Només un 5,5% de les 10.179 empreses espanyoles que inverteixen en R+D decideixen encarregar aquesta investigació a universitats i centres d'ensenyament superior. Així ho posa de manifest un estudi elaborat per The Collider, el programa d'innovació de la Fundació Mobile World Capital Barcelona. L'estudi, que es nodreix de dades del 2017, les últimes disponibles, posa de manifest que l'anomenada transferència tecnològica, és a dir, el transvasament de coneixement entre universitat i empresa, «està encara en els seus inicis a Espanya».
No obstant això, el director de The Collider, Òscar Sala, es va mostrar «molt optimista» respecte el futur i va posar l'accent en les oportunitats que té Espanya si és capaç de connectar els dos mons.
L'estudi apunta que, tot i que Espanya és el dotzè país del món en producció científica (es van fer més de 96.500 publicacions científiques el 2018), això no es tradueix en innovació industrial que arribi al mercat. I és que el 2017 les universitats espanyoles amb prou feines van crear 93 spin-off -companyies creades per explotar productes o serveis fruit de troballes científiques-, una dada que suposa la xifra més baixa des del 2012. Una altra dada interessant de l'estudi és que Espanya va destinar a R+D un 1,21% del seu PIB el 2017, davant del 3,33% invertit per Suècia, el 3% d'Alemanya o el 4,5% d'Israel, per exemple.
Amb tot, Sala va destacar que a poc a poc s'estan «creant les condicions» per connectar millor universitats i empreses, tot això recolzat per un ecosistema emprenedor que va «madurant i creixent» i que ja és un dels més potents d'Europa, va afegir.
Sala va assegurar que els sectors de la indústria 4.0, la mobilitat, les companyies de serveis públics -energètiques- i especialment el de salut i el benestar són els que més potencial tenen en termes de transferència tecnològica. «La relació entre el teixit empresarial espanyol i el seu sistema científic i tècnic es troba en una fase encara inicial», argumenta l'informe, que intenta analitzar les raons d'aquesta desconnexió entre empresa i universitat.
Més enllà de qüestions com el context econòmic o les polítiques públiques, la desconfiança entre els dos mons «és un dels factors determinants que impedeixen que empreses i universitats i centres de recerca estrenyin llaços». L'actitud emprenedora i la dotació d'eines empresarials a universitats i centres de recerca «pot contribuir al canvi», afegeix l'informe.
Revisar els incentius
Per altra banda, els experts consultats per a l'elaboració de l'informe recomanen «revisar els incentius que rep el docent investigador, de manera que es facin caure algunes barreres que llasten el camí cap al llançament d'un projecte emprenedor».
En aquest punt, l'informe demana també dotar dels «recursos necessaris» a universitats i centres de recerca públics, així com crear incentius fiscals per estimular la inversió en R+D. «Aconseguir superar la bretxa entre el descobriment d'aquestes tecnologies i la seva arribada al mercat no és responsabilitat només de la universitat, sinó també de les empreses i de l'Estat», conclou.
Com a exemples de transferència tecnològica, l'estudi recorda els casos d'èxit de Fractus, l'empresa espanyola sorgida de la UPC que va facilitar que les antenes dels mòbils ja no siguin visibles, o Zeleros, l'empresa nascuda a la Politècnica de València que va posicionar Espanya en la cursa mundial pel projecte Hyperloop.
