A veure si us sonen aquestes situacions:

1. El cap s'acosta a la màquina de cafè i els subordinats baixen el to de veu o canvien de conversa.

2. En una reunió, els empleats se situen lluny del director.

3. Es trenca una amistat quan algú promociona i es converteix en el responsable o superior del seu amic.

En un estudi de Harvard Business Review es va posar de manifest que més de la meitat dels CEO experimenten la solitud del comandament, i molts d'ells veuen aquesta soledat com un obstacle en el procés de la seva presa de decisions. I no només són els CEO qui pateixen d'aïllament: qualsevol persona que tingui una posició directiva i que percebi el seu lloc de treball «sense col·legues», pot sentir-la de manera aguda.

A la complicada tasca d'administrar empreses i gestionar equips, els líders poden aparèixer acompanyats d'altres persones que els busquen, els obeeixen, els suggereixen idees i fins i tot els adulen. Però sempre arriba el moment crucial de prendre les decisions i, en aquest punt, per més que intenti guanyar temps o evadir-se, el directiu sempre estarà sol i haurà d'assumir la responsabilitat de les conseqüències de les seves decisions.

El directiu ha d'inspirar certa confiança, però també tractar de trobar el difícil equilibri entre la distància i la proximitat amb la resta de treballadors. Encara que no hagi de traçar distàncies artificials o mostrar-se superior als altres, sí que ha de tenir la prudència i el tacte de marcar aquelles que li evitin despertar un perjudicial excés de confiança en les persones a qui s'adreça. I aquesta capacitat és més imperativa en certes circumstàncies excepcionals de l'empresa, com els períodes de crisi o d'incertesa, en què es requereix un cert nivell de submissió i obediència.

La impossibilitat de compartir determinades informacions amb altres empleats pot convertir-se, en certa mesura, en una font d'incomprensió i, per tant, de soledat. De vegades, el cap es veu obligat a adoptar una decisió basada en informacions que només ell, o molt poca gent, coneix.

Des d'un rol directiu, aquest aïllament es pot convertir en un problema perquè es tradueix en decisions mal preses, fatiga, frustració, i una visió negativa de les coses. Hi ha tres bones opcions per millorar aquesta situació:

1) Organitzar un comitè personal de consellers. El grup hauria d'estar format per persones amb les quals puguis parlar obertament. Gent que admires pel seu saber, respectes el seu criteri i t'inspiren confiança. La idea és poder disposar de tres a sis persones amb qui intercanviar idees periòdicament i debatre sobre els teus temors i els nous reptes, per adquirir una millor perspectiva del que tens entre mans. I és important que aquestes persones siguin molt diverses, perquè puguin aportar-te diferents enfocaments.

2) Cercar un grup de «col·legues». Per exemple, una associació de directius. Es tracta de trobar persones que estan vivint una circumstància similar i que vulguin compartir-la amb tu. O si ets un nou empresari, busca una organització que aglutini persones amb aquest perfil. Aquesta classe de contactes ajuden a aprendre dels altres, i dels seus progressos i dificultats.

3) Buscar un mentor o un coach, l'opció amb la qual et sentis més còmode. L'avantatge del coach és que pots tractar temes amb una persona que no està directament implicada en les teves preocupacions. L'avantatge del mentor és trobar algú amb una experiència útil en el que tu fas. Aquesta persona t'entendrà perfectament perquè ha estat abans allà.