Llogar un pis costa 514 euros mensuals de mitjana a les comarques gironines. Així ho indica el Butlletí Especial de lloguer residencial de l'Observatori de l'Habitatge i el Sòl del Ministeri de Foment, que per primera vegada ha fet públic el cost real d'arrendar un habitatge en incloure les xifres corresponents a les fiances que es dipositen en iniciar un contracte.

Basant-se en aquestes fiances, el butlletí recull dades de 2018 i revela que la ciutat de Girona és la quinzena gran ciutat d'Espanya (de més de 100.000 habitants) amb el lloguer més car: 598 euros al mes de mitjana, situant-se per davant d'altres nuclis com Màlaga, València, Sevilla, Saragossa, Tarragona o Lleida.

Tanmateix, la capital gironina està per sota de ciutats com Sabadell, Mataró, l'Hospitalet, Palma, Bilbao, Madrid o Barcelona, aquesta última encapçalant el rànquing espanyol.

De fet, de l'estudi es desprèn que els habitants de les comarques gironines paguen 255 euros menys de lloguer mensual que els que ho fan a la província de Barcelona. Si ho comparem amb les dues capitals, a Girona els llogaters abonen 322 euros menys que els 930 euros dels barcelonins.

Així mateix, Girona és la gran ciutat de la província amb els arrendaments més cars. La segueix Blanes amb 494 euros, Lloret de Mar amb 486, Figueres i Salt amb 456 i Olot amb 420.

El lloguer i la cessió gratuïta han registrat un increment del 29,4% entre el 2004 i el 2018 a Catalunya i ja és l'opció per al 30,4% dels catalans, segons el Butlletí Especial de lloguer residencial de l'Observatori de l'Habitatge i el Sòl del Ministeri de Foment. A l'Estat, es manté la mateixa tendència, amb una disminució del 4,3% de la propietat i un increment del 16% del lloguer. D'altra banda, el 2018 el preu mitjà del lloguer a Catalunya era de 8,7 euros el metre quadrat i una mensualitat de 693 euros, amb un increment del 6,7% en comparació amb l'any anterior. Amb aquestes xifres se situa com el segon territori més car, per darrere de Madrid, on la mensualitat mitjana supera els 800 euros.

La informació publicada revela que al conjunt de l'Estat hi ha més de 700.000 noves llars en lloguer o cessió a l'Estat. Les majors taxes de lloguer es registren a les illes Canàries (34,5%), les Balears (34,1%), Catalunya (30,4%) i Madrid (26,6%). En el conjunt de l'Estat el percentatge assoleix el 23,9%, més de tres punts i mig per sobre del 20,4% del 2011.

Augment entre els joves

El lloguer creix especialment entre els joves. Un 39,3% dels que s'han emancipat i que tenen entre 30 i 44 anys viuen en lloguer, mentre que el 2007 eren el 25,7%. El percentatge puja fins al 70,4% entre els joves de menys de 30 anys (41,9% el 2007).

En comparació amb Europa, l'augment del lloguer ha estat més destacat que en el conjunt de la UE28, ja que entre el 2010 i el 2017 es va registrar un increment del 13,4% a l'Estat i un 4,8% a la UE28. Tot i això, el lloguer representa el 30,7% a Europa i el 22,9% a l'Estat. El rànquing el lidera Alemanya amb un 48,6%. Pel que fa a la propietat, la mitjana europea ha baixat un 2% i l'estatal un 3,4% en el mateix període, fins el 69,3% i el 77,1%, respectivament.

Pel que fals preus del lloguer, i seguint la informació dels dipòsits de fiança del 2018, el lloguer mitjà era de 769 euros a les comarques de Barcelona, 384 a les de Lleida i 459 a les de Tarragona.

Pel que fa al preu mitjà d'oferta de lloguer, basat en els portals Fotocasa i Idealista, ha pujat un 1,4% a Catalunya entre 2007 i 2019 segons Fotocasa i un 40,8% segons Idealista. Així, el preu va passar de 12,4 a 12,6 euros per metre quadrat segons els primers i de 10,2 a 14,3 euros per metre quadrat segons els segons.

Dimecres el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) va publicar un informe en el qual revelava que els catalans necessiten el 34,1% del salari per pagar el lloguer, mentre que el cost de comprar un habitatge equival a 8,1 anys treballats.

Segons l'estudi, la renda mitjana dels nous contractes de lloguer va augmentar un 9,9% el 2017 i un 6,6% el 2018, per la qual cosa es desaccelera l'augment de preus. Tot i això, el Ctesc va assenyalar que la càrrega que representa la despesa en habitatges sobre el sou de les persones és molt elevada, «especialment en l'àmbit metropolità».