reure el topall és la fórmula que estudia el Govern per no deixar en pilotes el sistema de pensions. La «paraulota» es pot traduir, en aquest cas, com un augment dels costos laborals per a les empreses i una baixada de sou per a una part dels treballadors a canvi d'intentar garantir les prestacions de jubilació de tots. Una quitança d'aquí per posar allà.
El topall que es pretén eliminar és el de la base màxima per la qual es cotitza a la Seguretat Social, situada per Llei aquest any en 3.751 euros al mes, la qual cosa correspon a un salari brut anual de poc més de 45.000 euros. Actualment tota la part del salari que superi aquest sostre no cotitza i com a contrapès les pensions també estan «topades», no poden superar un límit fixat per llei que actualment és de 2.580 euros al mes. El que estudia ara el Govern, i així ho va apuntar el mateix Pedro Sánchez en una entrevista a TVE, és eliminar el topall a la base de cotització «com fan altres països de la Unió Europea». D'aquesta manera, el tipus del 28,3% que s'aplica fins al límit dels 45.000 euros anuals -el 23,6% l'abona l'empresari i el 4,7% el treballador- passarà a aplicar-se a tot el salari. Segons un informe de la Seguretat Social, eliminar el topall permetria elevar la recaptació per a les pensions en 4.470 milions d'euros més a l'any, però incrementaria el cost laboral en 3.728 milions d'euros i baixaria la renda disponible dels treballadors en 742 milions.
Més d'1,5 milions de treballadors espanyols veurien reduït el seu salari. Són els que cobren més de 45.000 euros a l'any. No obstant això, el topall de les pensions es mantindria pel que l'efecte de la mesura seria similar al d'un tribut als salaris elevats. Tenint en compte la retirada del topall, el Govern evita haver de referir-se a les temudes pujades d'impostos. D'aquestes només en parla vinculant-les als bancs. Aquesta sembla que és l'altra pota del pla per finançar les pensions: un impost a la banca que els seus lobbys ja s'han posat a combatre.
La retirada del topall, defensada pels sindicats, pot sonar bé a la majoria dels treballadors perquè suposa que els que tenen bons sous hauran d'aportar més per finançar les pensions de tots, però cal tenir en compte que la major part de l'aportació hauran de realitzar-la les empreses. Aquest augment del cost laboral pot traduir-se en reducció de llocs de treball i en desincentius a l'hora d'atreure inversió i empreses. Canviar salaris per pensions pot provocar que al final hi hagi menys assalariats i amb això menys cotitzadors per finançar les prestacions.
A hores d'ara està clar que algú haurà de pagar més si es volen mantenir les pensions i el que es necessita és trobar la fórmula menys dolorosa per al conjunt del país.
