El Banc Central Europeu ja ho ha deixat clar: a partir de l'estiu de 2019 començarà a apujar els tipus d'interès, actualment situats al zero per cent. Bé, això va ser el que va dir el juny passat. Com que falta encara un any per arribar a l'horitzó fixat, queda per veure que no es retardi, sobretot si tenim en compte que el 2017 els experts i operadors del sector ja auguraven aquesta pujada per a les dates en què estem. En qualsevol cas, el Banc d'Espanya ha realitzat en el seu últim Butlletí Econòmic una estimació de quin serà el sector més perjudicat per una eventual alça del preu del diner. I el resultat és que són les empreses.
L'organisme conclou que l'impacte d'una pujada de tipus a les administracions públiques «és comparativament més lent i es produeix fonamentalment com a conseqüència d'increments en les rendibilitats a mitjà i llarg termini». Per contra, per a les famílies i les empreses «els efectes són molt més ràpids i tenen lloc principalment a causa de l'elevació dels tipus d'interès de curt termini. Entre aquests dos sectors, el que es veuria comparativament més afectat per aquestes pertorbacions seria l'empresarial, atès el seu major endeutament net».
El document assegura que «la càrrega financera del sector empresarial és més sensible a increments en el tram curt de la corba de rendibilitats, la qual cosa reflecteix el predomini de finançament amb venciment pròxim i a tipus variable». En conseqüència, i a diferència del que succeeix a les administracions públiques, on la majoria del finançament és a llarg termini i tipus fix, la translació dels tipus d'interès és molt ràpida. Les simulacions que han estat efectuades pel Banc d'Espanya indiquen que una pujada de 100 punts bàsics en els tipus d'interès, és a dir, si el BCE els eleva a l'1%, «donaria lloc a un increment en la càrrega financera neta del sector d'1,4 punts percentuals en relació amb el seu excedent brut d'explotació al final de l'horitzó de previsió».
En el cas d'una pujada del preu del diner a llarg termini, la càrrega financera neta tot just augmentaria en cinc punts bàsics. El text afegeix que, «combinant les dues pertorbacions, l'impacte net seria una mica inferior a 1,5 punts percentuals (és a dir, aproximadament, un 0,35% del PIB)». El Banc d'Espanya considera que «aquests efectes són quantitativament elevats, però més moderats que els que s'estimaven just abans de l'última crisi, com a conseqüència del notable desendeutament d'aquest sector durant els últims anys».
Pel que fa a les famílies, el document assegura que, «a causa del predomini del finançament a tipus d'interès variable i la durada curta dels dipòsits, les despeses i ingressos financers estan fonamentalment lligats a les variacions dels tipus d'interès de curt termini i són pràcticament insensibles als canvis en el tram llarg de la corba de rendibilitats».
Impacte moderat
Per tant, l'impacte associat a una pujada de 100 punts bàsics en els tipus a curt termini sobre els pagaments pels interessos dels deutes contrets s'estima en 0,6 punts percentuals de la renda bruta disponible al final de l'horitzó analitzat pel Banc d'Espanya, que necessita que «l'impacte en termes nets sigui més moderat: d'una mica menys de 0,2 punts percentuals en l'RBD, ja que, per al conjunt del sector, els majors pagaments pels interessos dels deutes contrets es veuen en gran part compensats per l'augment de la remuneració dels dipòsits (gairebé 0,5 punts de la renda)». El text conclou que «el notable desendeutament de les famílies durant els últims anys, juntament amb la trajectòria creixent dels seus dipòsits, ha contribuït que es moderi substancialment» l'efecte negatiu de la pujada de tipus a la renda de les famílies.
