Per als economistes la inflació és una mesura quantitativa: La velocitat a la qual els preus d'una cistella de productes estipulats s'incrementen en un període específic de temps, estant sempre expressada com un percentatge. Les autoritats monetàries treballen per intentar mantenir el nivell d'inflació dins d'un rang apropiat, ja que un cert grau d'inflació és necessari per estimular el creixement econòmic. L'indicador més utilitzat a Espanya per mesurar la inflació és l'IPC, l'índex de preus al consum.

Històricament han existit actius que s'han comportat de manera positiva en moments inflacionaris, la clau és tenir una cartera ben diversificada formada per actius que s'han revaloritzat per sobre de la taxa d'inflació.

1. Actius immobiliaris

Els actius immobiliaris han estat una de les formes utilitzades de manera més consistent pels inversors per crear i augmentar el seu patrimoni al llarg del temps. El preu de les propietats immobiliàries sol augmentar en línia amb la inflació si l'observem en períodes molt llargs. I a més, els actius immobiliaris poden generar rendes que creixen amb la inflació: Els lloguers, que també augmenten al ritme que creix la inflació general. Hi ha moltes formes d'invertir en actius immobiliaris: des de comprar directament propietats per llogar fins invertir en fons especialitzats en actius immobiliaris com socimis o REITs.

2. Matèries primeres

Quan la moneda d'un país viu moments complicats, molts inversors busquen refugiar-se en actius tangibles. Durant segles el bé refugi preferit pels inversors ha estat l'or. Quan arriben períodes d'alta inflació, els inversors compren or, quelcom que fa que la demanda pugi i el seu preu també ho faci.

De la mateixa manera, amb els actius immobiliaris podem invertir en or de manera directa o indirecta. La forma directa d'invertir en or seria comprar directament el metall en format de lingot o moneda. Però també hi ha formes indirectes de tenir exposició al preu de l'or. Una opció passa per comprar accions d'empreses mineres relacionades amb la indústria de l'or, que tenen tendència a evolucionar de forma correlacionada amb el preu del metall preciós. És important recordar que aquest tipus d'inversions impliquen una assumpció de risc més gran que la inversió directa en or, ja que les empreses es poden veure afectades per moltes més variables que el preu de la matèria primera. I també hi ha multitud de fons i ETF especialitzats en or.