El preu del sòl urbà, que suposa entre el 40% i el 60% del preu final dels habitatges, segueix la seva tendència a la baixa a les comarques gironines. Segons les últimes dades del Ministeri de l'Habitatge, corresponents al segon trimestre, el preu mig se situa en 175,9 euros per metre quadrat. Això suposa un descens trimestral del 7% anual i tornar a nivells de l'any 2004.
La tendència experimentada a Girona és similar a la del conjunt de l'Estat, on els preus cauen un 4,3% en un any, malgrat que en el segon trimestre van experimentar un lleuger repunt del 3,7%. La mitjana estatal del preu del sòl urbà se situa en 247,6 euros per metre quadrat.
El sòl és un dels actius immobiliaris que més va patir la bombolla del sector. El director d'Anàlisis i Investigació de Mercats de la consultora immobiliària Aguirre Newman, Javier García-Mateo argumentava aquesta setmana que la sobrevaloració del sòl té difícil solució "a curt termini".
Segons la seva opinió, la solució passarà "ineludiblement" per conèixer la capacitat real que tenen les entitats financeres d'assumir les pèrdues derivades de les provisions per la depreciació del valor de determinats sòls.
Moratòria de tres anys
L'avantprojecte de llei d'economia sostenible, aprovat fa uns dies pel consell de ministres, inclou una disposició addicional que flexibilitza el règim de valoracions de la llei del sòl de 2007 i que permetrà a les entitats financeres esquivar, en bona mesura, la depreciació dels actius als quals força aquesta norma.
Aquesta disposició amplia de tres a sis anys la pròrroga prevista en la llei del sòl per actualitzar el valor de terrenys urbanitzables delimitats, és a dir, aquells que estan en la fase prèvia abans de convertir-se en urbans.
La legislació estipula que els terrenys d'aquesta tipologia que no s'haguessin començat a construir en els terminis delimitats pel pla d'ordenació urbanística haurien d'actualitzar i rebaixar la seva valoració en un termini màxim de tres anys des de la seva entrada en vigor.
Aquesta moratòria de tres anys addicionals garanteix un major marge a entitats financeres i a promotors per poder eludir la pèrdua de valor a la qual haurien d'enfrontar-se l'any que ve.
Sense la modificació prevista en la llei d'economia sostenible, es veurien obligats a revisar el juny de 2010 el valor d'aquests solars, havent d'efectuar les provisions corresponents i amb el consegüent impacte en els seus comptes.
Barcelona, la més cara
Als municipis de més de 50.000 habitants, el preu s'enfila fins als 602,8 euros (-4%); en els d'entre 10.000 i 50.000 habitants, es va situar en els 295,2 euros (-6,2%) i en les localitats d'entre 5.000 i 10.000 habitants va arribar als 203,3 euros (+5,9%).
Finalment, als municipis d'entre 1.000 i 5.000 habitants, el preu del metre quadrat es va situar en 119,2 euros, amb una caiguda del 2,3%, i en aquells menors de 1.000 habitants el preu es va situar en els 85 euros, amb una variació interanual del 7,1%.
El preu del metre quadrat més elevat es va localitzar als municipis de més de 50.000 habitants de les províncies de Barcelona (973,1 euros), Madrid (962,6 euros), i Àlaba (852,4 euros). En el cas de les comarques gironines, a les ciutats de més de 50.000 habitants el preu mig del sòl urbà va ser el segon trimestre de 571,5 ueros.
Per contra, els preus del sòl més baixos en grans ciutats es van registrar a Jaén (317,7 euros), Segòvia (365,7 euros), Cantàbria i Palència, amb 396 euros, i Ourense, amb 401,9 euros de mitjana.
Menys transaccions
D'altra banda, el nombre de transaccions de sòl registrades entre a?bril i juny va arribar a les 5.894 operacions, fet que suposa un 25,9% menys que les realitzades en el mateix període de 2008 i un 5,5% més que en el trimestre anterior.
A més, aquestes operacions van suposar una superfície transmesa de 9,7 milions de metres quadrats, cosa que significa un increment del 13% respecte al trimestre anterior i una caiguda del 4,1% en termes interanuals.
El valor de les transaccions realitzades entre abril i juny va ascendir a 2.662,4 milions d'euros, un 3,5% més en comparació del trimestre anterior i un 1,7% menys que fa un any.
El 67,1% de la superfície transmesa el segon trimestre de l'any es concentra en cinc comunitats autònomes. Destaca per sobre de tot Múrcia, amb el 18,8 per cent del total de les transaccions, molt per sobre el seu pes poblacional i econòmic. A força distància se situen Andalusia, el 13,9% de les operacions, Catalunya, el 12,9%, Castella-la Manxa, el 12,1%, i Madrid, el 9,4%.
