que durant la crisi va suposar el 100% de la pèrdua de llocs de treball de l'economia catalana segueix sense recuperar-se, tot i que l'ocupació en el col·lectiu d'edat següent, de 40 a 64 anys, ha crescut ja un 11,7% en la fase de recuperació (del primer trimestre de 2014 al primer trimestre de 2016). Les raons subjacents són tres: causes demogràfiques, el canvi de comportament i hàbits d'aquesta població i la reducció de l'oferta d'ocupació per als joves com a conseqüència de la disparitat en el mercat, entre el que demanen les empreses i l'oferta dels perfils.
Així es té en compte en l'últim Índex ManpowerGroup2008-2016: Reptes i paradoxes del mercat laboral en els joves a Espanya. Anàlisi de la situació a Catalunya, presentat aquesta setmana per Raúl Grijalba, president executiu de ManpowerGroup a Espanya i per Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona. Segons l'estudi, per explicar l'atur juvenil actual que se situa a Catalunya prop del 21% en el primer trimestre del 2016, cal avaluar els canvis estructurals de la població en edat de treballar durant els últims 8 anys, des de l'inici de la crisi econòmica (la Gran Recessió) fins a l'actualitat. Una de les causes és l'envelliment de la població activa, ja que molts d'aquests joves han passat a formar part del grup de 40 a 64 anys i els nous joves incorporats al mercat laboral no són suficients per reemplaçar als anteriors (l'ocupació en el col·lectiu jove ha caigut un -35% en la crisi davant de l'augment dels de més de 40 anys en un 13%). La proporció de població de joves de 16 a 39 anys s'ha reduït d'un 52,9% el 2008 al 44,7% el 2016. De la mateixa manera, el pes de l'ocupació juvenil ha caigut en aquests vuit anys, des d'un 54% abans de la crisi al 41% actual.
Tot i el que es pogués pensar, la recuperació econòmica no ha modificat aquesta dinàmica sinó que l'ha accelerat. Entre el primer trimestre de 2008 i el primer de 2016 han desaparegut 660.000 llocs de treball juvenils a Catalunya. Part d'aquesta pèrdua reflecteix el canvi demogràfic d'aquest grup d'edat, amb sortides de població a l'exterior o per envelliment, que no han estat substituïdes per noves entrades. Una simulació simple podria situar l'efecte d'aquest canvi demogràfic en els 373 milers de llocs de treball perduts per aquest col·lectiu. Per al professor Oliver, la caiguda de la taxa de natalitat en els anys 70 està tenint conseqüències vint anys després: "mentre no s'absorbeixi l'atur general del país, el problema de l'atur juvenil quedarà amagat". El seu diagnòstic és clar: "Les tres grans raons de la caiguda de l'ocupació juvenil a la crisi (descens de població jove, reducció de la taxa d'activitat d'aquests i menys demanda de perfils pel desajust de talent) no presenten millores en l'actual recuperació". La crisi ha colpejat amb més intensitat els més joves i l'ocupació ha caigut més com inferior era el nivell d'estudis, però, sobretot, ha alterat l'estructura del seu mercat de treball. L'ocupació juvenil és més qualificada avui que el que teníem abans i durant la crisi. Durant la crisi el pes dels ocupats joves amb menor qualificació s'ha reduït des del 35% a 2008/T1 al 28% a 2016/T1 i el dels de nivell mitjà (del 41% al 38%).
