29 de desembre de 2019
29.12.2019
Diari de Girona

«El dèficit en infraestructures ens fa competir amb un braç lligat a l'esquena»

Entrevista a Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona

29.12.2019 | 00:21
Jaume Fàbrega

Nascut a Salt el 1956, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona. És gerent de l'empresa GAM Consultoria i Formació i soci de la companyia de logística Gestocks Operador. Ha estat vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, vicepresident de l'Associació d'Empreses de Noves Tecnologies de Girona i vicepresident de la Fundació SER.Gi.

El juny passat Jaume Fàbrega va ser escollit per unanimitat nou president de la Cambra de Comerç de Girona. El seu mandat viu una època de canvis globals en l'economia que estan tenint efectes (tant negatius com positius) sobre el teixit empresarial gironí: Brexit, guerra comercial Xina-EUA, desacceleració, etc. En aquesta entrevista Fàbrega fa una radiografia econòmica de la província aquest 2019 i planteja els reptes de cara als propers anys.

El 2019 ha estat un bon any per a l'economia gironina?

L'economia gironina ha aguantat i les empreses gironines han resistit. Hi ha una certa davallada a escala mundial per una sèrie de riscos, com ara les guerres comercials dels EUA i la Xina, el Brexit, etc. L'economia ha patit un cert alentiment. La catalana també l'ha patit, perquè està basada en dues coses molt importants: les exportacions i el pes de la indústria.

Venen núvols de crisi?

No. Hi ha hagut una certa desacceleració. Si aquests núvols s'aclareixen, anirem més bé. Hi ha una cosa que és molt important, i és que les petites empreses gironines han decidit fa temps posar-se a exportar, i això acabarà afavorint moltíssim l'economia. Però no té efectes immediats. Són a mitjà i llarg termini.

La pujada desmesurada del preu del porc per la pesta porcina a la Xina ha disparat les exportacions de les càrnies gironines. Se sostindrà en el temps aquesta pujada?

Se sostindrà previsiblement en el temps, perquè no és només la Xina que està afectada, sinó que ara també parlen del Pakistan i d'altres països. Per aquests estats no és fàcil tornar a la situació anterior, per tant la demanda continuarà pujant previsiblement, i les exportacions de les empreses gironines del sector carni preveiem que vagin molt bé.

Recentment Víctor Grífols va advertir les empreses gironines que no ho fiessin tot a les exportacions. Hi ha risc que les empreses exportadores morin d'èxit?

Més que de no fiar-ho tot a les exportacions, ell parlava que hi ha un pas següent a exportar molt, que és la internacionalització de l'empresa en el sentit de crear o reproduir el model d'aquí en d'altres llocs, que és el que va fer ell. Grífols té centres productius a altres llocs del món, perquè un país importa fins a un punt però després el que vol és gastar del propi. Per tant, la idea és internacionalitzar l'empresa.

Deixant de banda el porcí, com els ha anat a les altres empreses?

Hi ha hagut sectors que han patit una miqueta, tot i que al final d'any sembla que s'ha arreglat i sembla que les incerteses no són tantes com les que hi havia a començaments d'any. La guerra comercial entre la Xina i els EUA sembla que s'està apaivagant, per una vegada s'està aclarint la incògnita dels efectes del Brexit i fa la impressió que tot tornarà una miqueta al seu lloc. En l'horitzó hi ha una certa estabilitat que no hi era abans, i això afavorirà la indústria gironina.

Ha marxat la incertesa del Brexit amb la victòria rotunda de Boris Johnson?

Si no passa res inesperat, les empreses al final s'acabaran adaptant. La Gran Bretanya és un dels nostres principals clients, per tant s'han d'adaptar. Em consta que les empreses han anat fent els seus plans de contingència, i que ho tenen estudiat. El que passa és que preveure-ho tot és impossible.

Un altre esdeveniment d'impacte ha estat la decisió de Ryanair de quedar-se a Girona, tot i la reducció de vols i plantilla.

Que Ryanair es quedi és molt positiu. És el reconeixement a un destí d'èxit, un destí potent. Si Ryanair es queda és perquè veu que aquesta destinació és rentable i atractiva.

Què n'opina de les noves condicions que l'aerolínia ha imposat als seus treballadors?

Les empreses han d'intentar optimitzar les despeses sempre que puguin, sobretot aquesta que està focalitzada en el low cost. A partir d'aquí, nosaltres no entrem en si es focalitza més en la reducció de costos cap a un costat o cap a un altre. Evidentment, entenem que com qualsevol empresa es respecta l'ordenament vigent.

La Cambra ha intervingut o ha posat diners perquè Ryanair es quedi?

Ryanair s'ha quedat per una raó pura i simple de negoci, de compte d'explotació. La destinació de Girona és rentable.

Un pacte d'investidura entre el PSOE i ERC pot ajudar a desencallar les inversions en infraestructures?

Si hi hagués un Govern i hi haguessin pressupostos, estic segur que es deseancallarien moltes coeses pel que fa a infraestructures de Girona. No és bo que els pressupostos estiguin prorrogats un any rere l'altre. A Catalunya sembla que hi ha un horitzó favorable, i ja veurem. Encara no estem en condicions de dir que a Espanya passi el mateix. A Espanya hi ha una qüestió molt més política.

Quines són les infraestructures gironines que necessiten inversions de manera urgent?

A Girona tenim algunes reivindicacions històriques com l'N-II. És espectacular que encara no hi hagi una alternativa a l'autopista. Una altra molt important és el baixador de l'AVE a l'aeroport de Girona per possibilitar que sigui complementari al de Barcelona com a quarta pista. Però després n'hi ha moltes més. Si vas de Girona a Barcelona en tren encara hi ha molts llocs on no tens ni cobertura de mòbil; l'altre dia llegia que hi ha molts polígons a Girona que no tenen fibra òptica. Tenim aquest dèficit d'infraestructures. Estem demanant competitivitat a les empreses i les fem competir amb un braç lligat a l'esquena.

Ha augmentat la precarietat laboral a Girona?

Últimament no detecto que n'hi hagi més de la que hi havia abans. No és bo que hi hagi precarietat laboral, és bo que la gent tingui una expectativa de certa estabilitat. Sí que és veritat que l'economia evoluciona cap a un camí que afavoreix la precarietat, més que no pas l'estabilitat. Contra això es poden fer coses? Sí, però a vegades hem de competir amb mercats internacionals, llavors el que s'ha de fer és aconseguir la màxima estabilitat sempre que no afecti la competitivitat de les empreses i l'economia en general.

Què cal fer per revertir aquesta situació?

El factor clau perquè no hi hagi precarietat és el capital que aporta el treballador pel que fa a coneixements, experiència, actitud, innovació, etc. Una persona atractiva des del punt de vista laboral és una persona que té assegurats una retribució i un lloc de treball. El gran hàndicap nostre és que hem d'adequar les persones als nous perfils que demana l'economia, i a les empreses els falten aquests perfils. En un escenari de quarta revolució industrial, el que és absurd és plantejar que podrem competir a partir de de sous baixos i precarietat.

Enumeri tres reptes per a les empreses gironines de cara a l'any vinent.

Un és la digitalització. L'altre, l'accés als mercats internacionals: les empreses gironines són petites en general i els costa molt accedir a certs mercats perquè requereixen certa inversió i perquè a més a més els efectes positius es perllonguen en el temps. I tercer, i clau, és precisament trobar els perfils adequats per afrontar els nous projectes i les demandes del mercat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook