Girona és la província de tot l'Estat amb un major percentatge de concentració bancària: les cinc principals entitats -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell- s'emporten prop d'un 90% de la quota de mercat; és a dir, vint punts per sobre la mitjana espanyola, que se situa prop del 70%.

Les dades s'extreuen de l'informe Llocs de treball postcrisi en la banca espanyola (II): els bancs s'instal·len en la crisi, elaborat per José Manuel García Diego i publicat per Fine, el sindicat independent del sector bancari. L'autor del treball argumenta que, a la pràctica, aquell nivell tan elevat de concentració es converteix en un oligopoli, i alerta que és especialment «preocupant» a escala local i provincial. Segons les seves dades, la concentració bancària a les comarques gironines arriba a xifres que la Unió Europea «té reservades per a estats membres com Grècia, Estònia, Lituània o Xipre».

García Diego argumenta que, durant la darrera crisi econòmica que ha viscut Espanya, i que ha afectat molt especialment el sector bancari, els propietaris del capital han prioritzat la recuperació del seu antic nivell de beneficis i rendibilitat sense tenir en compte les expectatives de la clientela, els treballadors, la ciutadania en general i ni tan sols l'Estat. Per això, assenyala, han apostat per tancar oficines i acomiadar treballadors a un ritme molt més elevat que en altres països europeus: segons calcula, per poder acomiadar 100.000 treballadors a tot l'Estat han hagut de tancar 20.000 oficines, fet que «no té comparació amb cap altre país de l'eurozona». En aquest sentit, García Diego considera que un dels factors clau en el cas espanyol ha estat la desaparició de les caixes d'estalvis i la posterior onada de fusions, «alentada per les autoritats econòmiques espanyoles i europees, encara que per a això hagin hagut de posar en perill un dels pilars fonamentals de la Unió Europea: el principi de la competència».

L'autor del treball considera que, en els últims deu anys, el Banc d'Espanya no ha fet la seva feina. En opinió de García Diego, aquest organisme s'hauria d'encarregar, «per mandat irrenunciable del Tractat Fundacional de la Unió Europea», que els bancs que van sobreviure a la reconversió derivada de la crisi no es convertissin en un oligopoli. En canvi, lamenta que hagi permès els tancaments d'oficines, els comiats dels treballadors i la priorització de la rendibilitat dels beneficis i de les empreses del sistema financer.

Segons les dades recollides en l'informe del sindicat bancari, l'any 2008 els cinc grans bancs espanyols controlaven un el 42,4% de la quota de mercat a tot l'Estat. En canvi, deu anys després, en controlen el 68,5%, de manera que s'ha produït un increment del 61,4%. En canvi, l'informe assenyala que, a la resta de països europeus, els principals bancs han mantingut una quota més o menys similar tot i la crisi i han evitat situacions d'oligopoli com la que viu Espanya.

García Diego adverteix que els efectes d'aquest oligopoli es viuen, sobretot, a escala local. Citant un article del catedràtic de la Universitat de València Joaquín Maudos, lamenta que el Banc d'Espanya hagi permès continuar amb el tancament d'oficines sense haver-ne avaluat les conseqüències. En aquest sentit, malgrat que Girona ocupa la primera posició en aquest oligopoli, el segon i el tercer lloc també corresponen a províncies catalanes: Lleida i Tarragona, respectivament, que també s'acosten al 90%. Barcelona, per la seva banda, ocupa el cinquè lloc, just després de la Corunya. En canvi, Cuenca i Badajoz són les províncies amb un menor percentatge de concentració, ja que en cap dels dos casos arriba fins al 50%.

L'informe adverteix que en trenta províncies la concentració bancària se situa per sobre la mitjana espanyola, entre les quals hi ha també Madrid.