A l'espera de conèixer quants projectes es retardaran més del compte per la tramitació i no arribaran al termini límit marcat pel Govern per a finals d'aquest any, l'encesa dels 4.600 megawatts (MW) d'eòlica adjudicats a les macrosubhastes de potència renovable de 2016 i 2017 per complir els objectius europeus en fonts netes fica de ple el sector en una segona joventut. Immediatament entraran en funcionament tants parcs com els instal·lats en l'última dècada. I això és només la punta de l'iceberg. Hi ha 21.700 MW amb sol·licitud d'accés a la xarxa de transport i altres 5.470 MW en tramitació.

El vent camina cap al lideratge elèctric a Espanya, un país pioner en el seu aprofitament i en el qual ara toca «el repte» d'avançar en la seva integració i en la de la resta de tecnologies verdes «per aconseguir una penetració més elevada», va apuntar Hilario Albarracín, el president de KPMG, en la presentació a Madrid de l'informe «L'impacte socioeconòmic de l'energia eòlica en el context de la transició energètica», realitzat per la consultora per a Siemens Gamesa. El conseller delegat del gegant dels aerogeneradors, Markus Tacke, troba a faltar encara «incentius financers» i reclama «polítiques clares» per aprofitar tot el potencial eòlic, que podria ser suficient per a cobrir el 34% de la demanda elèctrica global -l'equivalent al consum dels EUA, Europa i la Xina junts- el 2040 i abans fins i tot, el 2030, a Espanya.

Aquí la resurrecció de l'eòlica va de la mà dels «ambiciosos objectius de descarbonització de l'economia» vinculats al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) per arribar a aquest horitzó temporal a deu anys vista a un 74% del mix elèctric procedent de fonts renovables. «La contribució de l'eòlica ha de ser rellevant i el sector està preparat», assegura Carlos Solé, soci responsable de Economics & Regulation de KPMG a Espanya.

Davant de les incerteses, que n'hi ha -des d'un possible canvi d'objectius després de les eleccions del 10-N i el model de properes licitacions de potència, a l'evolució dels contractes de compravenda de l'electricitat entre promotors i consumidors finals (PPA), passant per la reforma europea del mercat elèctric-, el «paper clau» que pot exercir el vent com a porta d'accés a una «energia assequible, segura i sostenible» i el considerable abaratiment dels aerogeneradors fan que la rendibilitat estimada a les inversions sigui «positiva i considerable». «Animo a apostar per les energies renovables amb compromisos ferms i amb claredat i visió per a un retorn a la inversió no només a 10 anys, sinó en el curt termini», va assenyalar David Mesonero, director financer de Siemens Gamesa.

D'aquí la insistència del sector a apel·lar a la tranquil·litat després

els enormes vaivens normatius provocats per la reforma energètica i l'actual crisi. «Per fer realitat aquests ambiciosos plans es requereixen estratègies i inversions a llarg termini», va destacar Markus Tacke. «Les renovables no necessiten subsidis, sinó estabilitat i visibilitat», va afegir el responsable de la divisió d'Energia a KPMG Espanya, Alberto Martín.

A les renovables està previst destinar el 43% dels fons per a la descarbonització a Espanya fins al 2030, uns 101.500 milions d'euros, la majoria (81.200 milions) d'inversors privats, substituts de les ajudes públiques com a principal palanca d'inversió. Si es compleixen les expectatives, el Producte Interior Brut (PIB) nacional engreixaria 6.000 milions d'euros a l'any durant la pròxima dècada i es crearien, segons l'anàlisi de KPMG, al voltant de 150.000 llocs de treball per exercici, dels quals 30.000 pertanyerien al sector eòlic.

«Les sinergies publico-privades són fonamentals per avançar en la transició energètica i més compromisos per assolir els objectius», va demanar Cristina Gallach, alta comissionada per a l'Agenda 2030, convençuda que hi ha consciència «del ritme de la transició energètica, de la consciència i de la urgència». «Ara hem de passar a l'acció -va continuar- tenint en compte a les persones i el planeta». Només l'eòlica frenaria l'emissió de 10,75 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, l'estalvi de 142 milions de metres cúbics d'aigua i una reducció en costos relacionats amb la salut d'aproximadament 2.400 milions d'euros, el 0,2 per cent del PIB.