10 de gener de 2019
10.01.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

L'AIReF vol accelerar la implantació de l'edat de jubilació als 67 anys

L'organisme independent adverteix que en els pròxims 30 anys l'envelliment poblacional elevarà la despesa en pensions entre 2 i 4 punts de PIB · L'informe es basa en un pronòstic d'una entrada de 270.000 immigrants anual i una natalitat de fins a dos fills per dona el 2050, amb un increment de l'esperança de vida de fins a 87 anys

10.01.2019 | 00:46
El president de l´AIReF, José Luis Escrivá, que va presentar ahir l´informe.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) -organisme independent que controla els comptes públics- proposa tancar el dèficit de la Seguretat Social, que xifra en l'1,4% del PIB, traspassant les despeses no contributives del sistema a l'Estat, i amb l'augment del tipus de cotització per contingències comunes (pagament de pensions) a costa de les assignades al SEPE (pagament per desocupació). Aquestes mesures elevarien en conjunt el dèficit estatal al 2,2% del PIB. Així mateix, adverteix que en els pròxims 30 anys l'envelliment poblacional elevarà la despesa en pensions entre 2 i 4 punts de PIB, per la qual cosa demana aprofundir en la reforma de 2011 amb el retard en l'edat efectiva de jubilació i una ampliació del període de la carrera de cotització.

A llarg termini, l'AIReF adverteix que en els pròxims 30 anys l'envelliment poblacional elevarà la despesa en pensions entre 2 i 4 punts de PIB, per la qual cosa demana aprofundir en la reforma de 2011 amb el retard en l'edat efectiva de jubilació als 67 anys i una ampliació del període de la carrera de cotització.

Concretament, l'escenari central de l'AIReF pronostica un augment de 2,8 punts de PIB de la despesa en pensions per als pròxims 30 anys, derivats de l'alça de 9,5 punts procedent de l'envelliment poblacional, contrarestat en part per la reducció de 2,9 punts derivats de la reforma de 2011, altres 2 punts menys pel mercat de treball, 1,3 punts pels factors institucionals i sis dècimes menys de despesa pel factor de sostenibilitat.

Aquestes estimacions s'han realitzat en funció d'un pronòstic d'un flux d'entrades netes per a la mitjana de 2018-2050 de 270.000 immigrants i una natalitat de fins a dos fills per dona el 2050, amb un increment de l'esperança de vida de fins a 87 anys.

Davant aquest augment de la despesa, AIReF advoca per aprofundir en l'edat efectiva de jubilació a Espanya, ja que se situa en 62,4 anys, per sota de la mitjana dels països OCDE (64,3 anys), sent una de les majors distàncies respecte a l'edat legal, arribant a assolir els 2,5 anys. Això implica modificar els requisits d'accés a la pensió anticipada i ordinària per fomentar l'augment de l'edat efectiva de jubilació.

Quant al període de referència per al càlcul de la pensió, fixat actualment en 20 anys (convergirà en 2022 als últims 25 anys per la reforma de 2011), recorda que està també per sota de l'utilitzat pels principals països de l'entorn, on s'utilitza la carrera laboral completa.

L'impacte sobre la despesa el 2048 podria arribar a aconseguir els 2 punts de PIB, xifra pròxima a l'estalvi proporcionat per la implementació de l'índex de revaloració de les pensions, minimitzant al seu torn l'impacte en la taxa de cobertura. Per això, recomana augmentar la carrera de còmput de la pensió més enllà dels 25 anys.

Augmentar la carrera de cotització considerada per al còmput de la pensió des dels 25 anys de l'escenari central fins als 35 anys el 2027 suposaria un estalvi de 0,5 punts percentuals de PIB el 2050 sense afectar la suficiència.

Segons l'AIReF, l'aplicació de l'índex de revaloració de les pensions, en absència de mesures d'increment d'ingressos, hauria suposat una revaloració del 0,25% durant tot el període de referència, la qual cosa hauria contingut la despesa en 2,1 punts del PIB addicionals, reduint la despesa en pensions el 2048 en l'escenari central fins a l'11,3% des del 13,4%, encara que seria a costa d'una reducció de vuit punts de la taxa de cobertura de les pensions respecte dels salaris.

Fonts de l'organisme han apuntat que si finalment s'elimina l'índex de revaloració de les pensions, s'ha d'oferir una alternativa, ja que el contrari generarà un problema de sostenibilitat a partir de mitjans de la dècada vinent, amb un augment del deute públic «molt significatiu».

El retorn a la revaloració amb l'IPC el 2018 i 2019 i altres mesures sobre pensions mínimes i de viduïtat afegiran fins a tres punts al creixement anual inercial de la despesa en pensions a futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook