El canvi climàtic amenaça les espècies i això pot tenir repercussions en la salut dels nostres ecosistemes. Així ho afirma un estudi internacional on han participat membres del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Per aquest motiu, analitzar si els animals són capaços de respondre per fer front a aquesta realitat és crucial. A la natura, els canvis més evidents que ens mostren les espècies com a resposta al canvi climàtic són les alteracions fenològiques, és a dir, canvis en el seu calendari natural, com ara el moment de l'any en què hivernen, es reprodueixen o migren, entre d'altres. També s'han documentat canvis en la mida i el pes del cos d'algunes espècies, però l'estudi conclou que aquests canvis morfològics no mostren tendències tan clares com els canvis fenològics.
Adaptar-se o morir
Els investigadors han tornat a analitzar les dades de 71 estudis ja publicats i han extret informació molt rellevant que ajuda a relacionar els canvis en el clima al llarg dels anys amb possibles canvis en els calendaris naturals o els trets morfològics dels animals. Amb aquesta informació, han avaluat si els canvis observats en les espècies els conferien alguna mena d'avantatge evolutiu, és a dir, si els ajudaven a sobreviure o a tenir més descendència.
L'estudi s'ha centrat en els ocells, ja que és el grup del qual es disposa informació més completa, segons detallen els investigadors. No obstant, afirmen que «els canvis són qualitativament similars als que experimenten altres grups d'animals (insectes, amfibis i mamífers)».
El coautor Steven Beissinger, professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, afegeix: «Això ens suggereix que les espècies podrien viure en el seu ambient natural tot i l'escalfament, sempre i quan canviessin suficientment ràpid per suportar el canvi climàtic». Tanmateix, adverteix que això no està passant, perquè tot i que hi ha poblacions que s'estan adaptant, ho fan a una velocitat que no els garanteix la seva supervivència. «Els canvis fenològics observats, tot i produir-se, no tenen prou magnitud per compensar les noves condicions ambientals que s'estan generant», alerta l'estudi.
El més preocupant és el fet que aquestes dades analitzades incloïen, generalment, espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera, el mastegatatxes o la garsa, totes elles espècies conegudes per la seva capacitat d'adaptar-se a noves condicions ambientals. «Ens queda per analitzar les respostes al canvi climàtic de les espècies més rares o amenaçades, per a les quals actualment hi ha una manca important de dades. En aquests casos, sospitem que els pronòstics encara són més pessimistes», conclou Stephanie Kramer-Schadt, cap de deparatment a Leibniz-IZW. Els científics esperen que la seva anàlisi i els conjunts de dades reunits estimulin la recerca sobre la capacitat de les poblacions animals per fer front al canvi global i contribueixin a millorar les prediccions per ajudar a fer futures accions de gestió i conservació.
