El 9 de maig es va celebrar el Dia d'Europa en record de la coneguda declaració del ministre d'Afers Exteriors de França, Robert Schuman, el 1950. Coneguda com Declaració Schuman, va ser l'origen de la primera Comunitat Europea: la del Carbó i Acer ( CECA). El 1985, a la Cimera de Milà, els caps d'Estat i de Govern van institucionalitzar el 9 de maig com el «Dia d'Europa». A partir de llavors, aquesta data s'ha convertit en un dels símbols europeus que, juntament amb la moneda única (l'euro), la bandera i l'himne, identifiquen l'entitat política de la Unió Europea.

El 1957 es va signar el Tractat de Roma que va constituir la Comunitat Europea, que després va passar a ser la Comunitat Econòmica Europea (CEE), i el 1962 es posa en marxa la política agrària comuna. Feia tot just 17 anys que havia acabat la II Guerra Mundial i es vivia en plena Guerra Freda. Entre els objectius d'aquesta Comunitat Europea, plasmats en el Tractat de Roma i que encara continuen estant en l'actual Tractat de la UE (l'anomenat Tractat de Lisboa), estaven l'augment de la producció agrària, assegurar als agricultors una renda digna i uns preus justos, i aliments suficients per als consumidors. Eren anys on l'agricultura era al centre del debat de forma positiva.

Els historiadors i polítics que van viure aquesta època de primera mà afirmen que la PAC va ser un element clau en la constitució de la Comunitat Europea i en el posterior desenvolupament de la CEE i l'actual UE. Com va dir Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, al desembre de 2016 en la Conferència sobre l'agricultura, coneguda com Outlook: «la PAC és símbol de la integració europea».

Posteriorment, es van produir uns fets clau per a la UE i crucials per als seus ciutadans que han fomentat encara més la integració, com han estat la configuració del mercat únic i les seves quatre llibertats: circulació de persones, béns, serveis i capitals, i, finalment, la creació de l'euro. En tots ells l'agricultura ha estat a l'epicentre de les discussions, de manera que ha estat una de les primeres contribuents al seu desenvolupament, però també de les primeres a beneficiar-se. A més, el pes de la UE al món en aquests anys ha augmentat de forma exponencial gràcies, en part, al desenvolupament de la seva política comercial, en què el sector agroalimentari juga un paper essencial per arribar a acords comercials amb tercers països, tant cedint com obtenint.

Hi havia una època en què l'agricultura era a l'epicentre de les discussions polítiques i estratègiques de la UE. Es discutia en els Consells Europeus de Caps d'Estat i de Govern de forma periòdica, sent la primera línia de discussió estratègica a la UE. Durant un període determinat l'agricultura gaudia d'una imatge positiva, es debatia en les Cimeres Europees per fomentar-la, adaptar-la als nous canvis. No es qüestionava (de forma general) el seu foment ni es qüestionava la seva contribució a la societat. La PAC sempre ha tingut un pes preponderant en el pressupost comunitari, entre d'altres coses perquè els països no cedien competències en altres polítiques per dotar-les d'un pressupost necessari i així fer més polítiques comunes.

No obstant això aquesta època ha passat. L'agricultura es percep com un problema per a una part de l'opinió pública. Ja no es discuteix en els Consells de Caps d'Estat i de Govern, llevat que sigui protagonista per alguna crisi com la E. Coli o el veto rus, però no per avançar en la seva integració o foment. Es va a reunions on hi ha actors aliens al sector agrari i sembla que està ben vist acusar l'agricultura, per part d'organitzacions i representants de l'opinió pública, com a part del problema d'una major integració europea, del problema del canvi climàtic, de la contaminació, de la seguretat alimentària, i se l'acusa de frenar el desenvolupament dels països pobres. Fins i tot ara, alguns Caps d'Estat en conferències de premsa en els seus països en el marc del debat del pressupost UE, declaren obertament que s'ha de rebaixar el pressupost de la PAC perquè hi hagi un acord en el Consell Europeu sobre les properes perspectives financeres (el acord s'ha d'adoptar per unanimitat en el Consell Europeu). S'acusa la PAC d'impedir que hi hagi més avenços per dotar amb més pressupost a noves prioritats com la defensa, la immigració, el control de fronteres, innovació, etc; de ser una política «del passat» que impedeix dotar de fons el que «realment importa».

Aquestes acusacions són esbiaixades, contraproduents i un gran error. Hem de treballar perquè l'agricultura torni a l'epicentre de les discussions estratègiques de la UE. La societat ha de ser conscient de la importància de comptar amb una PAC dotada amb un pressupost fort per seguir contribuint al fet que els ciutadans tinguin els aliments més segurs i sans del món. Diversos Líders Europeus, alguns stakeholders i molts ciutadans donen per fet que tots els dies tinguem accés als millors aliments del món a preus raonables. Hi ha la falsa percepció que es faci el que es faci sempre seguirà així. S'equivoquen. Si no es treballa constantment en això correm el perill de dependre d'aliments de tercers països amb normes de producció més laxes que les de la UE, més perjudicials a nivell sanitari i de medi ambient, fomentant la desforestació i depenent dels preus que ens imposen. no donant suport a aquesta política, el subministrament dels aliments més sans del món als europeus està en perill. Les zones rurals a Europa es despoblarán (encara més) amb greus conseqüències econòmiques, socials i ambientals.

La PAC no impedeix finançar altres polítiques. Ben al contrari, és molt positiu i recomanable que hi hagi més polítiques europees (immigració, defensa, etc.). No obstant això, recordem que no es pot fer més amb menys (com diuen alguns caps d'Estat).