14 de novembre de 2019
14.11.2019

L'economia de Girona creix molt per sota de la mitjana catalana

Encara arrossega 15.000 llocs de treballs perduts en la crisi, que no es recuperaran fins al 2022 · La creació de riquesa se situa en l'1,7%, quan la mitjana catalana és del 2,6%

14.11.2019 | 18:19
Josep Oliver durant la presentació de l'estudi

L'economia gironina va créixer l'any 2018 un 1,7%, lluny de la mitjana catalana, que se situa en un creixement del 2,6%. Només per darrere hi ha la província de ­Tarragona, amb un creixement de només l'1,6%. Són dades de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que ahir es va presentar a Girona, amb Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Quim Soler, director de zona del BBVA a Girona. Segons l'informe, un dels motius principals d'aquest moderat creixement és el poc increment del sector serveis, sobretot dels privats (1,4%) durant el 2018 així com el baix creixement de la indústria, bàsicament al Gironès, una comarca amb molt pes a la província i que arrossega als mals resultats.

Tot i això, amb els resultats de l'any 2018, la demarcació de Girona ja supera el nivell previ a la crisi en termes d'activitat, amb un Valor Afegit Brut (VAB) de l'1,7%, per sobre els nivells de 2007. En canvi, pel que fa a l'ocupació, encara es troba un -2,6% per sota dels registres del 2007.

Recuperar llocs de treball

L'economia gironina encara arrossega 15.000 llocs de treballs perduts per la crisi i no els recuperarà com a mínim fins al 2022. Si bé fins ara es parlava que això s'assoliria entre el 2020 i el 2021, l'autor de l'estudi del BBVA situa encara més enrere aquesta previsió. En part, per les incerteses derivades de la situació internacional (com ara el Brexit o els acords comercials entre Estats Units i la Xina).

A més, la creació d'ocupació vindrà donada, sobretot, pels serveis vinculats a la indústria i a l'exportació (com ara els transports o les telecomunicacions). Per tant, l'economia haurà trigat 17 anys a recuperar l'ocupació d'abans de la crisi, una crisi que segons Oliver «va ser la crisi més forta que mai ha patit Catalunya i Espanya en general». «El gran pes que tenia la construcció no el recuperarà mai, però si una cosa ha estat positiva de la crisi és que va fer crear llocs de treball consolidats i sofisticats i no volàtils, i això fa que l'economia sigui més forta».

Oliver va remarcar que «la particularitat de les comarques de Girona, a diferència de la resta de Catalunya, és que el pes del sector serveis va créixer molt poc i a banda, la indústria alimentària, amb molt pes a la província, també va créixer molt poc. Tot i així, ja hem superat el pitjor de la crisi i estem a nivells de 2007». Amb l'evolució del VAB de 2018, les comarques de Girona situen l'augment del seu creixement a la recuperació 2013-2018 (del 12,4%), per sota el 14,5% mig català.

Per sectors

Les dades de l'Anuari del BBVA demostren que a les comarques gironines es va reflectir el 2018 de forma més aguda que la mitjana del país l'alentiment del VAB, des del 3% del 2017 a l'1,7% del 2018. Aquesta moderació, a diferència del que va passar al conjunt català, no expressa tan la frenada de la indústria, que tot i això, va ser marcada, amb un augment d'un 1,8%, a comparar amb el 3,8% del 2017, com, particularment la dels serveis (1,4%), un sector amb elevat pes en la riquesa econòmica, ja que suposa vora el 68% del total del 2017. Per la seva banda, la construcció va créixer amb força (4%) i el primari també ho va fer de forma destacada (2,8%).

En l'àmbit industrial, des d'un punt de vista sectorial, el creixement del 2018 recull un comportament molt positiu de les manufactures (2,1%, arrossegat a la baixa pel descens de les produccions no manufactureres, -1%). Els resultats manufacturers reflecteixen augments rellevants en algunes de les branques més importants d'aquestes comarques, com la maquinària i equip mecànic i metal·lúrgia, juntament amb avenços moderats de productes farmacèutics i l'alimentació, i caigudes a la química i el paper.

Tot i el moderat creixement industrial, la recuperació del sector entre els anys 2013 i 2018 se situa en un rellevant 15%.

Les comarques que més creixen

Per comarques, el Gironès va ser la comarca que menys va créixer, ja que només ho va fer un 0,4%. Les que més ho van fer van ser el Pla de l'Estany (2,8%), l'Alt Empordà (2,7%), el Baix Empordà (2,6%) i la Garrotxa (2,3%). A la cua, trobem el Gironès i el Ripollès.

Oliver va remarcar que «Girona té el cas particular de la importància de la indústria alimentària, que té molt pes, però que aquest 2018 no va créixer gaire. El sector industrial aporta el 30% de tot el VAB industrial de la província de Girona. Aquesta frenada del creixement de la indústria va fer que els resultats fossin moderats a Girona».

L'economia catalana creix més

L'Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA en l'àmbit català destaca un creixement del Valor Afegit Brut el 2018 del 2,6% al conjunt de Catalunya. Aquesta xifra, tot i ser inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB ja superi en un 6,2% el de l'any 2007. En l'àmbit ­territorial, l'àrea metropolitana de Barcelona va experimentar el major creixement, del 2,9%, i va esdevenir l'únic eix territorial que va créixer per sobre el nivell de Catalunya. La dinàmica del 2018 es va reflectir en una ocupació que, mesurada per l'Esquesta de Població Activa (EPA), va créixer un 2,8% anual. Des del punt de vista sectorial, l'augment del Valor Afegit Brut reflecteix a Catalunya el fort creixement del sector serveis (2,9%) i en part, tot i la seva menor contribució, l'empremta de la construcció (creixement anual del 4,7%). En canvi, el sector industrial només va avançar un modest 1,1%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook