Grècia va demanar ahir, poc abans que expirés el segon rescat i coincidint amb la segona jornada de corralito, una nova pròrroga i un crèdit de dos anys al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) evitant el Fons Monetari Internacional (FMI)?que, de facto, constituia un tercer rescat. Tot i això, en una conferència telefònica d'urgència al vespre, els ministres d'Economia i Finances de la zona de l'euro van descartar una altra ampliació del rescat a Grècia i volen esperar al referèndum que s'ha de celebrar aquest diumenge.

L'Eurogrup va justificar la negativa davant la impossibilitat de dur a terme els tràmits necessaris abans que l'actual programa expirés a la mitjanit. Amb tot, mantenen la porta oberta i l'Eurogrup tornarà a mantenir una altra conferència telefònica avui al matí.

La segona jornada amb corralito va estar marcada per les propostes i contrapropostes. Quan els socis europeus esperaven la resposta del primer ministre, Alexis Tsipras, a l'última proposta de compromís que li va presentar dilluns a la nit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, Atenes va optar per proposar un pla que res tenia a veure amb el text del acord de les institucions -Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE) i FMI-.

En una carta enviada ahir a la tarda als socis europeus, el Govern grec sol·licitava un préstec al MEDE de dos anys, la reestructuració del deute amb el Fons Europeu d'Estabilitat (FEEF) i una breu pròrroga del rescat que expira aquesta mitjanit. El préstec no venia a significar altra cosa que un tercer rescat, vinculat igualment a una sèrie de condicions que Atenes hauria de complir a canvi.

Tot i això, després de la reunió de l'Eurogrup, els ministres veien una impossibilitat de dur a terme els tràmits necessaris. «L'última data límit per a una extensió del programa grec era el cap de setmana», va dir el ministre eslovac de Finances, Peter Kazimir, a Twitter. « A causa dels procediments parlamentaris, hi ha una incapacitat d'ampliar el programa més enllà d'avui [ahir pel lector]», va afegir.

«L'Eurogrup ha acabat. La carta de Tsipras inclou tres peticions. L'extensió del programa i una reducció (del deute) no és possible», va indicar per part seva el ministre finlandès, Alexander Stubb.

Respecte a la petició del líder de Syriza que es concedeixi al país un nou programa de rescat, Stubb va dir que aquest tipus de demandes «sempre es tracten a través dels procediments normals». En la seva missiva, Tsipras sol·licita als seus socis una nova pròrroga «curta» i un nou «préstec» de dos anys a càrrec del MEDE per fer front al pagament de el seu deute, tant extern com intern. El primer ministre grec no feia al·lusió a la seva carta a una participació del FMI.

Per la seva part, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va assegurar en declaracions a la premsa després de la reunió que la petició d'un nou rescat grec es considerarà després del referèndum de diumenge i va advertir que podria comportar, fins i tot, «condicions més dures» que abans.

D'aquesta manera, després de mesos de negociacions, la manca d'acord sobre les mesures que Atenes ha d'aplicar dins de les condicions del préstec han portat a la fi de la pròrroga de quatre mesos concedida a Grècia del seu programa de rescat. Això suposa que Grècia perd l'ocasió d'accedir als fons pendents, que sumarien un total 16.000 milions d'euros, han explicat avui fonts comunitàries.

La xifra inclou només la part europea de l'últim tram pendent de 7.200 milions d'euros del segon rescat a Grècia, dels quals 3.500 milions corresponen a l'FMI, és a dir, només afectaria els 1.800 del BCE i 1.900 del fons de rescat de l'eurozona , segons les fonts.

A aquests 3.700 milions del BCE i del fons de rescat se li sumarien els 10.900 milions de la reserva de l'eurozona per a la recapitalització de la banca grega i els beneficis de les operacions amb els seus bons de deute aquest any per part del BCE, que representen entre 1.400 milions i 1.800 milions d'euros.

De matinada també acabava el termini perquè Grècia tornés a l'FMI prop de 1.600 milions, de manera que en cas de no dur-ho a terme, com va avançar el Govern grec, el país es trobaria en situació de «mora», encara que no automàticament en impagament.