un a Girona». En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Assumptes Consolars afegia que «la presidenta Castro em va dir ‘quan vagis a Girona transmet el meu agraïment a tothom perquè allà els nostres compatriotes hi estan bé, han trobat feina, són socialment acceptats’. Vinc amb aquest mandat de la presidenta, que reconeix la gran acollida que tenen els nostres compatriotes a Girona».

La previsió de l'ambaixador

Una mica més d’un any després, durant la seva primera visita a Girona, l’ambaixador d’Hondures a Espanya ja va oferir pistes a l’agost que l’obertura d’una oficina consular era imminent en assegurar també en aquest mitjà que «aquesta petició està feta des de l’any passat, és una de les tasques que em va encomanar el ministre d’Exteriors. Abans de venir em va dir: ‘ambaixador, s’ha de resoldre el tema del consolat a Girona’. Hem parlat amb les autoritats espanyoles i han revisat la nostra petició, que tenia alguns problemes administratius. Com que hi ha un consolat a Barcelona, era contraproduent demanar un altre consolat a Girona, fet pel qual vam demanar un viceconsolat». Mesos després, va arribar la confirmació de la bona notícia, i a l’hora d’escriure aquestes línies s’estan resolent les darreres qüestions de logística per obrir l’oficina.

En aquest sentit, la cònsol d’Hondures a Barcelona, Adriana Zúniga, va confirmar que el vicenconsolat estarà situat al carrer Jaume I, al mateix edifici on hi ha la Direcció General de Trànsit, i que estan pendents del nomenament del personal per a aquesta oficina, amb la previsió que hi hagi tres o quatre funcionaris. En tot cas, Zúniga va deixar clar que «necessitem posar en marxa aquest viceconsolat el més aviat possible, fins i tot encara que no hagin arribat els funcionaris des d’Hondures», fet pel qual no descarta que ella mateixa s’hagi de posar temporalment al capdavant d’aquesta oficina juntament amb alguns treballadors del consolat de Barcelona.

Zúniga assegura que «a mi realment m’emociona la idea de tenir aquest segon fill, que pugui competir amb el consolat de Barcelona i demostrar que ha valgut la pena l’esforç realitzat per a la seva obertura», tot i que destaca que està a l’expectativa de quin tipus de personal arribarà des d’Hondures. En tot cas, Zúniga es planteja que el viceconsolat a Girona pot descarregar de feina l’oficina de Barcelona, però deixa clar que «cal tenir molt en compte que si els hondurenys senten que el viceconsolat a Girona no els resol els problemes, sortiran disparats cap al de Barcelona». 

La cònsol confirma que a l’oficina de Girona és podran realitzar els mateixos tràmits que a la de Barcelona, i promet l’establiment d’objectius ambiciosos pel que fa a la xifra de passaports o documents d’identitat diaris que s’hauran de realitzar, així com no descarta que hondurenys del sud de França acudeixin al viceconsolat de Girona «perquè els sortirà més barat que viatjar fins a París o Roma». Destaca que «l’única diferència és que el viceconsolat a Girona no disposarà de moment d’una màquina d’impressió de passaports», fet pel qual aquests no es podran tenir en el moment i caldrà esperar uns dies. En tot cas, de la mateixa manera que els seus compatriotes que viuen a la província de Girona, considera que l’obertura de l’oficina consular és una fita històrica.

Bramon: «Serà més fàcil contractar»

Albert Bramon, subdelegat del Govern central a Girona des del 2018, ha pogut seguir tot el procés de la comunitat hondurenya, amb els representants de la qual s’ha reunit en diverses ocasions, per aconseguir que s’obrís una oficina consolar a la ciutat. Bramon explica que «en no ser de Girona, per a mi va ser una sorpresa conèixer fins a quin punt era nombrosa la comunitat hondurenya a la província, i la primera reacció va ser posar-nos en contacte amb el consolat hondureny a Barcelona per veure quines eren les possibilitats. El procés ha portat el seu temps i sempre hem estat en contacte amb els estaments oficials del país centreamericà».

En aquest sentit, el subdelegat explica que «des del Ministeri d’Exteriors ens van demanar dades com la quantitat de població, quines característiques tenia i quanta gent estava cotitzant a la Seguretat Social de cara a donar el vistiplau a que hi hagués el viceconsolat, ja que per a l’obertura d’una legació diplomàtica hi ha d’haver l’aval del Govern del país receptor».  

En relació a què pot representar l’obertura del viceconsolat a Girona, el subdelegat del Govern destaca que «significa una dosi importantíssima de tranquil·litat per a la comunitat hondurenya a la província, sobretot a nivell de gestió dels seus papers, tant els del seu país com els d’Espanya; i per altra banda hi haurà moltes més facilitats a l’hora de les contractacions, ja que sabem que els hondurenys són gent en la qual es pot confiar bastant i hi pot haver molt bones possibilitats de treball, sense deixar de banda els lligams culturals que hi pot haver entre els dos països». 

Una peticició constant

Saady Suazo, el membre de l’ASCHPG que va defensar la moció reclamant el consolat a l’Ajuntament, explica que la petició d’obertura d’una oficina consular d’Hondures a Girona va ser una constant des del naixement de l’associació l’any 2016 per evitar «haver de desplaçar-se a Barcelona, que a més de suposar una despesa econòmica, genera altres problemes com demanar permís a la feina».  

«Un altre problema el constitueix el fet que molts no estàvem inicialment acostumats a utilitzar el transport públic, una cosa que provocava que no poguéssim anar sols al consolat de Barcelona i ho haguéssim de fer acompanyats d’alguna persona que ens portés en cotxe o que ens ajudés a agafar el tren i el metro», afegeix Suazo, que recorda que «a la província de Girona hi viuen més hondurenys per quilòmetre quadrat que al propi país centreamericà».

Pel que fa a la moció, Suazo explica que per sort la comunitat hondurenya «sempre ha tingut una molt bona relació amb l’administració local, i en aquell moment hi va haver un suport contundent a la nostra petició, tots els partits van considerar que necessitàvem una oficina consular, i a més en un context on al nostre país en aquell moment hi havia violacions dels drets humans». Un cop aprovada la moció, i amb el suport de l’Ajuntament de Girona i de la subdelegació del Govern, explica que «hi va haver acostaments amb l’Executiu hondureny, però sempre va mancar voluntat per la seva part, sempre buscaven una excusa, com que Barcelona està molt a prop de Girona i allà ja hi havia un consolat». En aquest sentit, Suazo destaca la «importància» que ha tingut per a l’obertura del viceconsolat la sensibilitat que està mostrant el Govern de Xiomara Castro amb els immigrants hondurenys.

Suazo remarca també que «nosaltres haguéssim preferit un consolat com a tal en comptes d’un viceconsolat, però això és millor que res, i està clar que la seva obertura permetrà agilitzar els tràmits sense que hàgim de perdre un dia de feina i gastar 100 o 200 euros per desplaçar-nos». El que sí que remarca és que «hauríem d’aprofitar que ara a Hondures hi ha un Govern més proper al migrant per aconseguir el màxim de serveis possibles, buscar que ens facilitin la vida el màxim possible, perquè és la seva obligació i ens ho mereixem perquè les remeses són molt importants per al país».

Com a associació, demanen a les autoritats hondurenyes que, aprofitant l’obertura del vicenconsolat, «estiguin més pendents de la gent i de les entitats per treballar els temes de la cohesió i de la formació, i que més enllà de la tramitació de documentació, els hondurenys puguem gaudir d’altres serveis com informació per invertir al nostre país, ajudar també els ciutadans que un cop regularitzats hagin anat creixent en el seu procés». 

L'Ajuntament ho va posar fàcil

Cristóbal Sánchez, que era regidor de Cooperació a l’Ajuntament de Girona quan es va aprovar la moció, assegura que fins i tot, per superar les reticències del Govern d’Hondures, «em van proposar ser cònsol honorari i jo vaig oferir el meu despatx, que mai utilitzava perquè estava sempre al carrer, perquè vingués la cònsol de Barcelona un dia a la setmana a fer tràmits. L’Ajuntament va intentar posar totes les facilitats perquè hi hagués algun tipus d’oficina consolar, perquè en aquell moment ja es parlava de 30.000 hondurenys a la província».

Sánchez, que recorda que «sempre anava a totes les celebracions» de la comunitat del país centreamericà a la ciutat, explica que «vaig arribar a estar convençut que ens entendríem amb el Govern d’Hondures, però finalment va ser complicadíssim tot i que hi havia molta necessitat que es fes alguna cosa». En aquest sentit, assenyala que la comunitat hondurenya ja en aquella època li explicava que «no podien anar a Barcelona, perquè anar-hi representava demanar permís durant tot un dia a la feina, i a més suposava una despesa important». 

Sánchez assegura que des de l’Ajuntament «vam fer tot el que va estar a les nostres mans: vam cedir un espai, vam pressionar i fins i tot em van trucar autoritats hondurenyes per parlar-ne i els hi vaig explicar clarament la problemàtica que hi havia, però no va ser possible». 

"Un gran avenç"

Per la seva part, Álex Arita, president de l’associació d’hondurenys Acodehgi, pronostica que l’«obertura d’aquest viceconsolat suposarà un gran avenç i un benefici per a la comunitat hondurenya, ja que en comptar amb un punt d’atenció consolar més proper, podem accedir a serveis i assistència d’una manera més ràpida i eficient». En aquest sentit, destaca que «això inclou l’emissió de documents, l’assistència en casos d’emergència i la promoció dels drets i el benestar dels ciutadans hondurenys en l’àrea d’influència del viceconsolat. A més, l’obertura també promourà un sentit més gran de pertinença i suport entre la comunitat hondurenya i la comunitat local».

Pel que fa als efectes per a l’associació, Arita destaca que l’«establiment d’un viceconsolat oferirà a Acodehgi més col·laboració per part del Govern hondureny per dur a terme les nostres iniciatives, programes i projectes». Per al president d’Acodehgi, és just destacar «el treball de la presidenta Xiomara Castro, l’ambaixador Marlon Brevé i el canceller Enrique Reina, que han estat decisius per avançar en aquesta iniciativa i aconseguir que es faci realitat».