El Pacte de Toledo va acordar ahir que la revalorització de les pensions torni a anar vinculada a l'IPC real, una mesura que arriba dos anys després de la constitució de la comissió. Segons va explicar la diputada del PSC al Congrés dels Diputats, Mercè Perea, l'acord suposa un «punt i apart» a comissió. Aquest serà l'únic índex que es tindrà en compte a l'hora de calcular les prestacions per jubilació i que qualsevol altra modificació també hauria de ser acordada pel Pacte de Toledo.
La diputada va celebrar que la decisió s'hagi pres amb un «consens bastant ampli» i espera que amb el pas de les hores sigui «unànime», tot i que ERC de moment no ha signat l'acord.
La redacció d'aquesta recomanació revisada, principal punt de desacord dels grups en la negociació que mantenen des de fa pràcticament any i mig, és similar a l'aconseguida en l'última revisió de les recomanacions, i que data del 2011.
La Comissió del Pacte de Toledo va acollir diferents compareixences des del setembre del 2016 fins al març 2017, moment en el qual es van començar a treballar amb les recomanacions. La que feia referència a la revalorització era la segona i, segons la diputada socialista, es partia de posicions «molt separades» després que «la reforma del 2013 alterés les regles de conducta» i el «diàleg social».
Per Perea, vincular les pensions a l'IPC és el «nucli gordià del sistema de protecció social» i va avisar que el sistema ha de ser sostenible «social, econòmica, política i jurídicament». La diputada també va destacar que «ens hem de felicitar col·lectivament» per l'acord i va afegir que recull «les voluntats de tothom amb la finalitat de generar la tranquil·litat en la ciutadania».
A aquest acord han arribat PP, PSOE, Units Podem, Cs, PDeCAT, PNB i Compromís, i s'ha quedat al marge ERC. En declaracions als mitjans, el portaveu del grup del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, va assenyalar que l'acord assolit és de «mínims» i considera que deixa en mans de l'actual govern «si decideix posar en marxa una modificació respecte al 2013», quan el PP va aprovar una pujada de les pensions del 0,25% anual mentre la Seguretat Social estigués en dèficit, un dels principals motius de protesta del col·lectiu de pensionistes i dels sindicats.
Per això, va coincidir amb els altres grups que la referència seria recuperar la base de les recomanacions del 2011, que contemplava incloure més factors per a la revalorització de les pensions. «Cal posar l'accent en els consensos» va assenyalar Campuzano citant que tot es remet a «tornar al 2011».
«En el sistema de pensions, la bona política és la que vincula el nivell d'exigència amb la sostenibilitat del sistema», va valorar convidant a les forces polítiques a «fer un esforç» i reformar el que va quedar de les recomanacions del 2013. «Hi cap tot», va dir sobre altres indicadors i factors que s'hi podrien tenir en compte.
Un consens ample
Des del PNB, Iñaki Barandiaran, va assenyalar que la inflació era «el risc al qual havíem de fer front» amb el tema de les pensions, mentre que la consideració de l'IPC «era d'un consens amplíssim».
Per la seva banda, Ignasi Candela, de Compromís, va assenyalar que «és un dia positiu». «És un dia de reivindicació del paper de la política, del parlamentarisme i de la capacitat d'arribar a acords», va assenyalat, qui va agraït la «capacitat de negociació i flexibilitat» dels partits polítics però també gràcies als sindicats i a les mobilitzacions protagonitzades pels pensionistes.
