Dolores Dancausa és una dona de veu pausada, que diu el que pensa, sense preocupar-se excessivament sobre si és políticament correcte, com va demostrar ahir. La consellera delegada de Bankinter va verbalitzar el que la banca espanyola té al cap: el rebuig frontal a l'enduriment de la fiscalitat del sector que pretén portar a terme el Govern de Pedro Sánchez.

Imposar un impost és una iniciativa «absolutament injusta», va dir Dancausa. Seria, a més, una eina «de potes curtes» perquè el sector «no ho aguanta tot. Ja tenim bastants reptes que afecten el negoci i la rendibilitat, com la càrrega regulatòria més gran o els baixos tipus d'interès. Són desafiaments suficients perquè ens en posin més», informa.

La justificació del Govern, que sosté que amb aquest impost finançarà necessitats de calat com les pensions i que serà una justa contraprestació per les ajudes rebudes, tampoc és compartida per Dancausa ni pels altres banquers. Consideren que és una simplificació «absolutament errònia».

El conseller delegat de Bankia, José Sevilla, va coincidir amb Dancausa i va defensar que la fiscalitat del sector hauria de ser europea i que, en tot cas, un impost sol als bancs espanyols i no a altres activitats seria «discriminatori». En aquesta mateixa línia es va pronunciar també aquesta setmana el conseller delegat d'Abanca (antiga Novacaixagalicia), Francisco Botas, qui va recordar que la banca, malgrat aportar «poc més del 3%» del PIB, té un paper clau en finançar l'economia real. «En l'entorn actual creiem que hem de ser molt curosos» i vetllar «per la bona evolució de l'economia i de la generació d'ocupació», va afirmar Botas, 24 hores després que el conseller delegat de Santander, José Antonio Álvarez, advertís que el banc podria canviar la seva estructura legal arran del nou impost.

Santander bàsicament rebutja la doble imposició (ja paga impostos a l'estranger per les seves filials) i sosté que podria fins i tot canviar de seu.

Avui es pronunciaran les altres tres grans veus, CaixaBank, BBVA i Sabadell, que presenten els seus resultats semestrals. Les seves opinions estaran alineades amb les pronunciades aquesta setmana pels seus competidors, unes crítiques que han molestat al Govern.

La secretària d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Ana de la Cueva, va dir ahir que encara no hi ha una proposta sobre la taula, per la qual cosa és prematur avançar esdeveniments.

En qualsevol cas, l'impacte econòmic d'aquesta mesura per a les arques públiques i per a la mateixa banca està per veure, fins que es defineixi. Tampoc se sap (encara que es pugui intuir) si la banca repercutirà el gravamen al client.

L'antecedent més proper a aquest impost està a Regne Unit, on David Cameron va instaurar una taxa a les entitats per recuperar part de les ajudes de 2008. Segons Expansión, les perspectives són recaptar prop de 39.000 milions de lliures (43.600 milions d'euros) en els dotze primers anys de vigència.

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va mostrar el seu rebuig. Va assegurar que «no és el moment ni una bona idea» crear un nou impost a les entitats per finançar les pensions. En canvi, va dir que «sí que és necessari fer una reflexió sobre la situació dels comptes públics» i va indicar que li sembla «lloable» que el Govern ho faci.

Va explicar, en aquest sentit, que Espanya suma quatre anys amb un creixement econòmic pròxim al 3%, però que el dèficit públic, per l'herència de la crisi, es manté també a prop d'aquesta taxa.

«Cal fer un esforç per reduir el dèficit públic. Aquesta és la millor recepta per mantenir l'estat del benestar», va afirmar.