La classe mitjana espanyola s'ha reduït «dràsticament» i seguirà fent-ho en els propers anys, ja que el 2021 un 38,8% de la població espanyola viurà en precari, és a dir, sense ser econòmicament independent per fer plans a llarg termini com tenir fills o comprar un habitatge. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi matemàtic desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV), que prediu que el 2021 hi haurà prop d'un milió i mig de ciutadans més en una situació precària a Espanya.
L'estudi engloba com a precaris aquelles persones que no tenen prou ingressos estables per portar una vida independent i, per tant, poder fer plans a llarg termini (tenir fills, adquirir habitatge...). En aquest informe, en el quan quantifiquen la mida de la població precària i recomanen solucions, es mostra «l'evolució de la classe mitjana espanyola i de la precarietat a Espanya d'aquí a 2021», segons va explicar el director de l'Institut de Matemàtica multidisciplinar de la UPV, Lucas Jódar
Segons Jódar, malgrat l'anunci de l'augment del salari mínim a 1.000 euros per al 2020 i de les pujades salarials acordades per sindicats i patronal, aquest estudi prediu que la població precària a Espanya augmentarà en els propers anys.
Elena de la Poza, investigadora del Centre de Recerca d'Enginyeria Econòmica de la UPV, assenyala que, tradicionalment, el concepte de precari «estava lligat a la manca d'estabilitat en el contracte laboral». «No obstant això, actualment la població precària engloba també tots aquells que, fins i tot tenint contractes de durada indefinida, reben salaris molt baixos i que no veuen que la seva situació millori o hagi de millorar tot i l'escenari macroeconòmic de recuperació», afegeix.
L'equip de treball de la UPV i la UV assenyala en l'estudi que particularment per al cas d'Espanya «s'agreuja el problema». «Per primera vegada, generacions amb alt nivell de qualificació professional no disposen d'accés a una feina en condicions, ni un salari digne que permeti portar aquesta vida independent, i com a tal, entenem tot aquell que superi els 1.250 euros», explica De la Poza.
El treball té en compte valors com els ingressos econòmics, l'economia submergida, la legislació laboral, la digitalització (robotització) i la demografia, així com altres variables de tipus més personal, com a índexs de consum d'alcohol i drogues, estrès laboral i emocional.
L'estudi divideix la població en cinc categories: població jubilada sense risc de precarietat, població prelaboral, població emprenedora (autònoms veritables), població precària, empleats fixos amb salaris dignes (no precària) i població oculta fiscalment, il·legal o marginada. A partir de les diferents variables i grups de població, els investigadors han construït un model matemàtic poblacional dinàmic discret que es tradueix en un sistema d'equacions en diferències.
Els resultats mostren que la població precària a Espanya haurà augmentat pràcticament en 1,5 milions de persones des del desembre de 2017 fins al desembre de 2021. «Amb aquest treball volíem dimensionar la quantitat i qualitat de la recuperació macroeconòmica», assenyala la investigadora Paloma Merello.
