El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat la coneguda llista Falciani--document que recull el nom de més de 100.000 clients amb comptes opacs en el banc britànic HSBC-- en entendre que l'obtenció de dades bancàries de presumptes defraudadors no vulnera drets fonamentals com el de presumpció d'innocència.
El tribunal de garanties ha avançat aquest dimarts la decisió de la sentència, que es donarà a conèixer durant els propers dies, en la qual desestima el recurs d'empara que va interposar l'enginyer espanyol Sixto D.C contra la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar sis anys de presó per dos delictes contra la Hisenda Pública per ocultar més de cinc milions d'euros.
La sentència del TC, la primera que analitza aquest assumpte i de la qual ha estat ponent el magistrat Alfredo Montoya, assenyala que no existeix cap vulneració dels drets fonamentals en un procés amb totes les garanties ni a la presumpció d'innocència per l'obtenció de dades bancàries de la llista Falciani.
La Sala Penal del Tribunal Suprem va dictar una sentència a finals de febrer del 2017 en la qual va validar com a prova el conegut llistat. Aquella vegada també s'estudiava el cas de l'enginyer, el nom del qual figurava amb el de més de 500 contribuents espanyols en els documents de l'extreballador del banc britànic Hervé Falciani, que van donar origen a la inspecció de l'Agència Tributària espanyola contra el frau fiscal.
La sentència de l'alt tribunal, la ponència del qual va ser del magistrat Manuel Marchena, va distingir dues formes d'obtenció il·lícita de dades a tercers. En aquest sentit, va aclarir que si la prova l'obté la Policia no es considera vàlida d'acord amb l'article 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que considera nul·les les proves obtingudes violentant drets o llibertats fonamentals.
No obstant això si ho fa un particular sense connexió amb els aparells de l'Estat i que no vol prefabricar proves sinó obtenir un lucre, sí pot tenir validesa. Així, el Suprem va explicar que els fitxers bancaris que va aconseguir Falciani consistien en "informació continguda en uns arxius dels quals es va apoderar il·lícitament un particular que, quan va executar l'acció, no ho va fer com un agent al servei dels poders públics espanyols interessats en el càstig dels evasors fiscals".
