El Tribunal Suprem convocarà un Ple format per 31 membres per confirmar o anul·lar la sentència feta pública dijous en la qual determinava que són les entitats bancàries les que han d'abonar l'impost sobre actes jurídics documentats (AJD) en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària i no els clients. Ho fa, segons va explicar ahir en una nota el president de la Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal, Luis María Díez-Picazo, per tractar-se la decisió, coneguda solament 24 hores abans, d'un «gir radical» en la jurisprudència i tenint en compte «la seva enorme repercussió econòmica i social». La reunió tindrà com a objectiu decidir «si aquest gir ha de ser o no confirmat». És a dir, el Suprem no descarta fer marxa enrere en el criteri establert el dijous i que ha generat un terratrèmol en la banca.

D'aquesta forma, la Sala Tercera del Suprem ha decidit sotmetre a un Ple de 31 magistrats, en lloc dels 6 que van dictaminar la sentència del dijous, per confirmar-la o tornar a la jurisprudència anterior. Al mateix temps, ha deixat sense efecte, de moment, tots els assenyalaments sobre recursos de cassació pendents amb un objectiu similar. D'aquesta forma, s'evitarà que s'apliqui la nova jurisprudència. Segons van informar fonts jurídiques, la paralització no implica la suspensió de la recent doctrina, que continuarà sent la vigent fins que el ple prengui una decisió. Les mateixes fonts, citades per Europa Press, van indicar que la sentència s'hauria d'haver resolt en el Ple de la Sala contenciosa administrativa a causa de l'impacte social que una decisió així comporta. Pel que sembla, el president de la Sala no va ser informat de l'arribada del recurs que va donar origen a la sentència i es va assabentar per la premsa de la resolució.

Subjecte passiu

L'alt tribunal, el ponent del qual va ser el magistrat Jesús Cudero, va interpretar el text refós de la llei de l'impost sobre actes jurídics documentats i el seu reglament i va concloure ahir que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seva jurisprudència anterior sostenia), sinó l'entitat que presta la suma corresponent.

Aquesta decisió anul·lava un article del reglament de l'impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 d'aquest reglament, aprovat per Reial decret 828/1995, de 25 de maig. Al mateix temps, implicava la modificació de la seva jurisprudència anterior i anul·lava una sentència prèvia, del 28 de febrer d'aquest mateix any, en la qual va dictaminar que són els clients els qui havien de pagar l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la constitució d'hipoteques, d'acord amb l'acordat pel ple de la Sala Primera de l'alt tribunal, que va donar la raó als bancs. La decisió presa ahir pel president de la Sala del Contenciós obre la porta al fet que el Suprem torni a la doctrina que havia mantingut fins ara i atribueixi de nou al client la responsabilitat de pagar aquest tribut.

Amb la seva decisió d'ahir, el Suprem, d'alguna forma, va paralitzar també el gran debat que la seva sentència del dia anterior havia despertat en la societat. Segons el Suprem, són els bancs els que han de pagar els impostos per la formalització d'un préstec hipotecari, però quins clients es beneficien d'aquesta mesura? I aquí seguia ahir sense haver-hi coincidència. Les organitzacions de defensa dels usuaris, entén que la resolució judicial, en cas de mantenir-se després de la reunió del plenari del Suprem i sempre que aquest tribunal al seu moment no digui el contrari, beneficia a tots els titulars d'hipoteques, fins i tot aquells que ja la tenen cancel·lada. És a dir, que la retroactivitat ha de ser total.

Reclamar davant Hisenda

Per contra, els tècnics d'Hisenda representats per Gestha coincideixen amb el Registre d'Economistes Assessoris Fiscals (REAF) en què la reclamació de l'impost s'ha de fer davant Hisenda, encara que després aquesta reclami el pagament del tribut als bancs. Per REAF, el pronunciament obre la via a sol·licitar la rectificació de l'autoliquidació i la devolució d'ingressos indeguts sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció, el qual comença a explicar-se al cap de 30 dies hàbils al moment de la signatura del document públic. Per tant, «han de donar-se pressa els que van signar escriptures en la segona quinzena de setembre de 2014».