«La defensa de la igualtat no ha d'entendre de partits ni d'ideologies»

És innegable que en els últims 40 anys hem assistit a conquestes socials i canvis legals molt rellevants en favor de la igualtat, però molta gent considera que aquest avanç està sent molt lent. Què n'opina Ana Pastor?

Efectivament, si contemplem els avenços en la conquesta de la igualtat entre dones i homes des d'un punt de vista històric, sembla innegable que aquesta està sent molt important però tremendament lenta, ja que només comença a prendre cos avançat el segle XIX, i en alguns llocs com Espanya ben entrat el segle XX, i sempre molt tímidament. Per a les dones espanyoles, el veritable salt qualitatiu té el punt d'inflexió en la Constitució del 1978, on es reconeix la plena igualtat de dones i homes i s'estableixen les bases per desenvolupar-la en el si de la nostra societat. I crec sincerament que les coses han canviat molt en aquestes quatre dècades. Vist en perspectiva, s'ha avançat, tot i que encara hi ha molt per fer.

Al llarg de la història hi ha hagut més de 150 presidents del Congrés dels Diputats. Només dues dones. Vostè és la segona. Per què ha de servir el Dia Internacional de la Dona?

El fet que només hi hagi hagut dues dones presidentes en pràcticament dos segles és un reflex més de l'omnipresència dels homes en tots els àmbits. El Dia Internacional de la Dona és i ha de continuar sent l'ocasió propícia perquè el conjunt de la societat, tant dones com homes, ens comprometem a treballar sense descans perquè aquesta igualtat que està en molts casos recollida a les nostres lleis, es traslladi de manera eficaç a la vida de les dones, a la realitat quotidiana, en la qual podem veure cada dia i en tots els àmbits que hi ha una gran distància entre la igualtat legal i la igualtat real, en la família, les empreses, l'Administració, la política i en el dia a dia de la nostra societat. La realitat és tossuda.

Des de la posició institucional que li atorga el seu càrrec al Congrés, ¿no té la sensació que els partits entren en una cursa per patrimonialitzar la lluita per la igualtat i especialment quan arriben les eleccions?

Si d'alguna cosa podem fer balanç positiu en la XII legislatura és que tots els grups de la cambra hem aprovat un pacte contra la violència contra la dona. I crec que és una fita important perquè tots els grups parlamentaris vam convenir que determinades qüestions com aquesta havien de quedar fora del debat partidista. Confio i espero que segueixi sent així. I que aquest consens s'estengui a totes les polítiques d'igualtat.

Aquest Pacte d'Estat contra la violència de gènere es va aconseguir a final del 2017, però la majoria de les mesures no s'han posat encara en marxa. Per què? Si és tan important i urgent, per què creu que els polítics van tan poc a poc?

El pacte és molt ambiciós pel que fa a les mesures que es volen implementar. Algunes requereixen un desenvolupament legislatiu. Però estic segura que totes elles es posaran en marxa amb el suport de tota la cambra. I, vostè té raó, crec que cal fer un esforç per fixar uns terminis concrets per a cada mesura.

Per cert, què li sembla que s'hagi ampliat el permís de paternitat fins a les 16 setmanes?

Qualsevol ampliació dels permisos de paternitat o maternitat em sembla una bona notícia.

Troba bé que les empreses tinguin l'obligació de publicar les dades per posar en evidència els casos en què hi hagi bretxa salarial? És necessària la transparència salarial?

En això com tot a la vida cal prioritzar el més important. I per a les dones el més important és tenir una feina, tenir independència econòmica, perquè d'aquesta manera poden tenir un projecte de vida, sense demanar permís a ningú. Em sembla inqüestionable que entre tots hem de seguir treballant per continuar reduint la bretxa salarial entre dones i homes. El govern del president Rajoy va aconseguir reduir-la en cinc punts, fins a situar-se gairebé tres punts per sota de la mitjana europea. Però no n'hi ha prou. No hem de descansar fins a tancar la bretxa laboral i, és clar, la bretxa salarial. Les dones necessiten una feina i que pel mateix treball tinguin el mateix salari.

Vostè ha estat diputada, ministra de Sanitat i ministra de Foment en governs del Partit Popular, què diferencia el PP del PSOE

Tal com li he explicat fa un moment, la defensa de la igualtat no ha d'entendre de partits ni d'ideologies. Ha de ser una lluita de tothom, de tota la societat, de dones i d'homes. Perquè tots, tota la nostra societat ha de treballar per tantes i tantes dones que no tenen veu, per les més vulnerables, per les que pateixen la xacra més punyent, que és la violència contra les dones, per les més de 980 dones assassinades per les seves parelles des que hi ha registres, l'any 2003. És terrible.

En els quadres directius de les grans empreses estem encara molt lluny de la paritat. Com creu que es pot impulsar una presència més gran de les dones en els òrgans de direcció? Està a favor o en contra de les quotes?

M'agradaria destacar que la prioritat en polítiques d'igualtat ha de ser que no hi hagi una sola dona sense oportunitats d'ocupació, de polítiques realment eficaces per conciliar la vida laboral, familiar i personal, de millors pensions... Dit això, el problema al qual vostè al·ludeix és real. És inqüestionable que en el òrgans de direcció el nombre de dones no lliga amb la presència de la dona en les empreses, amb el seu nivell de formació i amb la seva capacitat de lideratge. I que es necessiten mesures perquè això no succeeixi. La situació actual és que la immensa majoria de presidents i consellers delegats són homes i en els consells d'administració de l'IBEX s'arriba tan sols al 20%. No em sedueix la idea que una dona ocupi un lloc directiu només pel fet de ser dona, però em sedueix menys la idea, que més que idea és un fet inqüestionable, que el sistema hagi permès que els homes es perpetuïn en aquests llocs.

Ser feminista li sembla una etiqueta? Es pot defensar la dona sense fer vaga el 8 de març?

Cada dia soc més feminista, si fos possible. El feminisme no ha d'entendre ni d'ideologies ni de partits. Ha de ser transversal en la nostra societat. Una lluita de dones i homes. Estic pensant en milers de dones que no tenen per què identificar-se amb un partit polític, i fins i tot que no voten. I que no estan disposades que els polítics parlin per elles. Tal com m'agrada dir: per favor, que no parlin per nosaltres.

Quina és la primera mesura que hauria de prendre el Partit Popular, segons ell, en matèria d'igualtat si arriba al Govern en les pròximes eleccions generals

A moltes dones del nostre país els passa que, quan arriben a l'edat de jubilació, i pel fet de no haver tingut polítiques eficaces de conciliació de la vida familiar i laboral, per haver cotitzat pocs anys, la pensió que els queda és minsa. Per no parlar de les pensions de les vídues. Durant el govern de Mariano Rajoy ja es va posar en marxa una mesura que ha arribat a 500.000 dones, mares amb fills, que han vist incrementada la seva pensió fins al 15%. Sens dubte, una de les mesures prioritàries és la millora de les pensions de les dones d'aquest país.